La indústria del souvenir esclata per l'augment del turisme massiu

El turisme global assoleix xifres rècord de massificació i això genera dinàmiques industrials i logístiques d'abast internacional inèdites. Al mateix temps, es produeix una transformació en la psicologia de nous consumidors massius. Dades recents de l'INE indiquen que la despesa total dels turistes internacionals ha marcat rècords històrics que freguen els 76.074 milions d'euros (Catalunya concentra un 18,2 % d'aquest impacte). La visita del papa Lleó XIV a Barcelona la segona setmana de juny serà només un exemple més d'un fenomen global: milers de visitants adquiriran records vinculats a l'esdeveniment, i alimentaran així una indústria del souvenir que viu un moment d'expansió sense precedents: de basar-se en l'artesania local, ha passat a moure milers de milions en cadenes de subministrament globals. Un estudi de Business Research Insights preveu que aquest mercat global assolirà un volum de 108.350 milions de dòlars (uns 100.000 milions d'euros).

Aquest boom s'explica perquè els viatgers actuen amb una lògica econòmica diferent de l'habitual, assenyala la professora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC i investigadora del grup I2TIC-IAlab, Ana Jiménez-Zarco: "El consumidor canvia de lògica durant les vacances; busquem relaxació i ens alliberem de la necessitat de maximitzar la rendibilitat del sou. El souvenir compleix un doble rol de validació personal i alhora social: és la prova física i l'evidència que hem estat allà. No comprem un objecte útil, comprem l'evidència física d'haver-hi estat i haver viatjat".

Aquesta necessitat de materialitzar l'experiència no afecta només el turisme convencional, sinó que també es manifesta en l'àmbit religiós. Segons Víctor Albert, professor dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC i expert en sociologia de la religió, "la religió participa d'aquesta turistificació de les ciutats". El patrimoni religiós es converteix en un dels grans motors de l'atracció turística i genera tota una economia associada de records i objectes simbòlics vinculats a espais com la Sagrada Família o a figures com el mateix papa.

Segons el Gift Shop Magazine Trend Report, amb dades del Canadà, els turistes gasten fins a un 15 % més per viatge en records, però compren un 40 % menys d'objectes. Aquesta dinàmica de compra provoca un autèntic trencaclosques a l'altre costat de la cadena. Segons Cristian Castillo, professor dels mateixos Estudis d'Economia i Empresa de la UOC i coinvestigador del grup URBANLOG, aquesta mentalitat aboca les empreses a una gestió de la ultraestacionalitat: "La clau per no morir d'èxit al juliol ni fer fallida al setembre amb sobreestoc invendible és la flexibilitat. El sector ja treballa amb models híbrids on es contracta un volum base a l'Àsia amb mesos d'antelació, i els pics de demanda es cobreixen amb comandes ràpides a proveïdors de proximitat. El cost d'una ruptura d'estoc supera amb escreix el sobrecost d'una comanda d'urgència."

La incongruència del souvenir en un món global

La paradoxa és especialment visible en els souvenirs religiosos. Aquests objectes pretenen conservar el record d'una experiència espiritual o patrimonial considerada única, però sovint formen part de les mateixes cadenes globals de producció que qualsevol altre producte de consum. "Els milers de turistes que visiten cada dia la Sagrada Família o la Catedral mantenen aquests edificis vius, i l'Església en treu un profit significatiu en un context de secularització", explica Albert.

De fet, el viatge d'aquests objectes mostra a la perfecció la paradoxa de la globalització: els consumidors busquen una experiència autòctona, però, com apunten els experts de la UOC, la gran majoria dels records iconogràfics de ciutats com Barcelona o París es fabriquen a l'Àsia. Que un imant de dos euros sigui un negoci altament rendible a milers de quilòmetres de distància és el resultat de les economies d'escala. "Un portacontenidors modern distribueix el cost del viatge entre milions d'unitats, fent que el transport per objecte sigui de pocs cèntims", detalla Castillo. "A més, hi ha una asimetria comercial: Europa importa molt més de l'Àsia del que exporta; les navilieres prefereixen rebaixar les tarifes per omplir els contenidors de tornada amb productes de baix valor abans que viatjar en buit".

Aquesta maquinària transoceànica, però, topa amb un mur generacional i de valors. Jiménez-Zarco afegeix que els joves "no tenen habitatge propi, pateixen manca d'espai i valoren la sostenibilitat. Això obliga la indústria a innovar en processos i materials més sostenibles". Dades recollides per Distribución Actualidad ja ho constaten: el plàstic perd força i els productes gurmet (vins i olis) ja suposen el 13 % de la facturació d'un sector que disposa de 57.000 botigues a Espanya, segons Europa Press.

Per a Albert, aquest fenomen il·lustra la manera com la religió s'adapta a la modernitat. "Com consumim la religió és una pregunta que s'inscriu molt bé en l'actual fase de la modernitat, on sembla que es pot triar i consumir tot, on tot és una mercaderia i la religió també ho pot ser". Segons l'expert, els souvenirs religiosos simbolitzen aquesta transformació: expressions de fe i patrimoni que conviuen amb les lògiques globals del mercat, el turisme i el consum.

L'impacte de la indústria del souvenir a les ciutats

L'últim i gran punt de confluència entre el consum i la distribució es lliura als carrers de les ciutats, on la proliferació d'aquests comerços provoca un fort debat sobre el "monocultiu comercial" i la pèrdua de teixit veïnal. Jiménez-Zarco adverteix del perill urbà: "Si ens carreguem l'ànima de barris com el Gòtic de Barcelona a base d'hotels i records de plàstic, destruirem l'intangible que el viatger ve a buscar", i Castillo apunta que el repte també és físic i de mobilitat per la reposició diària d'unes botigues que no disposen de magatzem.

El just in time industrial (un sistema de gestió d'inventaris i producció que cerca fabricar o rebre la quantitat exacta de productes en el moment precís que es necessiten) no serveix en centres històrics plens de vianants, i la resposta de consens és el binomi de microhubs a la perifèria i cargobikes elèctriques. "La furgoneta elèctrica ja pateix restriccions; la peça clau per a la distribució de paqueteria és la cargobike, que pot carregar 300 kg i té accés lliure a carrers de vianants", argumenta l'expert. El souvenir, per pes i volum, és el sector ideal per a aquest paradigma ecològic.

Com a conclusió, l'economista Ana Jiménez-Zarco avisa que la solució de futur ha de coordinar l'èxit de mercat amb la realitat de la ciutat: "La sostenibilitat turística és impossible sense la complicitat de la població local. Les lleis de zonificació i les normatives municipals són imprescindibles per trobar un punt intermedi, evitar la gentrificació i protegir el paisatge urbà per no perdre l'encant, que és el que atrau el turisme."