Les universitats de la Xarxa Vives defensen les oportunitats de la comunicació científica en un ecosistema cada vegada més complex

El repte de les universitats per fer arribar el coneixement a la societat en un entorn marcat per la saturació informativa, la proliferació de nous creadors de contingut, la desinformació, la polarització i el predomini dels continguts banals a les xarxes socials ha centrat bona part dels debats de la VIII Jornada Fòrum Vives de Comunicació Digital, celebrada aquest dimecres a la seu de la UOC a Barcelona.

El nou ecosistema comunicatiu planteja dificultats afegides a les universitats a l’hora de fer arribar els seus continguts a la societat. Això obliga les institucions a explorar nous formats, explicar històries de maneres diferents i adaptar els missatges als diversos públics. Alhora, la comunicació científica afronta el repte de captar l’atenció dels periodistes i acostar el coneixement científic als mitjans de comunicació.

En el discurs de benvinguda, el vicerector de Recerca, Transferència i Emprenedoria de la UOC, Xavier Vilajosana, ha advertit que, en el context actual, “les banalitats, la confrontació i els biaixos comunicatius guien l’interès públic a tot arreu” i, en conseqüència, ha defensat recuperar el valor i l’impacte que la ciència té en el progrés social, tal com es va demostrar durant les grans revolucions científiques del segle XX. Per això, ha remarcat la necessitat de transformar la comunicació científica: “És un repte majúscul per a una institució com la nostra. Lluitem contra un algoritme que maximitza uns determinats valors econòmics. Cal que els investigadors entenguin el valor de poder explicar al món allò que fan i quines oportunitats genera”.

El col·loqui central de la jornada, moderat pel director d’Estratègia Digital de la UOC, Miquel Pellicer, ha abordat els reptes de les universitats en la comunicació del coneixement. Hi han participat Mònica Alonso, directora de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF); Ester Medico, directora de Comunicació de la UOC, i Maria Isabel Pocoví, cap del Servei de Comunicació de la Universitat de les Illes Balears (UIB).

Les tres ponents han exposat quin paper ocupa la recerca dins l’estratègia comunicativa de les seves universitats. En el cas de la UPF, Alonso ha destacat que “la comunicació de la recerca és un objectiu bàsic i un pilar fonamental de l’estratègia de comunicació”. A la UIB, en canvi, la realitat és diferent. “Treballem amb un equip petit”, ha explicat Pocoví, que ha assenyalat que l’àrea de comunicació de la universitat ha crescut principalment al voltant de la gestió de les xarxes socials. Per la seva banda, Medico ha explicat que la UOC “compta amb un equip professional molt competent, amb les capacitats i el talent força ben dimensionats”, però que treballa per aconseguir que “la recerca sigui el centre del projecte comunicatiu”.

La necessitat de repensar la comunicació universitària

L’acceleració informativa ha estat un altre dels aspectes destacats del debat. “La universitat ha de ser capaç de donar una resposta més ràpida a tot allò que passa. L’actualitat és molt més intensa i canviant, i la necessitat d’explicar-ne el context ens obliga a revisar constantment les nostres estratègies”, ha advertit Alonso.

La responsable de comunicació de la UPF ha explicat que les universitats estan immerses en un canvi de paradigma que obliga a revisar pràctiques consolidades. “Durant anys hem viscut de la nota de premsa i del web, però avui hem de pensar en múltiples formats i canals. Potser una història no necessita una nota de premsa, sinó un reel o un altre producte adaptat a un públic concret”, ha afirmat.

En la mateixa línia, Pocoví ha destacat que “la velocitat amb què es generen continguts i oportunitats és enorme”, però ha advertit que també “és important reservar temps per pensar estratègicament, prioritzar i decidir quines històries tenen més potencial per connectar amb els diferents públics”.

Per a Medico, el repte passa per aconseguir que la recerca no es dilueixi entre les múltiples funcions que assumeixen avui els equips de comunicació universitària.

La confiança en la universitat com a oportunitat

Les participants també han reflexionat sobre el paper de les universitats en un context marcat per les crisis permanents i la incertesa. Segons Medico, aquest escenari obre una finestra d’oportunitat per a les institucions acadèmiques.

“Vivim en un context marcat per una certa percepció de crisi permanent i per una mirada sovint apocalíptica sobre el futur. Tanmateix, mentre que la política i els mitjans de comunicació han vist erosionada part de la seva credibilitat, les universitats i els experts continuen conservant nivells elevats d’autoritat”, ha afirmat.

Aquesta confiança es fa especialment evident quan es produeixen emergències sanitàries, episodis vinculats al canvi climàtic o altres esdeveniments d’actualitat que requereixen context i interpretació. En aquests moments, els mitjans recorren habitualment als investigadors universitaris per ajudar la ciutadania a comprendre fenòmens complexos.

Divulgació científica en temps de polarització i intel·ligència artificial

La jornada ha arrencat amb la taula rodona Divulgar coneixement en temps de polarització i intel·ligència artificial, que ha aplegat Àlex López Borrull, professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC i expert en ciència oberta i desinformació científica; Cristina Sáez, periodista especialitzada en ciència i salut i coordinadora del suplement de Ciència del diari ARA; i Sílvia Simon, directora de la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació de la Universitat de Girona (UdG), professora del Departament de Química i investigadora de l’Institut de Química Computacional i Catàlisi.

Moderada per Enric Sendra, cap de Comunicació de la Xarxa Vives d’Universitats, la conversa ha servit per analitzar els obstacles que afronta avui la divulgació científica.

López Borrull ha defensat la necessitat de “replantejar” el paper de les universitats en l’espai comunicatiu i preguntar-se “en què podem ser més útils per ser més eficients en la difusió del coneixement, especialment en l’actual context polític global”. Segons l’investigador, les universitats ja no ocupen una posició còmoda com a única font d’autoritat davant la societat.

La situació també és complexa per al periodisme científic. “El periodisme professional ha de competir amb molts altres emissors, molts dels quals generats per intel·ligència artificial”, ha advertit Cristina Sáez.

Per la seva banda, Sílvia Simon ha identificat la proliferació de continguts com un dels principals obstacles per a la divulgació científica. Segons ha explicat, el gran repte pendent continua sent “trobar el canal” adequat per connectar amb els públics als quals es vol arribar.

La jornada, que ha inclòs diversos tallers per compartir bones pràctiques entre professionals de la comunicació universitària, també ha acollit la presentació de dos projectes inspiradors en l’àmbit de la comunicació científica. Moderada per Rubén Permuy, responsable tècnic de Comunicació de la Recerca de la UOC, la sessió ha comptat amb la participació de Roser Bastida, farmacèutica especialitzada en comunicació científica i integrant de Hypatia Mars, una iniciativa liderada per dones que impulsa la recerca espacial i dóna visibilitat al talent femení, i de Mariola Serna, periodista, traductora i responsable editorial de La Conversa, l’edició en català de la plataforma internacional de divulgació acadèmica The Conversation.