La calor amenaça l’aprenentatge en escoles no adaptades al clima

Equitat.org proposa un pla per adaptar totes les escoles i instituts públics de Catalunya al nou context climàtic en un període d’entre 5 i 10 anys i amb una inversió inferior als 130 milions d’euros anuals (200 euros per alumne cada any). És la principal proposta de l’informe “Calor a l‘escola: Com adaptar els centres educatius al nou clima del país”, elaborat per Mar Satorras (Institut Metròpoli), Isabel Ruiz Mallén (UOC- Universitat Oberta de Catalunya) i Joana Ortiz (IREC - Institut de Recerca en Energia de Catalunya), amb un grup d’experts de l’àmbit climàtic, de la salut, social i educatiu.

Segons l’informe, gairebé la meitat dels edificis del sistema educatiu públic, 1.220 de 2.500 són anteriors a l’any 2000 i, d’acord amb la informació pública i els darrers plans del Departament d’Educació, no han estat reformats amb criteris d’adaptació climàtica. Això implica que una majoria dels centres no està preparada per al nou context climàtic i arrossega, a més a més, dèficits acumulats d’envelliment (aïllament deficient, materials obsolets o ventilació limitada).

Unes limitacions estructurals que, amb l’increment previst de temperatures, impediran garantir condicions mínimes de confort si no s’hi actua de manera integral. L’informe detalla que a partir del 2030 es preveuen entre 22 i 65 dies anuals amb més de 27°C en funció del territori, l’edifici o l’entorn natural de l’escola. És a dir, es poden arribar a superar els límits de calor durant una quarta part del curs (26%).

“Les escoles del país es van dissenyar per a un clima que ja no existeix” ha explicat Ismael Palacín, director d’Equitat.org, que alerta de les afectacions que pot tenir per l’educació ajornar l’adaptació dels centres. “Significa acceptar que milers d’infants, joves i docents estudien i treballen en espais que comprometen la seva salut, el seu benestar i el seu aprenentatge”.

Afegeix que el canvi climàtic pot ampliar les desigualtats educatives, ja que no tots els infants tenen les mateixes condicions a casa per fer front a la calor —per exemple, habitatges sense bona ventilació o massa calorosos per estudiar o descansar. 

Recorda també que els centres educatius, on també es fan activitats de lleure, extraescolars o familiars, poden esdevenir refugis climàtics en un context en què hi haurà cada vegada més dies seguits de calor intensa: espais frescos i segurs on infants, famílies i veïnat poden fer activitats o simplement estar durant les hores de més calor. Això és especialment rellevant per a la població més vulnerable, i pot ser clau per a la seguretat climàtica d’aquestes comunitats.

L’informe recorda que l’exposició prolongada a la calor té un greu impacte en el rendiment acadèmic i l’aprenentatge. Afecta les habilitats cognitives d’alumnat i dels docents i comporta menys capacitat per fer tasques complexes, limita la comprensió lectora, l’activitat neuronal i la memòria. Els infants i joves tampoc no compten amb cap normativa legal que garanteixi condicions adequades de confort tèrmic a l’escola, a diferència del personal docent i els adults en l’àmbit laboral.

L’informe també recull recerques que confirmen pitjors resultats a PISA de l’alumnat més exposat a la calor. Fins al punt que les puntuacions cauen un 0,18% cada dia de més de 26,7º, mentre que el rendiment millora quan es redueix la temperatura.

L’impacte de la calor excessiva és encara més gran i freqüent en entorns amb baix nivell socioeconòmic, per les condicions i la baixa qualitat dels edificis escolars i els habitatges, la manca d’accés a sistemes de refrigeració o a espais verds públics i entorns naturals. 

Segons l’informe, les respostes de les administracions als efectes climàtics són clarament insuficients. Recull que hi ha 1.220 centres pendents de reformar (quan el Pla Director d’Infraestructures del 2021 preveia arribar a 1.477) o que, després del Pla d’Adequació al canvi climàtic del 2023 la majoria de centres no havien instal·lat ni ventilador ni aire condicionat. L’informe també mostra que són molt desiguals: només alguns municipis com Barcelona, Girona, Reus o Sant Boi de Llobregat han tirat endavant iniciatives pioneres al voltant dels patis o els entorns escolars, , sovint temporals – vinculades als fons Next Generation i per tant a partides no estructurals - i sovint ineficients, perquè no parteixen d’adaptacions integrals que incloguin edifici i espais exteriors o se centren en la climatització abans d’aïllar bé l’edifici.

L’informe planteja quatre grans línies d’acció per assegurar que el conjunt de la xarxa educativa està preparada per a un augment sostingut de les temperatures i per a episodis de calor cada vegada més freqüents i intensos durant el curs escolar.

Resoldre la falta d’inversió i adequació d’una xarxa d’edificis molt diversa (construïts durant el segle XIX, en plans d’urgència dels 70 o d’altres més recents) és econòmicament car i burocràticament lent. Per això l’informe combina mesures d’urgència en paral·lel a les inversions de fons.

Contempla d’entrada un Pla de xoc a curt termini per protegir tots els centres durant els episodis de calor extrema, amb ventiladors, millora de la ventilació i dels patis i l’habilitació d’espais estratègics ben aclimatats.

En paral·lel, detalla un Pla d’adaptació climàtica de totes les escoles i instituts públics a 5–10 anys vista. Un procés personalitzat, que comença a partir d’una diagnosi del centre per assegurar mesures eficients en cada cas, i que abans que res minimitzi la despesa energètica (cosa que en l’actualitat no sempre es garanteix). També contempla una oficina tècnica que pugui acompanyar les decisions de les escoles.

Les propostes també preveuen un programa d’educació climàtica per a tota la comunitat educativa, així com un acord nacional que blindi els llindars màxims de  confort tèrmic per a l’àmbit educatiu (l’informe proposa un índex de calor per sota dels 27 ºC) i asseguri un marc normatiu clar i adaptat a la vulnerabilitat dels infants. Aquest llindar es basa en l’evidència que, a partir dels 27 °C, els aprenentatges cauen de manera clara. 

L’informe ha estat elaborat per Mar Satorras (Institut Metròpoli) , Isabel Ruiz Mallén (Turba Lab, UOC-TRÀNSIC; Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació, UOC) i Joana Ortiz (IREC - Institut de Recerca en Energia de Catalunya). Ha comptat amb la col·laboració d’un grup de treball amb persones expertes en diferents àmbits: educació, biologia, pediatria, salut pública, arquitectura, entre d’altres: Mamen Artero, Elena Codina Sampera, Estefania Lara López, Fabián López Plazas, Rubèn Pineda, Mònica Ubalde, Eva Vilaseca, Carles Xifra Cirach.

Accés a l’informe complet a Equitat.org

Aquest informe afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l'ONU 3, Salut i Benestar; 4, Educació de qualitat; 10, Reducció de les desigualtats; 11, Ciutats i comunitats sostenibles, i 13, Acció pel clima; i s'emmarca a les missions de recerca de la UOC Salut i benestar planetari, Transició digital i sostenibilitat i Educació del futur.