La UOC activa un radar per anticipar les competències que exigirà el mercat laboral

Els mercats laborals estan canviant a una velocitat difícil d'assumir per als sistemes educatius tradicionals. La digitalització, la transició ecològica, els canvis demogràfics i, més recentment, la irrupció de la intel·ligència artificial (IA) estan transformant no només les ocupacions, sinó també les tasques concretes que duen a terme els professionals en el seu dia a dia. En aquest context, anticipar quines competències seran necessàries s'ha convertit en una qüestió estratègica per a universitats, empreses, administracions i treballadors.

Aquesta és la funció que desenvolupa la Unitat de Prospecció i Anàlisi Laboral (UPAL) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), una unitat dedicada a analitzar l'evolució del mercat laboral i les competències professionals. La seva tasca també s'ha situat en el debat internacional mitjançant la participació en l'International Forum on Skills Intelligence (IFSI), una iniciativa vinculada a l'anàlisi de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) sobre com construir sistemes sòlids d'anticipació de competències.

"Nosaltres veiem un sistema de prospecció, com la UPAL, com un radar que ajuda a detectar i anticipar aquests canvis, així com a alertar-ne", explica Carme Pagès, directora de la UPAL i investigadora del Centre de Recerca en Transformació Digital i Governança (UOC-DIGIT) de la UOC. Segons Pagès, aquesta informació complementa la feina de les direccions d'estudis i de programa "a l'hora de definir nova oferta formativa i d'adaptar l'oferta existent a necessitats noves".

La idea de fons és senzilla, encara que aplicar-la sigui complex: el mercat laboral canvia més de pressa que els plans d'estudis, i les universitats necessiten mecanismes capaços d'observar, interpretar i anticipar aquestes transformacions. No es tracta només de saber quines feines creixen o desapareixen, sinó d'identificar quines competències guanyen rellevància dins de cada ocupació.

Més de deu milions d'ofertes de feina

Per detectar aquests canvis, la UPAL combina mètodes quantitatius i qualitatius. En l'àmbit quantitatiu, treballa amb tècniques de ciència de dades, processament del llenguatge natural i anàlisi de grans volums d'informació aplicats a més de deu milions d'ofertes de feina en línia a Espanya, mitjançant la plataforma Lightcast. També fa servir les classificacions del sistema europeu ESCO (European Skills, Competences, Qualifications and Occupations), que permeten relacionar ocupacions i competències.

A aquesta base de dades s'hi afegeixen entrevistes, tallers amb empreses i experts sectorials, grups focals i revisions sistemàtiques d'informes sobre tendències emergents. El resultat són eines com els informes d'intel·ligència de mercat laboral, disponibles per a les facultats de la UOC, i el Baròmetre de Competències i Ocupacions de Catalunya, elaborat conjuntament amb Pimec (Petita i Mitjana Empresa de Catalunya).

"La UPAL combina múltiples fonts i tècniques per obtenir una visió completa i actualitzada del mercat laboral", explica Mitchell Peters, investigador de la Unitat. Segons Peters, les ofertes de feina en línia permeten detectar tendències amb rapidesa i una cobertura àmplia, però no són suficients per entendre què està passant.

Les dades massives tenen un avantatge evident: ofereixen escala i permeten observar canvis gairebé en temps real. Però també presenten limitacions. "Els enfocaments quantitatius són més adequats per identificar canvis en la demanda de diferents tipus de treballadors i de competències concretes que no pas en desajustos entre oferta i demanda o en tendències futures", assenyala Peters, en línia amb les anàlisis presentades per l'OCDE al fòrum IFSI.

A més, hi ha canvis que encara no apareixen en les ofertes de feina, malgrat que ja s'estiguin gestant dins de les empreses. És el cas de noves tecnologies, reorganitzacions internes o competències emergents que encara no s'han incorporat al llenguatge habitual de les descripcions dels llocs de treball. Per això, la UPAL combina l'anàlisi de dades amb entrevistes, tallers i consultes amb actors del mercat laboral.

"De vegades, el que les empreses expressen en una conversa directa no coincideix amb el que apareix en les ofertes de feina, i aquesta bretxa és, en si mateixa, informació valuosa", apunta Peters. Aquest contrast permet detectar competències emergents i comprendre millor el context estratègic, cultural o sectorial que hi ha darrere dels números.

L'auge de les competències humanes

Un dels principals desajustos detectats per la UPAL té a veure amb el pes creixent de les competències transversals. L'automatització de tasques rutinàries i codificables ha incrementat la importància de capacitats com ara la coordinació, la comunicació, la negociació, el treball en equip o l'empatia.

"En els darrers anys, ha augmentat significativament la demanda de competències transversals, especialment les anomenades competències toves, que també podríem anomenar competències humanes", afirma Carme Pagès. Si bé aquest fenomen no està completament explicat, els estudis apunten que, a mesura que les màquines assumeixen tasques més repetitives, augmenta la importància d'aquelles activitats en què les persones continuen sent difícils de substituir.

La intel·ligència artificial reforça aquesta tendència. No n'hi ha prou de formar professionals capaços d'utilitzar eines digitals. També calen persones amb pensament crític, creativitat i capacitat per avaluar, supervisar i contextualitzar els resultats generats per algoritmes i plataformes. "La irrupció de la intel·ligència artificial està incrementant la necessitat de professionals que, a més de tenir coneixements disciplinaris sòlids, hagin desenvolupat competències com el pensament crític, la creativitat i la capacitat d'avaluar i supervisar els resultats generats per algoritmes i plataformes digitals", assenyala Pagès.

Això planteja un repte directe a l'educació superior. Molts programes universitaris s'han centrat tradicionalment en coneixements tècnics o disciplinaris, mentre que les competències transversals han rebut una atenció més limitada o menys sistemàtica. Per a Pagès, un dels grans desafiaments actuals consisteix a integrar aquestes capacitats dins dels aprenentatges propis de cada disciplina, no com un afegit decoratiu, sinó com una part central de la formació.

La velocitat dels canvis també augmenta la importància de la capacitat d'adaptació. En un mercat laboral menys estable i més incert, aprendre una sola vegada ja no és suficient. La formació contínua, la flexibilitat professional i la capacitat d'actualitzar competències s'han convertit en elements essencials per a l'ocupabilitat.

Adaptar la universitat sense subordinar-la al mercat

Tanmateix, l'anticipació de competències planteja una tensió delicada: com es pot adaptar l'educació superior als canvis de l'ocupació sense reduir la universitat a una simple proveïdora de perfils per a les empreses. Pagès insisteix que la universitat ha de respondre a un conjunt ampli de necessitats, no únicament als requeriments de les empreses. "La seva missió és formar persones de manera integral, molt més enllà de la seva dimensió professional o laboral", afirma. Alhora, reconeix que bona part de l'estudiantat accedeix a la universitat per millorar les seves oportunitats laborals, canviar d'ocupació, assumir més responsabilitats o afrontar amb més confiança els seus reptes professionals.

La paradoxa és que els canvis tecnològics estan reforçant, i no pas afeblint, la importància d'una formació àmplia. A mesura que la intel·ligència artificial i altres tecnologies assumeixen més tasques rutinàries, capacitats com el judici ètic, la creativitat, la comunicació, l'empatia, el pensament crític i la comprensió de contextos complexos guanyen valor.

"Formar persones en un sentit ampli no només respon a una missió educativa i social de la universitat, sinó que també constitueix una de les millors maneres de preparar-les per a un entorn laboral en transformació constant", sosté Pagès.

Des d'aquesta perspectiva, la intel·ligència de competències no consisteix a perseguir cada demanda conjuntural del mercat, sinó a oferir millor informació per prendre decisions més fonamentades. Això afecta la creació de nous programes, l'actualització d'assignatures, l'orientació professional de l'estudiantat i el disseny d'eines que ajudin a comprendre com evolucionen les ocupacions.

Peters subratlla que l'IFSI va néixer precisament de la constatació que aquest camp continua estant fragmentat. Universitats, empreses, organismes públics i proveïdors de formació treballen sovint en paral·lel, amb llenguatges i marcs diferents. L'aportació de la UPAL és doble: d'una banda, ofereix un model institucional aplicat, el d'una universitat que ha integrat la intel·ligència de mercat laboral en la presa de decisions acadèmiques; de l'altra, el diàleg amb l'OCDE permet situar aquesta pràctica en un marc internacional comparat.

"Anticipar el futur del treball és, per definició, una tasca incerta; però la col·laboració entre institucions amb enfocaments complementaris —dades en temps real, perspectiva comparada, treball directe amb empreses i estudiants— és la millor eina disponible per reduir aquesta incertesa", afirma Peters.

La participació de la UPAL en aquest debat internacional no només permet compartir coneixement, sinó també millorar les eines que la universitat ofereix al seu estudiantat i a la societat. En un context en què les competències canvien més de pressa que moltes estructures formatives, disposar d'un radar no garanteix veure tot el futur, però ajuda a no avançar a cegues.