La UOC i la Viquipèdia, vint-i-cinc anys d'una fructífera relació de col·laboració i recerca

Qui no ha buscat informació a la Viquipèdia alguna vegada a la vida? I, quan ho fem, sabem que és una font d'informació confiable i de qualitat. Aquesta pàgina, utilitzada per estudiants, periodistes, científics i qualsevol internauta que vulgui saber més d'un tema, és una de les columnes vertebrals del coneixement a internet. El dia 16 de març, la versió catalana, fundada només dos mesos després de la sortida de la Wikipedia original en anglès –impulsada per l'emprenedor nord-americà Jimmy Wales–, compleix vint-i-cinc anys. La Viquipèdia en català fou la tercera a crear-se, pocs minuts després de la versió alemanya, i és una de les més actives –acumula més de 700.000 articles–, a més de ser considerada la cinquena del món en qualitat dels continguts.

Àlex Hinojo, gestor cultural que escriu amb l'àlies Kippelboy, és un dels contribuïdors més actius entre el grup de 2.500 col·laboradors estables que té la Viquipèdia, i també un dels més antics: hi treballa des del 2007. "La Viquipèdia en català té un nombre d'articles molt superior del que li pertocaria per nombre de parlants. A tall de comparació, això vol dir que, tot i tenir més de 20 vegades més parlants, la Viquipèdia en castellà només té el doble d'entrades, i la francesa, el triple que la catalana".

La UOC i la Viquipèdia: una estreta relació d'amistat i professional

Per a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la fita dels vint-i-cinc anys de la Viquipèdia té un significat especial per l'estreta vinculació que sempre ha tingut amb la plataforma: va ser la primera universitat europea –i la segona del món després de la Berkeley– a incorporar un viquipedista resident, l'any 2014, i ha desenvolupat un elevat nombre de projectes de recerca i publicacions al voltant de l'enciclopèdia en línia. La incorporació de l'enginyer industrial Pep Adrian, membre de l'Amical Wikimedia, com a viquipedista resident va ser una fita que va confirmar el compromís de la UOC amb la difusió del coneixement en obert, a més d'estrènyer la relació amb la comunitat Wiki. 

Eduard Aibar, catedràtic i professor dels Estudis d'Arts i Humanitats i investigador del grup MUSSOL. Filosofia per als reptes contemporanis, ha estat l'investigador de la UOC que ha liderat més projectes relacionats amb la Viquipèdia. "El principal mèrit d'aquesta enciclopèdia en línia és haver-se mantingut durant tants anys entre els deu webs més visitats, sense ser propietat de cap gran empresa ni corporació. De fet, ha esdevingut un bolet aïllat en un mar d'iniciatives per part de les grans corporacions que dominen internet. Això ha estat possible, d'una banda, perquè la gestió i el control és a les mans dels usuaris, i, de l'altra, perquè és una eina que és útil per a moltes persones".

Democratització del saber científic i potent eina educativa

Aibar ha estat un gran promotor de la Viquipèdia a la UOC per tal d'incentivar-ne l'edició entre els professors, els investigadors i els estudiants, a més d'haver dirigit diversos projectes de recerca sobre la plataforma, centrant-se en el seu ús com a eina educativa i divulgativa de la ciència. El 2016, va ser un dels autors del primer estudi que es va fer sobre el contingut científic de la Viquipèdia (en castellà), que va determinar que era la principal font d'informació científica de la ciutadania, un recurs informatiu i educatiu de qualitat i fiable, atès que els editors utilitzaven fonts primàries –revistes científiques de prestigi– i no secundàries o divulgatives. Arran d'aquesta recerca va publicar la Guia de recomanacions i bones pràctiques per a editar el contingut científic de Viquipèdia, especialment orientada a científics i centres de recerca amb l'objectiu de promoure la Viquipèdia com a canal de comunicació obert de la ciència.

Aibar veu la Viquipèdia en català com "l'eina de democratització del coneixement a gran escala més important dels últims temps". L'investigador, expert en les interaccions entre la tecnologia i la societat, ha publicat un gran nombre de treballs relacionats amb la plataforma, com ara: Dossier "Recerca acadèmica sobre la Viquipèdia" (Digithum: a relational perspective on culture and society, 2012); De la ciencia abierta a la investigación abierta: los vínculos entre la producción colaborativa y la cultura científica en la era de internet (Fronteras de la ciencia: hibridaciones, 2012); Producción colaborativa y ciencia: un estudio empírico sobre las percepciones y prácticas del profesorado respecto a la Wikipedia (Nau Llibres, 2013); An empirical study on faculty perceptions and teaching practices of wikipedia (Proceedings of the European Conference on e-Learning, ECEL, 2013); Wikipedia at university: what faculty think and do about it (Electronic Library, 2015); Wikipedia, academia, and science (AAAI Workshop - Technical Report, 2015), i La ciència de la Viquipèdia: l'enciclopèdia virtual com a canal de comunicació pública de la ciència (Mètode: Revista de Difusió de la Investigació, 2016).

Recentment, l'investigador Marcelo Maina, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació, ha participat en una recerca sobre el valor pedagògic de les contribucions dels estudiants a la Viquipèdia, que ha analitzat com l'edició col·laborativa pot convertir-se en una estratègia eficaç d'aprenentatge universitari, tot incentivant la col·laboració, l'alfabetització digital i el pensament crític. 

En aquests vint-i-cinc anys de vida, la Viquipèdia ha anat evolucionant cap a millor en molts aspectes, com ara en la diversitat de gènere. Històricament, els seus contribuïdors havien estat predominantment homes, però en els últims anys ha incorporat més dones, tant com a editores com en la representació dels articles. "Ens calen més mans i més diverses", diu Àlex Hinojo. "Fa més de 15 anys que vam començar projectes amb perspectiva de gènere a la Viquipèdia, tant pel que fa a la participació com al contingut i la visió. Hem fet molts avenços, però ens queda un llarg camí per recórrer". 

Un dels reptes principals amb què s'encara ara l'enciclopèdia en línia és la irrupció dels sistemes d'intel·ligència artificial generativa, que han esdevingut la font d'informació de moltes persones, especialment els joves. "La gent ja no llegeix o no sap llegir, o no reté la informació. Ens hem convertit en un repositori, i ens llegeixen més les màquines que les persones. Les persones s'avorreixen abans", assegura el viquipedista.

La IA: una competència real?

Per a Eduard Aibar, les noves eines d'IA representen una certa competència per a la Viquipèdia, però existeixen diferències importants que afavoreixen l'enciclopèdia en línia: "Els sistemes de control de qualitat de la Viquipèdia i la norma d'aportar explícitament les fonts d'informació (fiables) en els articles, no existeixen de la mateixa manera en la IA generativa. Els sistemes d'IA són propietat de grans corporacions, vinculades a ideologies politicosocials concretes, sovint reaccionàries o molt conservadores. Diversos estudis han mostrat com aquestes ideologies produeixen biaixos, de vegades força evidents, però d'altres molt més subtils, en els seus resultats".

Àlex Hinojo coincideix amb Aibar que la Viquipèdia és una font d'informació més confiable per la seva "transparència i traçabilitat. Et proporciona l'historial de cada article i les fonts, cosa que actualment no ofereixen els xatbots d'IA. És cert que cada vegada la gent s'informa més per altres canals –no només la IA, també les xarxes socials–, però això no significa que la Viquipèdia no sigui necessària". Hinojo creu que esdevindrà un punt per verificar informació, però que sobreviurà: "Vivim un temps hiperaccelerat, però no pot durar per sempre. L'ésser humà necessita context per entendre el món".