Les claus del viatge del Papa Lleó XIV a Espanya

El Papa Lleó XIV comença aquest dissabte, 6 de juny, el seu viatge apostòlic a Espanya, amb visites a Madrid, Barcelona i les Canàries, on farà actes massius. La primera visita d’un papa a Espanya va ser la de Joan Pau II el 1982; després vindrien les tres de Benet XVI, l’última de les quals el 2011. Lleó XIV serà el tercer pontífex que trepitja territori espanyol. El Papa Francesc havia tingut la intenció de viatjar a les Canàries, en el context de la crisi migratòria, però va morir abans que pogués fer realitat el viatge. Diversos experts de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) analitzen les claus de l'actual viatge papal a Espanya, que revela l’evolució sociològica i política del país, el qual s’enfronta a un dels reptes organitzatius i de seguretat més grans de la seva història.

Des del punt de vista de la sociologia, Víctor Albert Blanco, expert en religions i professor dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, emmarca l’actual viatge de Lleó XIV a Espanya en el context del que anomena com a “desprivatització” de la religió. Aquesta dinàmica, que l’Església practica des dels anys vuitanta, s’articula a través de la celebració d’esdeveniments massius. Les religions es reposicionen en l’esfera pública i competeixen per donar sentit i moral: “No són els únics referents, coexisteixen amb multitud d'actors polítics, de la societat civil i del mercat”. Les dades del CIS sobre el nombre d’espanyols que es declaren catòlics no han fet més que reduir-se des del primer viatge papal: del 83,5 % el 1982 a l’actual 52,8 %. Per reposicionar-se en l’espai públic, apunta el sociòleg, l’Església recorre a “visites supermediatitzades” i grans esdeveniments, amb una organització que imita els formats dels grans festivals o d’uns Jocs Olímpics.

Aquesta opinió és compartida per Elisenda Estanyol, professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, que defineix la visita papal com un “macroesdeveniment d’alta complexitat”. L’experta apunta que el format de la visita implica “una transformació temporal de l’espai públic” i una coordinació comunicativa global. Carlos Moreno, expert en esdeveniments, seguretat i comunicació i també professor col·laborador dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, afegeix des d’aquesta perspectiva que amb la visita de Lleó XIV, Espanya es troba davant “d’un dels reptes operatius més complexos dels darrers anys”. Només a Madrid, s’espera una mobilització d’entre 600.000 i un milió i mig de persones en diferents misses a l’espai públic. “És un esdeveniment de magnitud sense precedents, per la duració, l’assistència multitudinària i els nombrosos desplaçaments simultanis”, afegeix Moreno.

El viatge, el patrimoni religiós i la turistificació

A banda dels múltiples reptes logístics, el viatge, segons explica el sociòleg Víctor Albert Blanco, “no es pot desvincular de les dinàmiques de turistificació actuals, on el patrimoni religiós juga un paper clau com a actiu d’atracció”. Aquesta transcendència de la visita papal més enllà del fet religiós fa que, des d’un altre punt de vista, el viatge es pugui concebre “com una oportunitat única de projecció internacional i de construcció de relat per a la ‘marca ciutat’”, hi afegeix en aquest sentit Elisenda Estanyol. L’experta destaca, per exemple, un dels actes centrals de Lleó XIV, la benedicció de la torre de Jesús de la Sagrada Família d’Antoni Gaudí, escenari de pelegrinatge turístic de primer ordre a la ciutat. La seguretat en tots aquests actes es converteix en un repte organitzatiu enorme, insisteix Carlos Moreno: “L'objectiu no és només protegir el dignatari. És garantir l'estabilitat d'un esdeveniment social massiu en què interactuen multituds amb infraestructures crítiques, sota el focus mediàtic global i una hiperactivitat digital gairebé il·limitada”.

Més enllà d’aspectes organitzatius, el viatge de Lleó XIV també permet fer una anàlisi de l’evolució política i sociològica del país, que el pontífex troba en unes circumstàncies molt diferents de les que van trobar els seus antecessors. Víctor Albert Blanco assegura que “el context actual reflecteix una evolució política respecte al 2010”, que es caracteritza per una reducció de la conflictivitat social mentre l’esquerra “accepta l’Església com un actor legítim gràcies al discurs social del Papa Francesc”. Les visites de Benet XVI van trobar més oposició, segons els experts, perquè en aquells anys “veníem d'un cicle de mobilitzacions d'actors catòlics que comptaven amb el suport explícit i actiu del Vaticà i de la jerarquia de la conferència episcopal contra les polítiques de drets de les persones LGTBI, més de caràcter feminista i sobre l'avortament”. El Vaticà ja no posa tant el focus en aquests debats i ha orientat el discurs cap a aspectes com la immigració i l’acolliment de les persones refugiades. Això ha facilitat que els moviments en contra tinguin menys ressò ara, destaca el sociòleg, i es produeixi com a conseqüència “un clar acompanyament institucional i polític” del Sant Pare durant la visita. 

Consens polític favorable al Papa

A la pràctica, aquest consens polític favorable al voltant del Papa es tradueix en una articulació d’esforços múltiples, com comenta Elisenda Estanyol: “La preparació de l’acte exigeix la coordinació de múltiples actors: administracions públiques, forces de seguretat, autoritats eclesiàstiques, equips tècnics, ciutadania, mitjans de comunicació, entre d’altres”. Una diversitat d’agents es coordinen per ajudar l’Església catòlica a desplegar el seu potencial mobilitzador a l’espai públic malgrat que Espanya és un país aconfessional. Carlos Moreno parla d’una “coordinació interinstitucional a múltiples nivells”, amb dispositius en què participen el Ministeri de l'Interior, les Forces Armades, les comunitats autònomes, els ajuntaments, Renfe i les desenes d'organismes de seguretat, “el principal risc del qual no és l'amenaça externa: és la fragmentació interna”, subratlla l’expert.

Per al sociòleg Víctor Albert Blanco, l’actual visita simbolitza la “situació històrica de privilegi i de poder de què ha gaudit l'Església catòlica en el context espanyol, que s'ha assegurat per la força de manera molt coercitiva durant la història, i que avui dia, en un context democràtic, se segueix manifestant amb una sèrie de privilegis que té respecte a altres confessions també presents al país”. Per al sociòleg, els actes massius a l’espai públic i la intervenció que farà per primera vegada un papa davant del Congrés dels Diputats tenen la “voluntat de mostrar i voler exercir un cert poder, no merament simbòlic, a la societat espanyola, que envia el missatge ‘aquí hem estat i aquí seguim’”.