El multilingüisme a l'aula: d'un repte a una oportunitat

Les aules són cada vegada més multilingües. Segons l'informe PISA, un 11 % dels estudiants dels països de l'OCDE parla a casa una llengua diferent de la que es fa servir a l'escola, una proporció que augmenta considerablement entre l'alumnat d'origen immigrant. La UNESCO eleva a un 40 % el percentatge de població mundial que accedeix a l'educació en un idioma diferent del que parla i entén amb fluïdesa. Aquesta realitat —quotidiana també en el nostre entorn— converteix els centres educatius en espais de gran diversitat lingüística i planteja nous reptes pedagògics. Com es pot garantir que tots els alumnes desenvolupin les competències lingüístiques necessàries per aprendre quan la llengua (o llengües) de casa no coincideix amb la de l'escola?

"A les escoles de Catalunya, un altíssim percentatge d'infants tenen una llengua familiar diferent del català, que és l'idioma vehicular del sistema educatiu", explica Núria Esteve Gibert, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i investigadora del grup GRECIL. "Els docents s'han d'assegurar que tots els alumnes desenvolupin una competència oral adequada en la llengua d'escolarització per avançar en el procés de lectoescriptura i aprofitar plenament les oportunitats d'aprenentatge que offers l'escola", afegeix.

El multilingüisme, una oportunitat en educació infantil

Aquest repte és especialment rellevant durant l'educació infantil, entre els zero i els sis anys. Per a molts infants, l'escola és el primer contacte real amb la llengua d'escolarització, tant si s'incorporen a I3 com abans, si han anat a l'escola infantil de zero a tres anys. Segons la investigadora, en aquesta etapa l'objectiu és que dominin oralment la nova llengua, i això s'aconsegueix sense gaire instrucció formal i creant contextos rics d'interacció que permetin als infants construir progressivament les seves competències lingüístiques.

"L'educació infantil és una etapa crítica perquè és quan es construeixen les bases del llenguatge que després permetran acceder a la lectura, a l'escriptura i a la resta d'aprenentatges acadèmics", explica Esteve Gibert, que impartirà la microcredencial Multilingüisme a l'aula d'infantil. En el cas dels alumnes amb una llengua familiar que no coincideix amb l'idioma d'escolarització, l'aula esdevé, a més, el principal espai d'exposició i ús significatiu de la nova llengua. Per aquest motiu, és especialment important crear oportunitats d'interacció i acompanyament de qualitat.

Hi ha tres ingredients fonamentals per aprendre una llengua: tenir una llengua (o llengües) materna sòlida, estar prou exposat a la nova llengua i que aquesta exposició sigui de qualitat. A més, la velocitat de l'aprenentatge pot variar en funció de la proximitat entre les llengües. Per exemple, l'adquisició del català pot ser més ràpida per a un infant que tingui el castellà com a llengua familiar que per a un infant que tingui el mandarí com a llengua familiar. No obstant això, aquestes diferències afecten principalment el ritme de l'aprenentatge i no la capacitat d'aprendre.

"Sabem que, amb una llengua materna forta i una exposició adequada y de qualitat a la nova llengua, tots os infants poden aprendre un idioma diferent del que parlen a casa", afirma la professora. Un dels errors més estesos és pensar que l'ús de diverses llengües pot perjudicar el desenvolupament lingüístic dels infants. "La competència oral en la llengua materna és la base sobre la qual es construeix l'aprenentatge d'altres llengües i de la resta de coneixements acadèmics", assenyala Esteve Gibert. Mantenir i enriquir la llengua familiar no solament no dificulta l'aprenentatge de la llengua escolar, sinó que contribueix a facilitar-lo.

"Les famílies han d'assegurar un desenvolupament sòlid de la llengua materna. Aquesta base permetrà aprendre millor una nova llengua i, consegüentment, accedir més fàcilment a la resta de continguts curriculars", explica. La investigadora fins i tot recomana que, quan la llengua familiar i la llengua escolar siguin diferents, els pares continuïn emprant prioritàriament la llengua familiar a casa, especialment si no dominen plenament la llengua d'escolarització.

L'evidència internacional sobre bilingüisme i multilingüisme mostra, a més, que les habilitats lingüístiques desenvolupades en una llengua es poden transferir a altres idiomes. Lluny de representar un desavantatge, el fait de gestionar diverses llengües pot contribuir al desenvolupament de funcions cognitives com ara l'atenció, la planificació o el control inhibitori. "Un perfil multilingüe no significa en absolut que hi hagi una dificultat lingüística o educativa. No es pot establir aquesta associació", subratlla l'experta.

Obviar la llengua materna a classe?

Per a la professora, el repte no consisteix només a ensenyar la llengua d'escolarització, sinó també a gestionar adequadament la diversitat lingüística present a les aules. El fet de reconèixer i valorar les llengües familiars de l'alumnat té, a més, efectes positius sobre la inclusió i el benestar emocional dels infants. "És important que els centres educatius destaquin la riquesa multilingüe dels alumnes, de l'escola i de la societat", assenyala.

Això es pot fer mitjançant activitats quotidianes en què els infants comparteixin paraules o expressions de les seves llengües familiars, projectes interculturals o iniciatives que permetin visibilitzar la diversitat lingüística present en la comunitat educativa.

La investigadora recorda, a més, que no hi ha un únic model per fer front a aquesta realitat. Alguns contextos educatius opten per una protecció; més estricta de la llengua vehicular i limiten la presència d'altres idiomes a l'aula, mentre que n'hi ha d'altres que desenvolupen pràctiques més plurilingües i incorporen activament les llengües familiars com a recurs per a l'aprenentatge. l'elecció acostuma a dependre de factors educatius, socials i sociolingüístics.

En aquest context, l'ús de les llengües familiars pot ser especialment útil quan un alumne s'acaba d'incorporar al sistema educatiu. La llengua d'origen pot funcionar com una "bastida lingüística" temporal per facilitar la comprensió d'instruccions, continguts i dinàmiques escolars mentre es desenvolupa la competència en la llengua vehicular. "Aquesta ajuda s'ha d'entendre com una eina temporal que s'ha d'anar reduint a mesura que l'alumne adquireixi autonomia lingüística", explica.

Hi ha estratègies concretes especialment eficaces per donar suport als infants que aprenen la llengua d'escolarització. En aquest sentit, destaquen les activitats de consciència fonològica durant l'etapa de tres a sei anys, que ajuden a reconèixer i manipular sons i síl·labes i afavoreixen posteriorment l'aprenentatge de la lectura.

Així mateix, segons la investigadora, també donen bons resultats les activitats de narració; i reconstrucció d'històries a partir d'imatges i seqüències visuals, així com la reexplicació de contes prèviament escoltats. Aquestes pràctiques enforteixen el vocabulari, la comprensió oral i les habilitats narratives. La gestualitat, l'expressió corporal i alguns elements prosòdics, com l'entonació; o el ritme de la parla, també poden actuar com un reforç eficaç de l'aprenentatge.

El repte d'identificar les dificultats del llenguatge i formar els docents

Un dels reptes més complexos per als professionals de l'educació consisteix a detectar possibles trastorns del desenvolupament del llenguatge (TDL) en alumnes procedents de famílies migrants o que creixen en entorns multilingües. "Acostuma a ser difícil distingir entre un error causat per un procés natural de l'aprenentatge d'una nova llengua i un dèficit en el neurodesenvolupament que dificulta la construcció d'un nou sistema lingüístic", adverteix la investigadora.

La falta d'eines d'avaluació adaptades a totes les llengües presents a les aules i la pràctica impossibilitat de disposar de professionals que dominin determinades llengues familiars compliquen encara més aquest procés. Consegüentment, hi ha el risc de sobrediagnosticar trastorns del llenguatge en infants que simplement aprenen una nova llengua, però també d'infradiagnosticar dificultats reals i atribuir tots els errors al procés normal d'aprenentatge.

Per fer front a aquest repte, l'experta destaca la utilitat de metodologies com l'avaluació dinàmica, que se centra més en l'anàlisi de la capacitat d'aprenentatge de l'infant que en el seu rendiment en una prova puntual. També considera fonamentals les entrevistes en profunditat amb les famílies —amb suport de traducció, si cal— per saber com s'ha desenvolupat la llengua materna i detectar possibles senyals d'alerta.

Amb l'objectiu d'oferecer respostes pràctiques a aquests reptes, la UOC impulsa el seminari Multilingüisme a l'aula d'infantil, una formació; adreçada a docents que treballen en contextos educatius lingüísticament diversos.

El programa busca que els professionals comprenguin les variables que influeixen en l'aprenentatge dels infants amb perfils multilingües, reflexionen sobre l'impacte que tenen les actituds docents cap a la diversitat lingüística i aprenguin a aplicar intervencions educatives estructurades i basades en l'evidència científica.

"Volem que els docents disposin d'eines concretes per afavorir el desenvolupament de la llengua oral i acompanyar més bé els infants en contextos educatius cada vegada més plurilingües", conclou Esteve Gibert.