Les narratives digitals a les xarxes, un element decisiu per als drets humans

Les històries i relats que circulen a l'espai públic condicionen cada vegada més la manera en què la ciutadania interpreta qüestions com les migracions, la igualtat de gènere, la diversitat o els drets humans. Tot i el creixent interès per entendre com operen els discursos d'odi, la polarització i les narratives antidrets, continua sense haver-hi un anàlisi suficient sobre quines estratègies aconsegueixen transformar els imaginaris socials que les sustenten.

Aquesta és una de les aportacions de l’estudi “Narratives transformadores per la justícia global: discursos d’odi, respostes i horitzons de canvi”, realitzat per Ronald Sáenz-Leandro i Àsia Selma, i presentat el passat 14 d’octubre en el marc del projecte Laboratori de narratives transformadores per la Justícia Global, una iniciativa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Fundació Autònoma Solidària de la UAB, amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), en el marc de UNIACT!.

La recerca, basada en la revisió de literatura científica, informes especialitzats i experiències d'intervenció relacionades amb els discursos d'odi, les narratives antidrets i les estratègies de resposta existents, posa de manifest que durant els darrers anys ha augmentat notablement la capacitat per detectar, classificar i monitoritzar discursos discriminatoris en l'entorn digital. En canvi, continua sent limitada la producció de coneixement sobre com avaluar i sostenir les estratègies capaces de prevenir-los, confrontar-los o transformar-los de manera efectiva.

Segons la diagnosi, un dels principals canvis dels darrers anys és la transformació de les formes a través de les quals circulen les narratives antifeministes, els discursos antiimmigració o les narratives que deslegitimen els drets humans i l'Agenda 2030. Aquests discursos s'articulen a través de llenguatges culturals propis de les xarxes socials, les comunitats digitals i les plataformes audiovisuals presents en la vida quotidiana. En alguns casos, s'integren en formats aspiracionals, humorístics o d'entreteniment, que amplien la seva circulació i faciliten que arribin a públics diversos, més enllà dels espais explícitament polítics.

L’informe també assenyala el desajust entre els espais on se centren les investigacions i els espais on actualment es difonen moltes d'aquestes narratives. Bona part dels estudis analitzats continuen centrant-se en X (abans Twitter), mentre que plataformes com TikTok, Instagram, YouTube o aplicacions de missatgeria com WhatsApp i Telegram reben una atenció comparativament menor.

Aquest buit és rellevant perquè bona part dels processos actuals de construcció de l'opinió pública passen per imatges, vídeos breus, influenciadores, mems i continguts audiovisuals condicionats per les lògiques algorítmiques de les plataformes digitals. Comprendre aquests formats és fonamental per entendre com es configuren avui dia les opinions i percepcions socials, i com es construeix el debat en l’esfera pública.

En aquest sentit, l'informe identifica també que tot i l'abundància de projectes, campanyes i iniciatives de sensibilització, encara hi ha poc coneixement sobre quins enfocaments aconsegueixen reduir la polarització, generar empatia o produir canvis sostinguts en els imaginaris socials.

Davant d’aquest escenari, l’informe planteja la necessitat d'impulsar aproximacions més participatives i experimentals, que incorporin les comunitats i els col·lectius afectats —juntament amb els moviments socials, els professionals de la comunicació i els espais acadèmics i universitaris— com a protagonistes en la producció de coneixement i en la construcció de relats transformadors.

Un laboratori per cocrear narratives transformadores per la Justícia Global

És en aquest context on es posa en marxa el Laboratori de Narratives Transformadores per a la Justícia Global, una iniciativa impulsada pel Vicerrectora d'Aliances, Comunitat i Cultura i els Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC i la Fundació Autònoma Solidària de la UAB, amb el suport de l’ACCD i en el marc d’UNIACT!, que neix amb la voluntat de contribuir a omplir els buits identificats per la diagnosi i n'orienta les fases següents: monitoratge de narratives, escolta territorial, cocreació, experimentació narrativa i avaluació.

Més enllà de detectar els discursos d'odi, el Laboratori vol esdevenir un espai d'investigació, cocreació i experimentació orientat a comprendre millor com es construeixen les narratives que circulen a l'espai públic i quins relats poden contribuir a reforçar els drets humans, la diversitat, la solidaritat i la justícia global, en un context marcat per la polarització i la fragmentació del debat públic.