Per què algunes plataformes tanquen la porta als agents d'IA? Aquestes són les raons

La veritable revolució de la intel·ligència artificial (IA) no és que pugui generar continguts, crear imatges i vídeos o programar en qüestió de minuts: el canvi són els agents que s'avançaran a les necessitats de l'usuari i formaran part del seu dia a dia. La IA agentiva és la propera frontera d'una revolució encara a les beceroles, però sembla que ja s'enfronta al seu primer gran perill: la negativa d'alguns webs i plataformes a obrir-li les portes.

La promesa dels agents basats en IA és clara: podran comprar productes, reservar vols o gestionar comptes bancaris en nom de l'usuari. Un somni per a molts i un malson per als qui temen l'impacte que aquestes accions tindran en la privacitat o la ciberseguretat. I a això s'aferren companyies com Amazon, Delta Airlines, Yelp o JPMorgan Chase, que ja han bloquejat l'accés de bots d'IA a les seves plataformes. Amazon fins i tot manté una disputa legal amb Perplexity pel seu navegador web que integra un assistent per realitzar compres sense que pràcticament hi intervingui un humà. Però per què aquestes plataformes s'afanyen a prohibir l'accés a uns assistents que prometen fer la vida més fàcil als seus  clients?

"Responen a totes dues coses alhora, i convé no separar-les artificialment. Hi ha motius legítims de seguretat: un agent que navega i compra a la velocitat d'una màquina és indistingible, des de fora, d'un bot de frau, de scraping o d'abús de credencials", explica Josep Curto, professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). "Les plataformes fa anys que inverteixen a detectar trànsit automatitzat, i un agent amb la sessió de l'usuari trenca moltes de les seves hipòtesis de defensa", afegeix.

Certament, un bot genera trànsit i consumeix recursos, i a més no és possible saber les seves veritables intencions: només intenta comprar un producte i generar una venda per a la plataforma o, per contra, en realitat està atacant el lloc web? "Un augment massiu d'agents navegant i interactuant en temps real genera una càrrega enorme de trànsit (scraping intensiu, peticions concurrents) que pot degradar la resposta del sistema", indica el professor, que afegeix que aquestes plataformes busquen cobrir-se les espatlles no només des del punt de vista tècnic, preservant els seus recursos, sinó també legal. "Qui respon si l'agent compra una cosa equivocada o accedeix a dades a les quals no hauria d'accedir?", es pregunta.

A priori, les dades confirmen aquests temors d'algunes grans plataformes. Segons l'informe Bad Bot Report 2026 d'Imperva, el trànsit web automatitzat va representar el 53 % del total el 2025, dos punts percentuals més que l'any anterior. No és cap novetat que els bots han superat els humans a internet. Però no totes les preocupacions són tan evidents: darrere d'aquests bloquejos també hi podria haver interessos comercials que podrien acabar desencadenant una nova onada de disputes legals, la magnitud de les quals encara es desconeix.

La disputa pel control del client

Moltes companyies tecnològiques ja coneixen els riscos legals que comporta intentar afavorir els seus productes davant dels de la competència. Les autoritats, especialment les europees i les estatunidenques, estan alerta per preservar la capacitat de l'usuari de decidir quins serveis i plataformes vol utilitzar en cada cas. Però no és una tasca senzilla, i aquesta nova polèmica sobre els agents vetats no fa sinó agreujar aquests conflictes.

"Una part molt rellevant del negoci de plataformes com Amazon depèn de l'atenció: publicitat en resultats, productes patrocinats, recomanacions pròpies, dades de comportament. És a dir, viuen en bona part de l'experiència publicitària, la recomanació creuada i les compres per impuls", explica l'expert de la UOC.. "Un agent que compara i decideix per l'usuari se salta just aquesta capa, i la plataforma perd el control sobre la relació amb el client", afegeix, en parlar d'un fenomen que canvia les regles del joc: "Si la interfície de l'usuari passa a ser l'agent d'IA (OpenAI, Apple, Anthropic) i no la botiga, el poder sobre la relació amb el client canvia de mans", adverteix.

Però l'interès potencial d'aquestes plataformes a l'hora de bloquejar els bots no es limitaria a protegir els seus sistemes ni a afavorir el seu negoci publicitari i de dades: algunes de les mateixes plataformes que bloquegen bots… ofereixen bots al mercat. "Google, Amazon i Microsoft són alhora plataforma i fabricant d'agent, i aquí rau precisament el conflicte d'interès. Seria, en certa manera, repetir la història dels sistemes tancats (walled gardens), però amb una diferència important: ara l'intermediari no només mostra informació, també decideix i executa", apunta Josep Curto. El veritable risc de fons és, una vegada més, limitar la competència en un sector tan competitiu i sensible com el de la intel·ligència artificial. I això perjudicaria principalment l'usuari.

El cost del bloqueig podria recaure en l’usuari

El professor de la UOC enumera diversos riscos per a l'usuari en cas que el bloqueig s'estengui a agents d'IA "no autoritzats". D'una banda, l'usuari tindria menys capacitat per triar fins i tot el seu propi assistent virtual. "El seu agent 'neutral' només hi veuria o podria operar on hi hagi acord, i les recomanacions estarien esbiaixades pels interessos de qui controla la infraestructura", destaca.

A més, es generaria incertesa en el mercat, atès que els agents dependrien de permisos que es podrien retirar en qualsevol moment, la qual cosa perjudicaria també el llegat de dades amb què l'usuari hagi alimentat el seu agent.

En paral·lel, la incapacitat d'aquests agents per fer bé la seva feina també en podria llastrar el desenvolupament i la millora. De fet, algunes de les empreses que han bloquejat l'accés dels agents als seus ecosistemes ja han reconegut que estan disposades a arribar a acords econòmics perquè aquests facin servir les seves dades. Però això, segurament, ho acabarà pagant l'usuari. "Evitar aquestes greus conseqüències, que no afavoreixen aquests col·lectius sinó l'oligopoli tecnològic, exigeix interoperabilitat: estàndards oberts d'identitat, autorització i transacció per a agents i una regulació de la competència que vigili la discriminació a favor de l'agent propi de la plataforma, amb focus en la igualtat de condicions. Sense això, el risc és que la promesa d'un assistent que treballa per a tu acabi sent un assistent que treballa per a la plataforma on viu, i es perdria de nou l'obertura de la interacció, com va passar amb les xarxes socials quan van tancar les seves API", relata el professor sobre un fenomen que, en tot cas, sí que requereix mecanismes immediats per part de l'usuari.

Com fer servir bé els agents

L'esperat degoteig d'agents basats en IA ja ha arribat. En les últimes setmanes, tant OpenAI com Meta han presentat les seves propostes, i a això s'hi suma l'inesperat èxit d'Instinct, un projecte independent que guanya terreny integrat a WhatsApp, així com els avenços mostrats per Google en el seu nou model per a Gemini, Argon. Els agents ja són aquí, però molts usuaris ni tan sols són conscients de les capacitats que tenen, ni saben com utilitzar-los sense risc.

"Els riscos són els de delegar poder amb poc criteri: accés a comptes bancaris, correu i dades personals significa que un error, un atac o una manipulació poden tenir conseqüències reals i irreversibles", alerta l'expert, que recomana no acumular privilegis per a un mateix agent atorgant permisos mínims i limitats, així com exigir a l'agent confirmació humana per realitzar accions irreversibles o especialment sensibles, com enviar un correu electrònic o comprar un producte.

En paral·lel, els usuaris haurien d'exigir al seu agent un registre detallat de totes les accions que realitzi i de les raons per les quals les realitza, i es recomana que separin el que l'agent llegeix de les instruccions que ha d'obeir per reduir el risc de manipulació externa. "Per a qui vulgui començar, la meva recomanació és progressiva: començar amb tasques de baix risc i només lectura, no donar accés a comptes bancaris al principi, fer servir comptes o targetes amb límit, activar la verificació en dos passos, revisar periòdicament quins permisos s'han concedit i no delegar mai decisions que no estaries disposat a revisar després", enumera el professor. "És a dir, aplicar el sentit comú i el pensament crític, i recordar si donaríem la clau de casa nostra a un estrany sense cap garantia", conclou.

La intel·ligència artificial pot obrir moltes portes a l'usuari, però convé decidir quines obrir. I tot apunta que això no dependrà exclusivament del mateix usuari.