Un model pioner posa les víctimes al centre en avaluar la reparació de l'abús infantil

L'abús sexual comès en un àmbit religiós és un problema que ha afectat un 1,13 % de les persones adultes a Espanya. Així ho conclou una enquesta realitzada el 2023 a una mostra de 8.013 persones, que va servir per donar forma a l'Informe sobre los abusos sexuales en el ámbito de la Iglesia católica y el papel de los poderes públicos: Una respuesta necesaria, publicat pel Defensor del Pueblo el 2024.

Segons els autors de l'informe, cal donar resposta a una situació de patiment i de solitud que durant anys s'ha mantingut, d'una manera o altra, encoberta per un silenci injust. Amb aquest objectiu, el Govern d'Espanya ha acordat amb l'Església un sistema de reparació per a les víctimes d'abusos sexuals a principis del 2026. 

També amb la missió de protegir i donar respostes a les persones que han patit tot tipus d'abús infantil institucionalitzat –no només sexual–, tant dins com fora de l'Església, l'estudi Meeting victims' needs in institutional child abuse: A proposal for evaluating reparation programmes cerca crear un model d'avaluació dels programes de reparació a les víctimes. Darrere d'aquesta publicació científica hi ha Laura Arantegui, del grup de recerca Victimologia empírica i aplicada (VICRIM) i professora dels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). 

L'article revisa el que la literatura identifica com a bones pràctiques i proposa un marc bàsic d'avaluació que es pot aplicar en les diferents etapes dels programes de reparació a les víctimes. L'eina, estructurada i objectiva, té com a objectiu superar les limitacions comunes en el disseny d'aquests programes i assegurar que donin una resposta satisfactòria a les víctimes.

La importància de posar les víctimes al centre

D'acord amb l'informe del Defensor del Pueblo, l'Església catòlica ha percebut durant molt de temps els abusos sexuals "més com un pecat de l'abusador que com un mal causat a la persona abusada". Per capgirar realitats com aquesta, cal que els programes de reparació se centrin en les víctimes. 

"Com a societat, tenim l'obligació de protegir, donar veu i donar respostes a les persones que han patit, especialment en els casos en què la victimització està vinculada a les accions o les omissions d'una o diverses institucions", assenyala Laura Arantegui. "La necessitat s'incrementa i es converteix en urgència quan, a més, en molts d'aquests casos les experiències de les víctimes han estat permanentment i conscientment silenciades per les institucions i per una societat inactiva, en el millor dels casos, i còmplice, en el pitjor".

L'interès de l'autora per aquest camp d'estudi va sorgir quan realitzava la tesi doctoral sobre la victimització de mares solteres i nens a la Maternitat de Les Corts (Barcelona), a la dècada dels seixanta. En aquell moment, va entrar en contacte amb el problema dels abusos infantils en institucions i va tenir l'oportunitat d'estudiar com havien funcionat diversos programes de reparació en diversos països del món. 

"Vaig detectar mancances importants que es podrien haver evitat si s'hagués fet una anàlisi prèvia i una valoració del disseny i la implementació d'aquests programes. Aquests programes, per definició, estan destinats a aconseguir que les víctimes obtinguin una resposta satisfactòria a les experiències traumàtiques sofertes. L'única manera de valorar-los és conèixer fins a quin punt cobreixen aquesta finalitat", explica la professora de la UOC, que també està adscrita al centre de recerca UOC-DIGIT. 

"En entrar en un programa d'aquest tipus, les persones que han patit una experiència traumàtica tenen una sèrie d'expectatives, per sobre de les quals hi ha la de, per fi, ser escoltades i veure validada la seva experiència. Un sistema que permeti valorar aquests programes i, a més, fer-ho d'una manera ràpida i fàcil és una eina poderosa per aconseguir mecanismes de reparació més equitatius i responsables, i afavorir que les víctimes puguin recuperar la seva dignitat, a més de reconciliar-se amb la institució i amb la societat".

Un model d'avaluació per punts

El model d'avaluació dissenyat per Arantegui divideix l'avaluació dels programes de reparació en cinc fases ben diferenciades: l'anàlisi de la comissió inicial, la recerca posterior per establir els fets, les mesures de reparació proposades, el grau en què es compleix el que preveuen aquestes mesures de reparació i, finalment, la implementació real del programa en relació amb la implicació de la víctima. "És essencial atendre totes aquestes dimensions,no només perquè tenen unes característiques molt diferenciades, sinó també perquè en cadascuna es pot donar una pèrdua de qualitat que repercuteixi en el grau de satisfacció de les víctimes", assenyala Arantegui.

Dins de cada dimensió s'estableix una mitjana de cinc ítems puntuables de 0 a3. D'aquesta manera, es pot saber quina és la puntuació global d'un programa concret i la de les diferents fases, la qual cosa permet corregir mancances durant el procés. A això s'hi suma que el model és flexible, se centra en aspectes comuns essencials i es pot adaptar als diferents contextos. 

"Fins ara no hi havia cap manera sistemàtica d'avaluar aquests programes; aquesta escala de puntuació és pionera i representa una aportació totalment nova en aquest field. D'aquí ve gran part de la seva rellevància, a més de la facilitat d'aplicació i la capacitat d'oferir resultats coherents, que realment ajuden a millorar el disseny i la implementació d'aquests programes", explica Arantegui.

Possibles obstacles, oportunitats i pròxims passos

Entre els obstacles que dificulten que aquests programes responguin de manera eficient davant les necessitats de les víctimes hi ha els que deriven directament de les institucions. "Aquestes tenen dues preocupacions bàsiques que condicionen la seva actitud i en limiten la resposta: el temor a greus repercussions econòmiques, a causa del possible pagament de compensacions a les víctimes, i el mal reputacional derivat de l'exposició dels fets. Des del meu punt de vista, el principal temor és l'econòmic, atès que el nombre de víctimes que han portat la seva experiència en silenci pot ser elevat, i el possible cost de les compensacions no es pot preveure exactament a priori", sosté Arantegui.

Per fer front a desafiaments com aquests, la investigadora de la UOC espera que els resultats d'aquest estudi siguin utilitzats per a l'avaluació de programes per part d'alguna institució, especialment a Espanya. En aquest sentit, enviarà el seu treball al Defensor del Pueblo i als responsables del recent acord signat entre l'Estat i l'Església en relació amb el sistema de reparació per a les víctimes d'abusos sexuals. 

Com a passos següents, la investigadora espera poder fer un macroestudi aplicant el sistema de puntuació a tots els programes de reparació coneguts al món. "Preveig aplicar en breu aquest sistema al procés de pau a Colòmbia, on s'han començat a concretar les reparacions a les víctimes, la qual cosa servirà com una validació més per comprovar-ne l'efectivitat", assenyala la investigadora.

Aquest projecte s'emmarca en la missió de recerca de la UOC de Salut i benestar planetari, i afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l'ONU 3, Salut i benestar, i 16, Pau, justícia i institucions sòlides.

Article relacionat

Arantegui-Arràez, L. (2025). Meeting victims' needs in institutional child abuse: A proposal for evaluating reparation programmes.International Review of Victimology, 1-21. https://doi.org/10.1177/02697580251380598

Recerca amb impacte i vocació transformadora

A la UOC entenem la recerca com una eina estratègica per avançar cap a una societat de futur més crítica, responsable i inconformista. Des d'aquesta visió, desenvolupem una recerca aplicada, interdisciplinària i connectada amb els grans reptes socials, tecnològics i educatius. 

Els més de 500 investigadors i investigadores i els més de 50 grups de recerca de la UOC treballen al voltant de cinc unitats de recerca centrades en cinc missions: educació al llarg de la vida, tecnologia ètica i humana, transició digital i sostenibilitat, cultura per a una societat crítica, i salut digital i benestar planetari.

A més, la Universitat impulsa la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Més informació: www.uoc.edu/ca/recerca