Espanya podria tenir pròximament el seu primer marc estatal integral per regular l'activitat dels lobbies. La proposta del Reial decret llei 21/2026 preveu crear un registre públic i obligatori per als grups que intentin influir en l'Administració general de l'Estat. En teoria, està previst que el text es voti el 16 de setembre al Congrés dels Diputats per convalidar-lo. Si s'aprova, la norma introduiria l'anomenada petjada normativa, enduriria les incompatibilitats dels antics alts càrrecs i preveuria multes de fins a 40.000 euros.

"Fer lobby significa intentar influir o intervenir en una decisió pública, o bé promoure-la", explica Mariola Tàrrega, professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC i experta en relacions públiques i comunicació política.

Com exposa Tàrrega en una anàlisi publicada al blog de la UOC Tot comunica, aquesta influència es podria exercir mitjançant una reunió institucional, però també a través d'una campanya de comunicació a les xarxes socials, un informe o un esdeveniment.

El lobbisme no és, en si mateix, una pràctica il·lícita: constituiria una via de participació d'empreses, associacions, sindicats, ONG o plataformes en la presa de decisions públiques. El problema apareix quan es desconeix qui influeix, en nom de qui i amb quins recursos.

Regular el lobbisme

La regulació a Espanya arribaria després d'anys d'intents fallits i d'una situació difícil de mesurar precisament per l'opacitat. Fins ara, l'OCDE calculava que Espanya complia només el 25 % dels seus criteris normatius sobre lobbisme i cap dels indicadors d'aplicació pràctica.

L'últim informe de l'Oficina de Conflicte d'Interessos de les Corts Generals mostra la dimensió del problema: el 2025, només 75 dels 350 diputats i 55 dels 265 senadors van anotar en les seves agendes reunions diferents de l'activitat parlamentària ordinària; a més, les cites declarades poques vegades corresponien a trobades amb grups d'interès. "El lobbisme el podria exercir una empresa privada amb un interès particular a influir en una decisió pública. Això inclouria des de grans multinacionals fins a petites empreses locals que es volguessin assegurar que les polítiques públiques fossin favorables als seus interessos", detalla Tàrrega.

Un registre obligatori per saber qui influiria i sobre què

El nou Registre de grups d'interès, adscrit al Consell de Transparència i Bon Govern, hauria de publicar la identitat i l'activitat de cada grup, els seus representants, les seves fonts de finançament i, quan correspongués, el pressupost destinat a influir. També hauria de recollir les reunions, les comunicacions, els informes i els documents lliurats a l'Administració, així com la norma o política sobre la qual es pretén incidir. Els responsables públics tindrien un mes per fer públics els seus contactes.

L'altra gran novetat seria la petjada normativa: cada projecte normatiu en què intervinguessin grups d'interès hauria d'incorporar un informe que identifiqués les seves aportacions i detallés quines han modificat el text final i quines han estat rebutjades.

D'aquesta manera, la ciutadania podria seguir el trajecte que va des d'una proposta privada fins a la redacció d'una norma. Les infraccions molt greus podrien comportar multes d'entre 5.000 i 40.000 euros i l'expulsió del registre durant un màxim de cinc anys.

El repte de vigilar la influència informal i professionalitzar el sector

Per a Tàrrega, la transparència seria el desafiament principal. "Els lobbies tendeixen a actuar a l'ombra, fora del focus mediàtic i de l'ull públic", assenyala. Encara que el decret adoptés una definició àmplia de l'activitat d'influència —incloent-hi comunicacions directes i indirectes per qualsevol canal—, la seva eficàcia dependria de la qualitat de la informació declarada, de la supervisió i dels recursos de què disposés el Consell de Transparència i Bon Govern.

A més, l'experta adverteix d'una limitació que no desapareixeria automàticament amb un registre. "Aquests registres no captarien la totalitat de les activitats de lobby", afirma. Gran part de la influència es podria produir en conferències, seminaris, gales o trobades informals.

El decret exclouria del seu àmbit els actes merament protocol·laris. Així, una de les proves consistiria a delimitar quan una conversa social es converteix en una activitat d'influència.

La norma estatal tampoc no substituiria els registres autonòmics i locals ni la regulació específica de les Corts, tot i que preveuria connectar-los amb el sistema estatal i amb el Registre de transparència de la Unió Europea.

La nova regulació també podria consolidar els afers públics com una sortida professional per a graduats en Comunicació, Relacions Públiques i Ciències Polítiques. Segons Tàrrega, els lobbistes combinarien el coneixement institucional i legal amb la capacitat d'investigar, interpretar polítiques públiques, construir arguments i dissenyar campanyes. La professora subratlla que serien perfils "bastant polifacètics" i que el creixement del sector exigiria formar professionals capaços d'actuar amb criteris ètics i de comprendre el funcionament democràtic.

La regulació no eliminaria la influència privada sobre la política —ni ho pretendria—, però obligaria a deixar més rastres. El salt qualitatiu dependria del fet que el registre no es convertís en un simple directori d'organitzacions, sinó en una eina que permetés saber qui ha participat realment en cada decisió pública i quin impacte hi ha tingut.