La realitat virtual desxifra com l'estrès selecciona els records i la memòria dels detalls

El cervell és la màquina que percep, analitza, organitza i emmagatzema tots els records, i els prioritza en la memòria. No obstant això, no totes les vivències i percepcions s'emmagatzemen de la mateixa manera, i el cervell no ho recorda tot igual, especialment quan s'experimenten situacions de pressió o estrès emocional. Ara, un nou estudi fet per investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha comprovat que les emocions negatives contribueixen a fixar més bé la informació central, els detalls i els aspectes clau de les vivències, però perjudiquen els records del context i de l'entorn.

"Hem descobert que, davant d'una emoció negativa intensa, el cervell no s'enfoca cegament en el que genera més emoció, sinó que prioritza estratègicament el més rellevant per a l'objectiu immediat de la persona", explica Álvaro Pastor, recentment doctorat en Tecnologies de la Informació i de Xarxes per la UOC i un dels autors d'aquest treball, juntament amb Pierre Bourdin-Kreitz, professor i investigador dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació i coordinator del laboratori de realitat virtual, l’XR-Lab de la UOC. 

Simulació i generació d'emocions negatives

Durant la recerca, publicada amb accés obert, els autors van simular un aeroport virtual en què els participants van assumir diversos rols d'agents en dues portes d'embarcament i van buscar i registrar passatgers específics entre la multitud, de qui havien de verificar tant el nom com la cara. En aquest context, uns participants estaven sotmesos a un estrès elevat i sostingut, mentre que uns altres mantenien un estat emocional neutre.
"L'emoció negativa intensa va fer que les persones recordessin millor tant els noms com les cares i mantinguessin aquest record viu en el temps. En canvi, el fet de recordar on s'havia trobat cada passatger no era crucial per a la missió, de manera que aquests detalls no van ser retinguts en la memòria", explica Bourdin-Kreitz.

Priorització dinàmica de la memòria

Segons aquests experts, pertanyents al grup de recerca en Aprenentatges, Mitjans i Entreteniment(GAME), adscrit al Centre de Recerca Interdisciplinari en Transformacions Socials i Culturals (UOC-TRÀNSIC), el funcionament del cervell és una de les tasques de l'organisme que consumeix més energia i, davant d'una emoció intensa, no es pot permetre el luxe de recordar-ho tot de la mateixa manera. Per tant, es produeix una priorització dinàmica de la memòria per canalitzar aquests recursos cap a un record concret.

D'aquesta manera, el cervell no potencia ni suprimeix la memòria de manera global, sinó que configura els mecanismes associatius que constitueixen els records. "Un mecanisme associatiu destaca pel fet de vincular elements separats, com una cara i un lloc, per exemple. Un altre mecanisme associatiu consisteix a fusionar diferents elements en una sola unitat i, a vegades, inclou parts que, d'altra manera, estarien separades, com una cara i un nom. Davant d'un estrès intens, el cervell afavoreix el segon mecanisme", puntualitza Pastor, que destaca que la rellevància del fet, i no la capacitat d'un objecte d'evocar emoció, guia aquest càlcul d'eficiència.

Per la seva banda, Bourdin-Kreitz incideix en el fet que aquesta priorització de certs records en situacions emocionalment negatives no és un cost, sinó una adaptació útil. "Davant d'una situació amb un estrès important, és completament normal no recordar certs detalls contextuals. Això no és un senyal que el record sigui fals o poc fiable, sinó precisament l'empremta de com funciona el cervell sota pressió", afegeix l'investigador de la UOC.

Aplicacions de les tecnologies immersives i la realitat virtual

Segons els experts, tant la realitat virtual com la tecnologia immersiva tenen la capacitat d'induir emocions de forma sostinguda i multimodal, de manera que tenen aplicacions que van molt més allà de la recerca bàsica de la memòria. "Els resultats obtinguts tenen un missatge clar i tranquil·litzador, ja que el fet d'oblidar certs detalls després d'una experiència traumàtica o estressant no significa que la memòria sigui defectuosa o inventada", assenyala Bourdin-Kreitz.

D'aquesta manera, gràches a aquesta recerca, la comprensió del funcionament de la memòria episòdica pot resultar especialment rellevant en múltiples camps, com ara la justícia, les emergències, l'educació o la medicina.

Per exemple, en l'àmbit educatiu, podria servir per dissenyar entorns d'aprenentatge que generin una implicació emocional positiva en lloc d'una ansietat elevada. En l'àmbit judicial, pot contribuir a evitar el qüestionament de les víctimes pel fet de no recordar certs episodis. Així mateix, en el camp de la medicina permet recrear situacions fòbiques, socialment ansioses o traumàtiques amb un nivell de control impossible en la vida real, o estudiar com diferents estats emocionals afecten la presa de decisions, l'atenció i el rendiment motor.

"De manera general, ens pot ajudar a entendre i millorar sistemes en què l'error humà sota pressió pot tenir conseqüències greus, com ara l'aviació, la medicina o la gestió d'infraestructures crítiques", destaca Bourdin-Kreitz.

"Tot i que el mètode tradicional ha generat coneixement valuós, aquesta nova aproximació ens permet observar com interactuen les emocions i la memòria en condicions reals i, per tant, facilita que els resultats siguin aplicables a necessitats del món real, d'una manera que el mètode tradicional sovint no permet", conclouen els experts sobre l'ús d'aquestes noves tecnologies.

Aquest projecte s'emmarca en la missió de recerca "Tecnologia ètica i humana" executada per la UOC i afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 9, indústria, innovació i infraestructura.

Referència: 

Pastor, A., Bourdin-Kreitz, P. Comparing episodic memory binding outcomes after emotion induction in virtual reality. Virtual Reality 30, 108 (2026). https://doi.org/10.1007/s10055-026-01364-9.

Recerca amb impacte i vocació transformadora

A la UOC entenem la recerca com una eina estratègica per avançar cap a una societat de futur més crítica, responsable i inconformista. Des d'aquesta visió, desenvolupem una recerca aplicada, interdisciplinària i connectada amb els grans reptes socials, tecnològics i educatius. 

Els més de 500 investigadors i investigadores i els més de 50 grups de recerca de la UOC treballen al voltant de cinc centres de recerca centrats en cinc missions: educació al llarg de la vida, tecnologia ètica i humana, transició digital i sostenibilitat, cultura per a una societat crítica, i salut digital i benestar planetari.

A més, la Universitat impulsa la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Més informació: www.uoc.edu/ca/recerca