La recerca de la UOC impulsa una nova mirada sobre la inclusió universitària

Garantir l'accés a la universitat és suficient per parlar d'inclusió? Quines barreres continuen condicionant les trajectòries educatives? I fins a quin punt les polítiques d'igualtat estan transformant les institucions?

Aquestes són algunes de les preguntes que han centrat la jornada Repensar la inclusió per transformar la universitat, celebrada el 9 de novembre a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). La trobada ha reunit personal investigador, representants d'universitats d'Europa i d'Amèrica Llatina i entitats socials per reflexionar sobre els reptes de l'accessibilitat i l'equitat en l'educació superior.

Organitzada pels grups de recerca Nodes i GRIAL, del centre de recerca UOC-TRÀNSIC, en col·laboració amb la Universidade Federal de Goiás (Brasil) i la xarxa AccessCat, la jornada ha posat en diàleg la recerca acadèmica amb les polítiques institucionals i les experiències de persones i organitzacions que treballen per superar les barreres d'accés i participació a la universitat.

De la recerca a la transformació de les institucions

La iniciativa neix de l'interès compartit de Nodes i GRIAL per investigar l'accessibilitat i l'equitat des de perspectives complementàries.

El grup Nodes desenvolupa el projecte Cartografies per a la inclusió social: construint la ciutat accessible i diversa (IMPAC), coordinat per la professora Inés Martins, que aborda l'accessibilitat des de la perspectiva de l'espai urbà.

El grup també participa en el projecte AMPLIAR: Acessibilidade, Melhorias, Possibilidades Linguísticas e Avanços em uma Realidade Bilíngue para Surdos, coordinat per la Universidade Federal de Goiás (UFG). Aquesta participació s'emmarca en el conveni marc entre la UOC i la universitat brasilera, que facilita el desenvolupament d'iniciatives conjuntes de recerca i d'intercanvi de coneixement.

Per la seva banda, Silvia Rodríguez Vázquez, investigadora de GRIAL, coordina el projecte Accesibilidad y educación digital en entornos rurales: co-diseño de soluciones inclusivas para el acceso equitativo a la formación, centrat en els reptes de l'accessibilitat i l'equitat en l'educació digital. Un àmbit que també encaixa amb el tema central de la convocatòria de contribucions de la 24th International Web for All Conference (W4A'27), "Accessibility Through Life, Across the Globe", que tindrà lloc a Dublín el maig del 2027 i el comitè organitzador de la qual copresideix Rodríguez Vázquez.

Tots dos grups formen part de la xarxa AccessCat, que també ha contribuït al finançament del seminari.

La trobada no s'ha plantejat com una presentació de resultats d'un projecte concret, sinó com un espai d'intercanvi per contrastar realitats, identificar barreres comunes i reflexionar sobre com la recerca pot contribuir a transformar les pràctiques universitàries.

La inclusió, una responsabilitat transversal de la Universitat

La vicerectora de Docència i Aprenentatge de la UOC, Teresa Guasch, ha inaugurat la jornada destacant la necessitat d'incorporar la inclusió de manera transversal en tots els àmbits de la institució.

En aquest sentit, ha fet referència al pla Delta, que orienta l'evolució de les assignatures de la UOC al voltant de quatre pilars: l'avaluació, el feedback, la intel·ligència artificial i el disseny universal de l'aprenentatge (DUA).

Guasch ha reivindicat la formació en inclusió de tots els professionals de la Universitat, des dels equips docents fins als serveis tecnològics, de biblioteca o d'atenció a l'estudiantat. L'objectiu és que l'accessibilitat no depengui únicament de persones especialitzades, sinó que s'incorpori des de l'inici en el disseny dels processos, els serveis i les experiències educatives.

Tres perspectives sobre les polítiques d'inclusió: Brasil, Europa i la UOC

La primera taula, moderada per Silvia Rodríguez Vázquez, investigadora de GRIAL i professora dels Estudis d'Arts i Humanitats, ha abordat el pas de les polítiques institucionals a les pràctiques d'accessibilitat, participació i equitat.

Des de la Universidade Federal de Goiás (Brasil), Jaqueline Araújo, responsable de la Secretaria d'Inclusió, ha exposat els esforços de la institució per desplegar polítiques d'accessibilitat, revisar normatives internes, impulsar laboratoris especialitzats i establir aliances amb altres universitats.

Araújo ha subratllat el pes del context polític en el desenvolupament de les polítiques d'inclusió i n'ha identificat alguns dels principals obstacles: la insuficiència de recursos econòmics, les dificultats d'infraestructura i la necessitat de disposar de dades per avaluar l'impacte de les mesures. També ha insistit que l'equitat requereix garantir no només l'accés, sinó també les condicions materials perquè l'estudiantat pugui continuar els estudis.

En l'àmbit europeu, Achilles Kameas, representant de l'aliança universitària OpenEU, liderada per la UOC, ha presentat diferents iniciatives de cooperació entre universitats per promoure la inclusió. Entre aquestes destaquen les polítiques d'equitat de gènere, els programes de mentoria amb persones referents de col·lectius infrarepresentats i les eines d'autoavaluació que ajuden les institucions a identificar oportunitats de millora.

Kameas també ha advertit que la tecnologia pot facilitar l'accés a l'educació, però alhora pot generar noves barreres si els entorns digitals no es dissenyen tenint en compte la diversitat de necessitats.

La perspectiva institucional de la UOC l'ha aportat Rosa Panades, de la Unitat d'Igualtat, Diversitat i Inclusió, que ha explicat l'evolució de la Universitat des d'una vocació inclusiva inicial cap a un model que busca incorporar activament la inclusió en les polítiques i els processos institucionals.

En aquest marc, ha destacat el nou pla per al període 2026-2029, que preveu més de dues-centes accions en quatre anys, i ha recordat que actualment la UOC té prop de tres mil estudiants amb discapacitat.

Panades ha insistit també en la necessitat que els col·lectius implicats participin en totes les fases de les polítiques d'inclusió: des del disseny i la cocreació fins a la implementació, el seguiment i l'avaluació. Perquè, més enllà d'aprovar plans, el repte és garantir-ne l'aplicació efectiva i introduir-hi millores quan sigui necessari.

Accedir a la universitat no significa necessàriament sentir-se'n part

La segona taula, moderada per Amalia Creus, coordinadora de Nodes i professora sènior dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació, ha traslladat el debat al terreny de les experiències personals, les desigualtats socials i l'acció col·lectiva.

Hi han participat Míriam Arenas, investigadora de CareNet (UOC-TRÀNSIC); Bernat García, de l'associació Multicapacitats de Girona; Maria Prat, de la Fundació BarcelonActua, i Ferran Bolós, del Programa Prometeus de l'Ajuntament de Barcelona.

Una de les reflexions centrals ha estat que les desigualtats educatives no comencen a la universitat. Sovint tenen l'origen en les trajectòries vitals, les condicions socioeconòmiques, les expectatives de les famílies i del professorat o la manca de referents universitaris.

Ferran Bolós ha explicat l'experiència del Programa Prometeus, que acompanya joves de barris de Barcelona en el camí cap a l'educació superior, durant la seva estada a la universitat i en la posterior inserció laboral. Ha defensat que qualsevol política d'equitat ha de tenir en compte les biografies i les necessitats de cada persona.

En una línia similar, Maria Prat ha posat sobre la taula les barreres que afronten alguns estudiants més enllà de les qüestions estrictament acadèmiques: dificultats administratives, manca de recursos, problemes de connectivitat, espais inadequats per estudiar o necessitats d'acompanyament.

Bernat García, des de la seva experiència personal amb la discapacitat i el treball associatiu, ha reivindicat la importància de les adaptacions individualitzades, el suport mutu i els vincles entre estudiants per generar un sentiment real de pertinença a la comunitat universitària.

Per la seva banda, Míriam Arenas ha plantejat una reflexió de fons: potser, més que repensar la inclusió, cal repensar la mateixa universitat, la seva funció social i les persones que considerem que hi tenen dret a estudiar i treballar.

En el context de l'educació en línia, Arenas també ha destacat la necessitat de fomentar espais de participació i suport entre iguals, superar l'aïllament i generar canvis col·lectius a partir de les necessitats compartides.

El debat ha coincidit en tres dimensions essencials de la inclusió universitària: l'accés, la permanència i el sentiment de pertinença.

De l'escolta a la participació amb capacitat de transformar

Una altra de les qüestions que ha travessat el seminari ha estat el paper de les persones directament afectades en el disseny i l'avaluació de les polítiques que les concerneixen.

Les intervencions han coincidit a destacar que escoltar l'estudiantat és imprescindible, però no suficient: la participació ha de tenir capacitat real per incidir en les decisions institucionals.

Això implica generar espais permanents de diàleg, mecanismes flexibles de participació i una cultura institucional disposada a revisar les seves pràctiques.

Míriam Arenas ha advertit que un dels grans reptes continua sent el canvi cultural, fins i tot quan les polítiques i les normatives ja existeixen. Per avançar cap a una universitat inclusiva no n'hi ha prou amb establir procediments: cal que les persones i els equips se'ls facin seus.

Desconstruir la discapacitat des de l'art i el coneixement

La jornada ha acabat amb la projecció d'Animismo del ojo inquieto, una obra audiovisual de Brígida Cristina Maestres Useche, investigadora del grup CareNet, i de l'artista Ángela Bonadies.

Maestres, que fa una dècada que investiga teòricament la discapacitat i la ceguesa a partir també de la seva experiència de baixa visió, ha explicat com els prejudicis i els automatismes socials poden arribar a confondre les persones amb els seus diagnòstics.

L'obra proposa qüestionar la concepció de la discapacitat com una carència i reivindica que els cossos, des de la seva diversitat, també produeixen coneixement i participen activament en la construcció de la realitat.

"Construir una nova visió des de la no mancança", ha plantejat Maestres.

Una invitació a transformar no només les pràctiques i les polítiques, sinó també les mirades des de les quals entenem la diversitat.

Una manera de tancar una jornada que ha reivindicat la recerca, el diàleg internacional i l'acció col·lectiva com a eines per avançar cap a una universitat més accessible, equitativa i inclusiva.