Gairebé la meitat de les dones que fan esport a Espanya tenen risc de patir la tríada de l'esportista

Les dones que fan més de tres hores d'exercici a la setmana poden patir el que s'anomena tríada de la dona esportista, és a dir, un conjunt de tres trastorns relacionats amb el deteriorament de la salut òssia, alteracions menstruals i deficiència energètica.

Una recerca liderada per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) calcula que a Espanya el 40% de les dones esportistes estan en risc de presentar aquesta afecció. "Totes les dones físicament actives són susceptibles de la tríada de la dona esportista, independentment de l'esport practicat, encara que els homes també es poden veure afectats", explica Laura Esquius de la Zarza, investigadora del FoodLab – Grup interdisciplinari en alimentació, nutrició, societat i salut, i adscrita a l'eHealth Centre de la UOC.

A l'estudi, publicat en obert al Journal of International Society of Sports Nutrition, hi van participar 1154 dones, des de practicants recreatives fins a esportistes d'elit del Centre d'Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat del Vallès (Barcelona), amb edats entre els 15 i els 45 anys.

"Hi ha factors que incrementen el risc de patir la tríada de la dona esportista, com la participació en esports estètics, disciplines centrades en la primesa o esports de categoria de pes", destaca Ana Torres Dos Ramos, primera signant de l'estudi la tesi doctoral del qual, dirigida per Esquius de la Zarza, se centra en aquests trastorns.

Segons les autores, les pressions sobre el pes i l'aparença per part de l'entorn esportiu, juntament amb l'exposició del cos de les esportistes en determinats contextos competitius, augmenten el risc d'insatisfacció corporal i, així, de conductes alimentàries desordenades.

En aquest sentit, l'estudi mostra que el 24,3% de les esportistes va presentar risc de patir un trastorn alimentari subclínic (incipient) i el 7,3% de registrar un trastorn alimentari clínic. Tot i això, “la deficiència energètica pot desenvolupar-se a través de diverses vies, com la pèrdua de pes intencionada, sense que hi hagi patologia alimentària, o la ingesta insuficient involuntària”, assenyala Esquius de la Zarza, professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC.

Com prevenir danys irreversibles

Els resultats es poden considerar representatius del conjunt d'Espanya. "L'estudi va comptar amb una àmplia mostra de dones físicament actives que comprèn tots els nivells de participació esportiva —recreatiu, regional, nacional i internacional—. L'anàlisi de les dades demogràfiques va confirmar una distribució homogènia a tot el territori nacional, amb representació de totes les províncies espanyoles", subratlla Torres Dos Ramos.

Les dades de l’estudi, en què també van participar el CAR de Sant Cugat del Vallès i el Consorci Sanitari de Terrassa, van a la línia d'investigacions europees prèvies i confirmen la magnitud real del problema a Espanya.

“Un 40% de les dones físicament actives es troben en risc, una xifra alarmant que es pot traduir en alteracions menstruals clíniques i subclíniques —com amenorrea hipotalàmica funcional—, baixa densitat mineral òssia, infertilitat i un risc més gran de lesions òssies per estrès, entre altres conseqüències per a la salut. Em els casos més greus, el dany ossi pot ser irreversible”, enumera Esquius de la Zarza.

Per prevenir aquests trastorns, les autores recomanen parar atenció al cicle menstrual i incorporar programes d'educació menstrual des d'edats primerenques i dirigits a ambdós sexes. A més, l'accés a informació actualitzada i de qualitat sobre la necessitat d'una ingesta alimentària adequada que cobreixi tots els requeriments energètics és essencial.

"L'entorn esportiu i personal de les esportistes ha de ser conscient del dany que poden causar determinades pressions relacionades amb el pes i la mida corporal. Cal erradicar estereotips de gènere i creences allunyades de l'evidència, com ara la idea errònia que el rendiment esportiu o l'èxit competitiu depenen del pes corporal, així com pràctiques de control de pes que resulten desaconsellades i contraproduents”, al·lega Torres Dos Ramos.

Infrarrepresentació en la recerca esportiva

El pas següent de la recerca passa per analitzar tota la informació recollida en aquest treball per aportar resultats útils als professionals de la salut i de l'exercici físic. L'objectiu és que coneguin la tríada de la dona esportista i les seves implicacions, atesa la seva alta prevalença i les conseqüències greus que pot tenir per a la salut.

Les investigadores també denuncien la infrarepresentació de les dones a la recerca en ciències de l'activitat física i l'esport. “S'ha reportat un 6% de les publicacions centrades exclusivament en dones i gran part de les directrius actuals es basen en estudis realitzats amb participants masculins, els resultats dels quals es generalitzen sense considerar les diferències anatòmiques, fisiològiques i endocrinològiques entre sexes”, sosté Torres Dos Ramos.

Segons indiquen les autores, l'evidència científica dona suport a un enfocament basat en l'equitat a l'esport i l'exercici, compromès amb l’erradicació d'estereotips de gènere, prejudicis i pràctiques discriminatòries, que permetria qüestionar els discursos hegemònics sobre els cossos de les dones i avançar cap a una visió que accepti i celebri la diversitat corporal.

Aquest estudi s’emmarca dins de la missió de recerca en Salut humana i benestar planetari de la UOC i afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l’ONU, especialment els números 3 (salut i benestar), 4 (educació de qualitat) i 5 (igualtat de gènere).

Article de referència

Torres Dos Ramos, A., Bellver, M., Esquius, L., Martínez Pastor, I., Barea Monte, A., & Andrés, A. (2025). Prevalence of physically active females at risk for the female athlete triad in Spain, Journal of the International Society of Sports Nutrition, 22:1, 2590641. https://doi.org/10.1080/15502783.2025.2590641

Recerca amb impacte i vocació transformadora

A la UOC entenem la recerca com una eina estratègica per avançar cap a una societat de futur més crítica, responsable i inconformista. Des d'aquesta visió, desenvolupem una recerca aplicada, interdisciplinària i connectada amb els grans reptes socials, tecnològics i educatius. 

Els més de 500 investigadors i investigadores i els més de 50 grups de recerca de la UOC treballen al voltant de cinc unitats de recerca centrades en cinc missions: educació al llarg de la vida, tecnologia ètica i humana, transició digital i sostenibilitat, cultura per a una societat crítica, i salut digital i benestar planetari.

A més, la Universitat impulsa la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Més informació: www.uoc.edu/ca/recerca