Autor: Carlos Casado Martínez
Programa: Doctorat d'Educació i TIC (e-learning)
Idioma: castellà
Director: Dr Julio Meneses & Dra Teresa Sancho 
Departament / Institut: eLearn Center
Matèries: Ensenyament superior, Universitats
Paraules clau: educació, infància, programació, Catalunya, robòtica

Àrea de coneixement: Aprenentatge Virtual (e-learning)

+ Enllaç al projecte

Resum

En aquesta tesi s'estudia el procés que segueixen els centres educatius per introduir l'aprenentatge de la programació com a activitat docent. Per fer-ho, s'utilitza l'estudi de casos múltiples i s'analitzen sis centres, seleccionats segons el nivell socioeconòmic de la zona on s'ubiquen i el nivell de formalitat de l'educació que proporcionen. S'utilitzen tres eines —l'entrevista semiestructurada, el grup de discussió i l'observació—, aplicades a cinc col·lectius: direcció del centre, coordinació, formadors i formadores, famílies i nens i nenes. L'anàlisi dels casos s'ha fet a partir del model d'apropiació de la tecnologia, adaptat per a aquest treball. En cada cas es fa una anàlisi per separat dels tres nivells que defineix el model: incorporació, adaptació i ús. Els resultats obtinguts mostren, entre altres coses, que, per als equips directius, l'ensenyament de la programació és tant una via per facilitar la inclusió social com una eina educativa. Per a les famílies, en canvi, és un avantatge que facilitarà la incorporació dels fills i filles al món laboral. Pel que fa a les diferències influenciades pel gènere, els centres de formació extraescolar no aconsegueixen atraure ni mantenir les nenes. Atès que actualment part de la formació en programació es fa en aquesta mena de centres, en general les nenes reben menys formació en aquest àmbit.