Autor: Núria Vergés Bosch
Programa: Doctorat de Societat de la Informació i el Coneixement
Idioma: català i anglès
Directors: Dra. Ana María González Ramos, Dra. Elisabet Almeda Samaranch i Dra. Cecilia Castaño Collado
Departament / Institut: Internet Interdisciplinary Institute (IN3)
Matèries: Ciències socials, Teories i metodologia de les ciències socials, Sociografia, Estudis de gènere
Paraules clau: Gènere, TIC, Polítiques d'inclusió digital, Autoinclusió, Motivacions, Possibilitadors, Mecanismes, Fent gènere, Desfent gènere, Fent TIC, Desfent TIC, Tecnòlogues, Tecnòlogues informàtiques, Tecnòlogues artístiques, Informàtica, Art i tecnologia, Feminismes, Postfeminismes, Feminismes de la tecnologia
Àrea de coneixement: Ciències Polítiques i de l'Administració, Sociologia
+ Enllaç al projecte
Resum
En aquesta tesi s'analitza el procés d'autoinclusió de les dones en les TIC, entès com una estratègia en què les dones se situen com a agents conductores de la seva pròpia inclusió TIC. D'una banda, té per objectiu explorar la relació gènere i TIC. D'altra banda, es volen conèixer les estratègies d'autoinclusió, és a dir, les principals motivacions, possibilitadors i mecanismes d'autoinclusió que hi intervenen. Finalment, es busca comparar aquestes qüestions entre les tecnòlogues artístiques i les tecnòlogues informàtiques.
La recerca es basa en els discursos d'una mostra intencionada de tecnòlogues aplegats per mitjà d'entrevistes i grups de discussió. Alhora, parteix de les teories feministes de la tecnologia més actuals, que reivindiquen una relació fluida i mútuament constitutiva del gènere i les TIC, i que busquen noves oportunitats de recerca i acció transformadora.
L'anàlisi respon a tres preguntes principals. En primer lloc, de quina manera i fins a quin punt s'evidencien transformacions de gènere i de les TIC en el procés d'autoinclusió. En segon lloc, quines motivacions expressen les dones, amb quins possibilitadors diuen que es troben i quins mecanismes segueixen i activen per a autoincloure-s'hi. En tercer lloc, què comparteixen i en què difereixen les tecnòlogues artístiques i les tecnòlogues informàtiques en aquestes dues qüestions.
Com a resultats principals, primerament, es mostra que s'esdevenen transformacions de gènere i TIC. Ara bé, aquestes transformacions no són extremes, sinó que se situen entremig d'un continu de gènere i d'un continu TIC que es va coproduint de manera fluida i canviant, tot anant fent i desfent gènere i TIC. Així, es contribueix a la recerca postfeminista de la tecnologia aportant-hi noves evidències i desenvolupaments sobre la relació gènere i TIC. En segon lloc, s'examina el procés d'autoinclusió de les dones en les TIC per mitjà de descriure i exposar els elements que hi intervenen. Les principals contribucions consisteixen, per un costat, a identificar i explicar una sèrie de mecanismes d'autoinclusió que les participants segueixen i activen en relació amb les motivacions i els possibilitadors d'autoinclusió; per l'altre, a evidenciar una relació predominantment entusiasta de les participants amb les TIC. Endemés, tot i que aquestes qüestions es presenten similars entre tecnòlogues artístiques i tecnòlogues informàtiques, es fan paleses algunes diferències i oportunitats, les quals indiquen que cal considerar els àmbits d'intersecció TIC per a comprendre i millorar la inclusió de les dones en les TIC. D'aquesta manera, es contribueix no solament a enriquir els debats del feminisme de la tecnologia, sinó també a guiar futures polítiques de gènere i per a la inclusió de les TIC.