Autor: Fernanda Pires de Sá
Programa: Doctorat de Societat de la Informació i el Coneixement
Idioma: Anglès
Director:Dr Antoni Roig Telo, Dr Carlos Alberto Scolari
Departament / Institut: Universitat Oberta de Catalunya.
Paraules clau: Co-visionat, visualització conectada, teoria de la pràctica, ecologia comunicativa, telenovela brasilera, etnografia en línia
Resum:
L'objectiu d'aquesta investigació és identificar i examinar les principals pràctiques relacionades amb el covisionament connectat i les activitats de contingut generat pels usuaris mentre es visualitza un gènere de televisió específic, la telenovel·la brasilera en l'horari de màxima audiència. Tot i que les telenovel·les poden ser considerades un gènere melodramàtic, les telenovel·les brasileres tenen una orientació sociorealista que és interessant per a examinar el covisionament, perquè són conegudes per provocar un debat polític sobre temes que van des del racisme o l'homofòbia fins a la corrupció política. Al llarg de més de sis mesos es va fer una observació participant per comprendre les pràctiques de covisionament connectat per mitjà de tres estudis de cas: dos grups de Facebook tancats i un grup de WhatsApp. Els mètodes emprats en aquesta investigació van ser entrevistes semiestructurades i una enquesta qualitativa. Pel fet que justament acabava de començar una nova telenovel·la, aquest període va ser triat per a comprendre el fenomen de covisionament en curs. Per a aquesta investigació es va utilitzar un conjunt de treballs sobre pràctiques socials i l'enfocament de l'ecologia. Aquest estudi demostra que el contingut generat pels usuaris és una pràctica que sempre demana la implicació de les persones, fins i tot quan és només per a fer pràctiques disperses, com cercar i llegir informació. També es va revelar que per als usuaris que fan covisionament connectat a Facebook, l'acte de donar una opinió o compartir qualsevol contingut de telenovel·la significa produir contingut, i això de vegades afecta el contingut que ells reben en aquesta plataforma, ja que reben massa informació de la telenovel·la o dels usuaris que interactuen més. A més, per mitjà de diferents tipus d'implicació amb el contingut generat pels usuaris i per les pràctiques de covisionament, els espectadors van considerar si la telenovel·la en horari de màxima audiència hauria de ser mer entreteniment o barrejar-se amb finalitats educatives. Els usuaris van contrastar les pròpies realitats viscudes amb les maneres en què la telenovel·la que van covisionar retratava els esdeveniments sociopolítics que tenien lloc al Brasil durant la retransmissió. Per tant, això demostra que les característiques del gènere televisiu, juntament amb les característiques i agències de l'espai en què es desenvolupen les pràctiques de covisionament, són elements que donen forma a aquesta experiència.