Espanya, hiperconnectada a internet: aguantaran les infraestructures de telecomunicacions?

  Foto: Lyashenko / Freepik

Foto: Lyashenko / Freepik

18/03/2020
Leyre Artiz
Els experts auguren caigudes i alentiments, per no un collapse

Canviar les xarxes sense fil pel cable, la soluci ms bona per a agilitar el trnsit

La crisi del coronavirus tanca a casa pares i fills: els uns teletreballant, els altres estudiant per mitj de la xarxa; els uns comprant en lnia, els altres consumint televisi online; els uns informant-se per mitj de diaris i xarxes socials, els altres jugant a la consola... Tots estan connectats a internet la major part del dia. Les infraestructures de telecomunicacions estan preparades per a suportar aquest increment dels usuaris? Aguantaran? Ja s'aprecien caigudes o alentiments?

Els experts llancen un missatge optimista. L'Estat espanyol t una bona infraestructura. «De fet, s un dels pasos amb una de les fibres ptiques ms extenses d'Europa, i a ms amb una de les tecnologies de ms qualitat», explica Jos Antonio Morn, professor dels Estudis d'Informtica, Multimdia i Telecomunicaci de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i director del mster universitari d'Enginyeria de Telecomunicaci. «A l'Estat espanyol s'ha apostat per desplegaments de fibra fins a la llar FTTH (fiber-to-the-home), una tecnologia que permet que la fibra arribi des de la central telefnica fins a casa nostra directament i sense alteraci, la qual cosa evita que es perdi rendiment pel cam», afegeix.

Disposar d'una estructura excel·lent per comparaci a altres pasos vens far que, encara que alguns serveis s'alenteixin o tinguin petits talls, «el sistema no es col·lapsi», explica. A ms, teletreballar no sempre vol dir que el treballador estigui connectat permanentment amb el sistema, ni que transmeti dades contnuament. «En molts moments es treballa sense consumir dades, sobre paper o fora de lnia. Ara s'envia un missatge electrnic, desprs un altre, s'entra en un web... Per no sempre estem constantment a la intranet de l'empresa, cosa que incrementaria notablement la sobrecrrega de la xarxa. La majoria de les empreses no t previst que el 100% dels treballadors estigui connectat al mateix temps ni aix sempre s necessari», explica.

 

Increment d'usuaris de la xarxa wifi i capacitat de servidors

A mesura que les restriccions de circulaci s'han anat implantant, cada vegada ms empreses d'informaci, educaci, lleure i entreteniment han pres la decisi d'oferir els seus continguts en lnia de manera gratuta per a contribuir a la conscienciaci col·lectiva i al fet que les persones es quedin a casa. Plataformes de televisi, diaris o editorials alliberen gran part dels seus productes i anuncien que mantindran aquesta gratutat d'accs durant el temps que duri el confinament dels ciutadans als domicilis.

Morn admet que els pics de trnsit ja provoquen algunes caigudes, que se solucionen tornant a recarregar les plataformes, i que «ens trobarem amb serveis que funcionen amb ms lentitud del que s habitual.  Discriminar quina s la causa real de l'alentiment o els talls no s sempre una tasca senzilla i la majoria de vegades es donen per la sobrecrrega dels serveis ms que per problemes de la mateixa infraestructura de telecomunicacions», explica. «No s noms el trnsit que suporta la infraestructura de telecomunicacions, tamb hi ha les aplicacions que donen serveis al teletreball, per exemple, a un campus virtual, etc. s molt difcil determinar quin percentatge de responsabilitat t cada un», matisa.

«Quan es dissenyen les xarxes de telecomunicacions i s'habiliten servidors per a donar un bon servei, es fa una estimaci de la mitjana del trnsit que suportaran. I quan es donen pics com aquells a qu assistim, cal assumir que poden baixar els parmetres de qualitat», explica.

Per aquesta caiguda dels servidors davant l'allau de trnsit no s una cosa nova. s habitual que pgines web com les que venen entrades per a espectacles, viatges, etc. pateixin aquest tipus d'incidncies quan treuen a la venda els productes i hi ha un gran nombre d'usuaris que accedeix als seus servidors alhora. Csar Crcoles, professor dels Estudis d'Informtica, Multimdia i Telecomunicaci i director del mster universitari de Desenvolupament de Llocs i Aplicacions Web, explica que el col·lapse de les xarxes s comparable amb el que es produiria en un context analgic: si hi ha poques taquilles per a atendre milers de persones, el servei no ser bo. La soluci? Obrir ms taquilles. La soluci digital? Ampliar els servidors, invertir recursos en serveis d'informtica en nvol..., en definitiva, mesures que no es poden improvisar de la nit al dia.

 

Connectar-se per cable i alliberar el wifi: per seguretat i per velocitat

Per a optimar l's de les xarxes de telecomunicacions, el professor Morn aconsella fer servir la fibra ptica i alliberar les xarxes sense fil. Es tracta de canviar els hbits de consum: «A casa el que s ms normal s que tots els membres de la famlia facin servir el wifi», explica Morn. «I si a ms s'hi sumen tots els vens de l'edifici, s normal que es provoquin baixades de qualitat del servei per saturaci de trnsit en els canals wifi i que no aprofitem els megues que hem contractat», explica. La soluci s utilitzar, sempre que es pugui, una connexi per cable en lloc d'una connexi wifi, especialment per a tots els dispositius amb una demanda alta de dades, com ara els smart TV (mirant continguts en streaming), les consoles o els dispositius que es fan servir per a teletreballar.

Per al professor expert en telecomunicacions de la UOC, el 5G i el cable sn dos recursos compatibles i complementaris, i conv utilitzar-los de manera apropiada. «s normal que, si no ets a casa i vols teletreballar des d'una cafeteria, puguis utilitzar puntualment una connexi 5G, per a casa no t sentit si tens la possibilitat de fer-ho connectat a la xarxa de fibra», diu. «Encara que darrerament se'n parla poc, el cable s el nucli de les comunicacions, tot passa pel cable i presenta molts menys problemes que les connexions sense fil», afegeix. Actualment, la majoria dels habitatges no estan preparats perqu s'hi pugui fer servir cable des de totes les habitacions, ja que aix comporta un cost addicional per a les companyies instal·ladores. «Els habitatges solen tenir un router al menjador o a l'entrada de l'edifici i acabem connectant per wifi la majoria de dispositius per comoditat, de manera que perdem eficincia i seguretat en l's de les comunicacions. Sempre que sigui possible tenir connexions per cable, guanyarem en velocitat, fiabilitat i seguretat», diu.

Quan es fa servir la xarxa sense fil wifi a prop del router, «funciona correctament», per a mesura que l'usuari se n'allunya progressivament es comencen a notar les baixades de qualitat.

Aquests descensos de rendiment «no passen amb el cable», adverteix, a la vegada que recomana connectar els ordinadors a algun dels ports dels encaminadors per a millorar la qualitat del servei i minimitzar interferncies sense fil per wifi entre dispositius i vens de la mateixa finca.

A ms, utilitzar el cable en lloc del wifi t un plus de seguretat. «Aquests dies en qu es multiplicaran tota mena de transaccions en lnia, com transferncies bancries o compres per internet, les connexions per cable sn una manera de minimitzar el risc que interceptin les nostres dades sensibles: s molt ms senzill el pirateig si s'emet per l'aire i es pot interceptar la comunicaci que si es fa per mitj de cable», conclou Jos Antonio Morn.

#expertsUOC

Foto del professor Jos Antonio Morn Moreno

Jos Antonio Morn Moreno

Expert/a en: Tractament del senyal i la informaci, sistemes i tecnologies de telecomunicaci, aprenentatge en lnia (e-learning), contaminaci electromagntica.

Àmbit de coneixement: Processament del senyal, sistemes i tecnologies de telecomunicaci i e-learning.

Veure fitxa

Csar Crcoles

Director del mster universitari de Desenvolupament de Llocs i Aplicacions Web

Expert/a en: Desenvolupament de Llocs i Aplicacions Web

Àmbit de coneixement: Processament del senyal, sistemes i tecnologies de telecomunicaci i e-learning.