Les màquines decidiran per nosaltres? Així viurem gràcies a la intel·ligència artificial

Els gurus de la tecnologia ho van advertir fa més de mig segle: l'arribada de les màquines «intel·ligents» marcarà un abans i un després en les nostres vides. El capdavanter de la informàtica Alan Turing ja pensava el 1951 que algun dia seria possible programar una màquina que respongués preguntes de manera que resultés impossible saber si les respostes eren humanes o no. Avui, la intel·ligència artificial (IA) li dona la raó. I, tot i que li queda un desenvolupament llarg, aquesta eina ja ens ajuda a triar la roba que comprem, les sèries que veiem, la ruta que seguim o on mengem.

«La nostra vida ha canviat des de fa temps», afirma Josep Curto, professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), referint-se a l'impacte que la IA té en el nostre dia a dia. Ho exemplifica mitjançant tasques quotidianes en què intervé la IA, encara que no en siguem gaire conscients: llegim les notícies que ens proposa el nostre mitjà de referència, prenem el transport més adequat per anar a la feina, fem servir la cara o les empremtes dactilars per accedir als nostres dispositius mòbils, les diferents plataformes en què comprem ens recomanen productes —i, per tant, influeixen en la compra—, els sistemes de reproducció en continu (streaming) ens recomanen contingut, les nostres fotografies llueixen millor gràcies a la fotografia computacional, els auriculars ens aïllen més bé del soroll del metro mentre escoltem música preseleccionada per Spotify o Apple Music

«Els sistemes d'aprenentatge automàtic estan molt presents en el nostre dia a dia. A poc a poc s'han tornat d'ús habitual per a molts de nosaltres sense adonar-nos-en», afirma el professor de la UOC. I la revolució que comporta aquests avenços tecnològics no ha fet més que començar. Una anàlisi de McKinsey calcula que entorn d'un 70 % de les empreses d'arreu del planeta adoptaran una forma de tecnologia dotada d'IA en la dècada vinent. Ni tan sols la pandèmia de la COVID-19, que ha paralitzat la majoria de sectors, ha aturat la inversió en IA. Quan acabi l'any, els ingressos en el mercat d'IA hauran arribat als 156.500 milions de dòlars, la qual cosa representa un augment del 12,3 % respecte al 2019. I les previsions d'International Data Corporation (IDC) auguren que els ingressos globals superaran els 300.000 milions de dòlars l'any 2024.

En quins camps serà més revolucionària la IA, aquesta eina que marcarà el futur de la societat igual que ho va fer la màquina de vapor en la revolució industrial? Els experts coincideixen que en l'àrea de la salut, en què ja s'han desenvolupat aplicacions que poden obtenir un gran benefici de la IA, com ara Tallk, que permet llegir la mirada de malalts d'ELA, i DreaMed, que en tres segons genera la dosi adequada d'insulina per a malalts de diabetis. Però no és l'únic sector que pot fer un gran salt gràcies a aquesta tecnologia. Segons l'opinió de Josep Curto, la IA també pot resultar decisiva en «altres escenaris, com ara l'agricultura —lligada a la biotecnologia—; les ciutats intel·ligents, enteses com a ecosistemes que vinculen persones, objectes, processos i serveis, i la indústria 4.0, en què l'ús de bessons digitals pot millorar els nostres processos productius», afirma.

IA en educació, medi ambient i equilibri emocional

A més, pot tenir un paper protagonista en un altre camp en què fins ara la seva presència no era tan notable: l'educació. Segons expliquen Josep Curto i Teresa Sancho, catedràtica dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC, part del potencial de la IA en l'àrea educativa és que és capaç de definir «patrons de comportament» en els estudiants que permetran fer una «predicció primerenca d'abandonament o de fracàs». I no parlem d'una cosa que arribarà en unes dècades, sinó d'una realitat actual: la UOC ja assaja un sistema d'IA per detectar els estudiants en risc de suspendre mitjançant l'anàlisi de grans conjunts de dades i l'aplicació d'algoritmes que aporten models predictius de com progressarà l'estudiant.

Aquesta personalització de l'aprenentatge podria derivar en tenir un assistent per al desenvolupament individual, segons apunta un estudi d'aquest any de la Fundació Innovació Bankinter, que també destaca el valor d'aquesta tecnologia en la salut mitjançant un estudi en el sistema sanitari públic anglès en el qual es van predir amb un 80 % de precisió crisis d'ansietat o d'un altre tipus gràcies a l'anàlisi de les històries clíniques d'un hospital psiquiàtric.

El medi ambient és un altre camp en el qual la IA aportarà novetats per a la sostenibilitat, com ara «ajuda per trobar lloc per aparcar més de pressa, cosa que reduiria el consum per cotxe, o detectar quan cal recollir les deixalles, perquè el servei sigui més eficient», expliquen els professors de la UOC.

Finalment, la IA pot tenir un paper rellevant per ajudar-nos amb l'equilibri emocional. L'anomenada computació afectiva, una tecnologia que explora les nostres emocions i que pot arribar a reconèixer com ens sentim, ho podria aconseguir. És capaç, per exemple, de millorar la nostra experiència de conducció adaptant la temperatura o la música segons el nostre estat emocional, però també pot proporcionar suport emocional i fins i tot detectar de manera precoç problemes psicològics en les primeres fases.

Alta demanda d'ocupació

Si el nostre futur no es pot entendre sense la IA, que impregnarà totes les àrees de la nostra vida, no resulta difícil adonar-se que qui s'hagi format en aquesta tecnologia tindrà un lloc assegurat en el mercat laboral. És l'opinió dels experts, que recorden que la majoria dels projectes actuals que es descriuen com a IA són, en realitat, casos d'ús de l'aprenentatge automàtic, que, com va definir Arthur Samuel, pioner de la IA, és «el camp d'estudi que brinda als ordinadors la capacitat d'aprendre sense ser programats explícitament». I, atès que tots els sectors han d'incloure l'aprenentatge automàtic en els seus processos de negoci, «els estudiants que s'hagin format en IA tenen múltiples oportunitats», assenyala Josep Curto. No obstant això, per maximitzar les possibilitats caldrà «especialitzar-se no solament per sector, sinó també a escala de processos de negoci i en tècniques, ja que aquesta disciplina està avançant a una gran velocitat», afirma.

El repte que es planteja a aquesta nova generació de professionals que treballin amb la IA i a les empreses per a les quals prestin serveis és com es poden afrontar els problemes ètics que pot comportar aquest tipus de tecnologia. «Encara queda molt recorregut en aquest punt, tenim un compte pendent», afirmen els experts de la UOC, que demanen una conscienciació més gran a les empreses, als equips d'analítica, a les institucions i també als clients i a la ciutadania. Segons Curto i Sancho, cal un enfocament humanista, que pensen que comportarà un canvi cultural. «Inclourà sensibilitzar tota la ciutadania de la importància de les dades per a la presa de decisions i també formar els professionals en competències transversals», indiquen.

La Unió Europea va publicar White Paper on Artificial Intelligence ('Llibre blanc de la IA') al febrer, en què aposta per la millora que significarà aquesta tecnologia per a la salut, l'eficiència i la seguretat, però també apunta a la necessitat de tenir una legislació perquè la IA estigui «construïda sobre valors i drets fonamentals com ara la dignitat humana i la protecció de la privacitat». Es tracta d'un risc que detecta la societat europea, ja que en una consulta pública sobre aquest document un 90 % dels enquestats afirmava estar preocupat pel fet que la IA pogués trencar drets fonamentals i a un 87 % l'inquietava que fomentés la discriminació.