Vuit recomanacions per millorar les apps de malalties tropicals desateses

  Dia Mundial Malalties Tropicals Desateses 2021

El 30 de gener és el Dia Mundial de les Malalties Tropicals Desateses, que afecten 1/5 part de la població mundial (Foto: worldntdday.org)

25/01/2021
Santiago Campillo
Investigadors de la UOC han analitzat tretze aplicacions dedicades al tractament i el control de les malalties tropicals desateses, i n'han posat de manifest els punts febles principals i n'han avaluat les possibles millores.

El 30 de gener se celebra el Dia Mundial de les Malalties Tropicals Desateses, que afecten més de mil milions de persones arreu del món.

Un estudi de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) presenta vuit recomanacions per millorar l'entorn digital que envolta el tractament i el diagnòstic de les malalties tropicals desateses (NTD, per la sigla en anglès). L'anàlisi, recollida en una publicació recent d'accés obert i duta a terme per les investigadores de la UOC Carme Carrion i Marta Aymerich, de l'eHealth Lab,i Noemí Robles, de l’eHealth Center, juntament amb José Antonio Ruiz Postigo, de l'Organització Mundial de la Salut, i Oriol Solà de Morales, de la Fundació Health Innovation Technology Transfer, dissecciona el context de les aplicacions existents i n'assenyala els punts febles

Les recomanacions, recollides en aquesta infografia, provenen de l'anàlisi de 13 aplicacions, d'un total de 133 candidates, i en posen de manifest els punts febles i les possibilitats de millora. L'objectiu és homogeneïtzar i millorar les aplicacions destinades a controlar i monitorar les malalties tropicals oblidades de la pell, un subconjunt de NTD encara menys visibilitzades. 

Les malalties tropicals desateses afecten més de mil milions de persones, i causen centenars de milers de morts cada any. Tot i això, es continuen trobant entre les patologies més desconegudes per la població. Aquest és el segon any que el 30 de gener se celebra el Dia Mundial de les NTD

 

Més eficiència, més bona integració

Les recomanacions de l'equip de Carrion, recollides a manera de guia, posen una primera base per al desenvolupament més eficient i més ben integrat en la societat d'aplicacions destinades al control i el tractament de les NTD. Es resumeixen en vuit punts: 

  1. Ningú no se n'ha de quedar fora: els pacients de totes les regions han de ser seleccionats per beneficiar-se de les intervencions proposades. Això requereix la traducció de les eines a diversos idiomes. Com a mínim, en portuguès i espanyol a Amèrica; i en anglès, francès i portuguès a Àfrica.
  2. Els usuaris han de tenir el poder: els usuaris finals de les intervencions (professionals sanitaris i pacients) han de rebre prou formació per millorar la seva alfabetització digital i fer un ús adequat de les eines proporcionades.
  3. S'ha d'analitzar la complexitat adequadament: l'adopció de tecnologia relacionada amb la salut digital és un procés complicat que s'ha de considerar a fons abans que s’implementi i durant el procés.
  4. La utilitat i la senzillesa hi han de ser i, a més, s'han de percebre: els professionals sanitaris, pacients i ciutadans sans han de poder comprendre la utilitat i la facilitat d'ús de la tecnologia proposada, perquè aquesta es converteixi en una facilitadora, i no en una barrera.
  5. Els requisits tecnològics s'han de considerar des del principi: la disponibilitat de dispositius mòbils adequats, els problemes potencials amb l'electricitat o les xarxes d'internet, i altres qüestions tècniques s'han d'analitzar com a part d'una estratègia integral amb un objectiu específic.
  6. S'ha d'establir una plataforma de salut mòbil (mHealth) a llarg termini: l'èxit d'una intervenció de salut mòbil depèn de l'existència d'una plataforma que faciliti no solament l'adopció de l'eina, sinó també que en garanteixi un ús eficaç i sostingut.
  7. Es requereixen processos dividits en dos nivells per millorar: en les primeres etapes d'implementació de salut mòbil, cal dividir els processos en dos nivells per refinar, primer, i optimitzar, després, el procés d'una manera iterativa.
  8. L'eina ha de respondre a les necessitats: les intervencions estan integrades en un servei de salut específic; per tant, s'han de considerar eines addicionals segons les necessitats.

Entre els reptes principals als quals s'enfronten aquest tipus d'aplicacions, comenta Carme Carrion, també vinculada a l'eHealth Center de la UOC, hi ha la bretxa digital, però no entesa com un problema de coneixement: «Les prestacions tecnològiques són limitades. No pots dissenyar intervencions que només siguin per a unes quantes persones, perquè augmentes més la bretxa de salut i la iniquitat, que ja és molt gran», comenta l'experta. «Has de buscar solucions simples, barates, que no deixin ningú enrere, que puguin arribar a tothom, i no solament a les elits socioeconòmiques d'aquestes comunitats. I aquest és el repte».

 

La salut digital: una oportunitat

«Hi ha una sèrie de problemes als països on aquestes malalties són endèmiques», comença aclarint aquesta experta en solucions digitals per a la salut. «Per exemple, l'accés a determinats mòbils per part de la població, l'amplada de banda, la connexió constant a la xarxa, les bateries… El nombre d'aplicacions existents relacionades amb les malalties tropicals de la pell és petit, fins i tot les aplicacions de Google Play o d'Apple Store, comparat amb altres de salut més general, són ben poques. I les que hi ha gairebé no tenen articles científics que les sustentin», aclareix.

«L'OMS —amb qui la UOC col·labora estretament en la visibilització de les NTD— ja fa més de deu anys que impulsa la salut mòbil en aquests països, precisament perquè, malgrat les dificultats, és molt més fàcil comunicar-se amb un telèfon mòbil i fer videotrucades que el desplaçament de les persones en determinades zones». Però «per poder fer-ho bé, és indispensable disposar d'informació que avaluï la qualitat de les aplicacions», afegeix la investigadora, per tal de millorar-ne la integració i els serveis que ajudin a combatre aquest tipus de malalties.

 

Aquesta recerca de la UOC afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 3 i 10, per garantir una vida sana i promoure el benestar per a tothom en totes les edats i reduir la desigualtat en i entre els països.

 

Article de referència

Carrion, C.; Robles, N.; Solà-Morales, O.; Aymerich, M.; Ruiz-Postigo, J. A. «Mobile Health Strategies to Tackle Skin Neglected Tropical Diseases With Recommendations From Innovative Experiences: Systematic Review». JMIR mHealth uHealth 2020; 8(12):e22478, https://doi.org/10.2196/22478

 

UOC R&I 

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció de les TIC amb l'activitat humana, amb un focus específic en l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 400 investigadors i 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació research.uoc.edu #25anysUOC

 

#expertsUOC

Foto de la professora Carme Carrion

Carme Carrion Ribas

Expert/a en: Avaluació d'intervencions en salut mòbil (apps, sensors, portables, etc), en relació amb la seva eficàcia i efectivitat.

Àmbit de coneixement: Salut digital i avaluació d'intervencions en salut.

Veure fitxa

Noemí Robles

Tècnica de recerca i projectes de l'eHealth Center

Expert/a en:

Àmbit de coneixement: Salut digital i avaluació d'intervencions en salut.

Veure fitxa
Foto de la vicerectora Marta Aymerich Martínez

Marta Aymerich Martínez

Expert/a en: Translació de resultats de la recerca a la pràctica clínica i/o de salut pública, avaluació de recerca.

Àmbit de coneixement: Salut pública i polítiques de recerca.

Veure fitxa