Consells i jocs per a aprendre a programar des de casa

"La programació és el superpoder del segle xxi, ja que permet a les persones passar de ser consumidores de tecnologia a ser part activa en la seva construcció." Així ho considera Elena Planas, directora del grau d'Enginyeria Informàtica, professora dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació i membre del grup de recerca SOM Research Lab (Systems, Software and Models) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Però està a l'abast de tothom? Què fa falta per aprendre'n? Qualsevol es pot convertir en programador, encara que sigui a petita escala?

Segons els experts, en principi no hi ha requisits imprescindibles. Com explica Joan Arnedo, professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació i director del màster universitari de Disseny i Programació de Videojocs de la UOC, no és una habilitat complexa a l'abast de només alguns. "És com anar a córrer, escriure o dibuixar; és qüestió de posar-s'hi, a poc a poc, i de ganes. La prova està en l'èmfasi que en els últims anys s'està donant a aquesta disciplina als col·legis, des de primària."

Tot dependrà del nivell de complexitat dels programes que es vulguin desenvolupar, on ja sí que juga com a factor el talent de cadascú i el nivell de pràctica: no és el mateix programar un petit robot que un sistema industrial a gran escala. Però en tots dos casos es necessita començar pel primer pas, que és formar-se en el pensament computacional, la qual cosa el professor de la UOC defineix com "aprendre a estructurar qualsevol problema que vulguem resoldre en petits passos, així com alguns aspectes bàsics de matemàtiques i lògica, però bastant senzills".

Els mateixos jocs poden ser la resposta per ajudar-nos a aprendre a programar. Encara que amb mecàniques i objectius molt diversos, com explica Elena Planas, els jocs de programació tenen en comú que permeten desenvolupar, entre altres, capacitats com ara la resolució de problemes; el pensament lògic, estructurat i crític; la creativitat, la imaginació i la capacitat de concentració. "Darrere d'aquests jocs s'amaguen molts dels conceptes fonamentals de la programació —les instruccions, els algorismes, les variables, els bucles, la recursivitat, els patrons, l'abstracció i la generalització, la reutilització, la depuració i un llarg etcètera—, però tots aquests conceptes s'aprenen de manera natural al llarg del joc, sense necessitat de conèixer-ne ni tan sols la nomenclatura tècnica", resumeix Planas.

De fet, un dels punts clau d'aquest tipus de jocs és que l'objectiu no és jugar per aprendre a programar, sinó aprendre a programar jugant. Per aquesta raó, no hi ha un nombre d'hores setmanals, ni màxim ni mínim, recomanable per aprendre'n. I tampoc l'edat està delimitada. "Encara que hi ha jocs amb un aspecte més infantil, totes les persones, independentment del seu gènere i la seva edat, poden jugar a aquest tipus de jocs. No hi ha requisits per començar, simplement es necessita curiositat i motivació", afirma la directora del grau d'Enginyeria Informàtica de la UOC.

Jocs i apps

El mercat està ple d'opcions per aprendre a practicar el pensament computacional, del qual es parla en un podcast recent de Despacho 42, l'espai dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC sobre com les persones ens relacionem amb la tecnologia. Des del cas més replicat a videojocs, que és el de donar ordres a un robot perquè arribi a una destinació concreta evitant obstacles, com ara Algo bot, fins a jocs de taula perfectes per jugar en família, com ara Quirky circuits o Robot turtles, passant per jocs de lògica, com ara Turing tumble, indica Joan Arnedo.

Quant als qui vulguin anar pujant una mica més el nivell, el professor de la UOC recomana els jocs de la companyia Tomorrow Corporation: Human resource machine i 7 billion humans. Una altra opció molt popular és el desenvolupador Zachtronics, que fins i tot té un programa de llicències educatives. El seu màxim exponent es troba al videojoc Shenzhen I/O, en el qual s'ha de crear "microcodi eficient en assemblador per controlar plaques de circuits amb memòria limitada (i consultant un manual imprès). I sí, en aquest es pica codi "de debò", si bé el llenguatge és inventat", adverteix el director del màster universitari de Disseny i Programació de Videojocs de la UOC.

I és que, segons el professor de la UOC, aquests jocs són molt útils "sempre que es tingui present que algú que els practiqui desenvoluparà la seva capacitat de pensament computacional, però no sabrà escriure codi en un ordinador immediatament. Les excepcions són els jocs que realment són "de programació", ja que es basen exactament en el fet que el jugador resolgui problemes escrivint codi literal, sense metàfores gràfiques, i d'acord amb una sintaxi". 

Una mostra que aquests últims també estan despertant cada vegada més interès és que actualment hi ha gairebé tres-cents jocs catalogats com de "programació", segons dades actualitzades de la recerca Programming is Fun! A Survey of the STEAM Digital Distribution Platform, la qual cosa en opinió d'Arnedo indica que "és un gènere que, tot i ser nínxol (no serà com els jocs de rol de món obert), ha trobat el seu públic i ha pres tracció".

En qualsevol cas, els jocs i les aplicacions mòbils no són l'única manera d'aprendre a programar des de casa. Com recorda Elena Planas, "també pots començar l'aprenentatge llegint tutorials, veient videotutorials, assistint a un club de programació de la teva ciutat com ara Code Club o combinant diverses opcions. A més, pots trobar múltiples recursos a internet, com ara code.org, una plataforma destinada exclusivament a aprendre a programar dirigida a infants i adults".

Escolta el podcast Despacho 42: Juegos de mesa, pensamiento computacional y perspectiva de género.