24/1/23 · Educació

Un projecte europeu publica dues guies per dissenyar àrees de joc i parcs inclusius per a infants amb autisme

La iniciativa és liderada per la UOC i té com a socis l'Ajuntament de Barcelona, l'Institut Global d'Atenció Integral del Neurodesenvolupament (IGAIN), el Laboratori d'Emergències Urbanes (LEMUR), i l'Institut Infància i Adolescència de Barcelona (IIAB)
Els espais inclusius aporten múltiples beneficis sensorials, motors, emocionals i socials. (Foto: Kelly Sikkema/Unsplash)

Els espais inclusius aporten múltiples beneficis sensorials, motors, emocionals i socials. (Foto: Kelly Sikkema/Unsplash)

El projecte ASD Publics: activant espais per a la neurodiversitat  —liderat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), amb l'Ajuntament de Barcelona, l'Institut Global d'Atenció Integral del Neurodesenvolupament (IGAIN), el Laboratori d'Emergències Urbanes (LEMUR) i l'Institut Infància i Adolescència de Barcelona (IIAB) com a socis— ha creat eines i mètodes nous per dissenyar àrees de joc sostenibles i inclusives per a infants amb trastorn de l'espectre autista i les seves famílies. Els resultats es van presentar aquest dilluns, 23 de gener, en el col·loqui "Espai públic, joc i neurodiversitat: reptes de present i futur per al disseny de l'espai públic inclusiu amb la neurodiversitat", que va tenir lloc al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).

Malgrat els grans avenços en la construcció d'espais públics inclusius i accessibles per a tothom, alguns col·lectius —com les persones neurodivergents, i especialment els infants amb trastorn de l'espectre autista— encara tenen dificultats per utilitzar i aprofitar els espais públics urbans. Els trastorns de l'espectre autista (TEA) són una sèrie de condicions del neurodesenvolupament caracteritzades per alteracions en la comunicació social, conductes repetitives i patrons d'interès restringits que afecten un nombre creixent de persones al llarg de la seva vida. Les persones amb trastorn de l'espectre autista —a Europa, una de cada cent— pateixen aïllament social, ansietat, depressió i trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH).

En aquest context, els equips implicats en la iniciativa ASD Publics, finançada pel programa Nova Bauhaus Europea de la Unió Europea, han treballat de manera interdisciplinària —‍des de la planificació i el disseny urbans, les ciències socials, l'educació, la salut mental i el joc— per millorar els espais públics, especialment els parcs infantils. Mitjançant quatre tallers perfomatius de cocreació i altres activitats de recerca, els investigadors i els professionals han identificat, juntament amb els infants i les seves famílies, els problemes principals que aquest col·lectiu troba a les àrees de joc infantil, i han analitzat les maneres de solucionar-les.

Arran d'aquest treball, que va començar al juliol i ha acabat aquest desembre, el projecte ha publicat una guia de disseny d'espais de joc neuroinclusius, amb directrius per al disseny de parcs infantils públics inclusius, i una guia de cocreació neuroinclusiva, que descriu una metodologia per incloure els infants amb autisme i les seves famílies en el disseny d'un parc públic infantil. Els dos manuals s'adrecen a col·lectius que atenen la neurodiversitat, a associacions de famílies i veïns, a estudis d'arquitectura i disseny urbà, a responsables polítics, i a qualsevol entitat o individu que vulgui crear un parc infantil inclusiu o transformar-ne un d'existent.

"Hem volgut reimaginar les zones de joc de les ciutats per millorar l'experiència d'aquests infants. Els espais inclusius aporten múltiples beneficis (sensorials, motors, emocionals i socials) a aquest col·lectiu, com ara la reducció de l'ansietat i l'oportunitat d'interactuar amb altres infants i adults", explica la investigadora principal del projecte, Blanca Calvo Boixet, del grup de recerca TURBA Lab (Laboratori de Transformació Urbana i Canvi Global) de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC. "Les pautes de disseny que facilitem es poden implementar a qualsevol ciutat o país d'Europa a partir del cas de Barcelona", afegeix.

Les guies per dissenyar àrees de joc i parcs inclusius

La guia de disseny d'espais de joc neuroinclusius mostra una sèrie de pautes per al disseny d'espais exteriors de joc per a infants amb autisme i les seves famílies. S'hi exposen les característiques i els elements d'una àrea de joc, a més de les consideracions de gestió que cal tenir en compte perquè sigui inclusiva. El document s'estructura en quatre apartats: 1) característiques generals de l'espai de joc, 2) elements de joc, 3) gestió de l'espai, i 4) altres mesures. A més, la seguretat i les qüestions socials són temes transversals al llarg dels quatre apartats.

"La proposta que es fa en aquesta guia té l'objectiu de millorar l'experiència de joc dels infants, fent-la més alegre i relaxada. A més, busca garantir la seguretat, una de les preocupacions més importants de les famílies, i minimitzar les situacions d'estrès i frustració, tant per als infants com per a les famílies, ja que les experiències passades tenen un gran impacte en el desig de tornar a un espai determinat o de tornar a jugar a un joc", assenyala Calvo Boixet.

Pel que fa a la guia de cocreació neuroinclusiva, el document està concebut com una guia feta a partir de recomanacions pràctiques. Descriu els actors que s'hi han d'implicar, a més del paper que han d'adoptar i el procés que cal seguir. Aquest procés s'ha dividit en fases del projecte, amb un taller de cocreació com a fase central. També inclou algunes consideracions i idees pràctiques.

Sessions participatives

A l'octubre es va celebrar una prova pilot al parc de les Glòries i al pati d'una escola de Barcelona. Els tallers disposaven d'instal·lacions efímeres, i es va convidar els infants a jugar i experimentar lliurement. L'observació de les respostes sensorials i psicomotores dels infants, així com l'anàlisi de les seves inclinacions per materials i espais concrets, van oferir informació molt valuosa sobre les preferències de joc i espais que el projecte vol comprendre.

Els resultats i aprenentatges dels tallers es van revisar al novembre, en una sèrie de sessions de discussió formades per diferents expertes. L'objectiu va ser acabar de definir la metodologia de cocreació i la guia de disseny.

Socis del projecte

El soci principal del projecte és el grup TURBA Lab (Laboratori de Transformació Urbana i Canvi Global), de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC, un laboratori que té una àmplia experiència en la coordinació de projectes de cocreació europeus. Alguns exemples d'aquestes iniciatives són els projectes PerformCOOLSCHOOLST-Factor i EPSN.

L'Ajuntament de Barcelona participa en el projecte mitjançant l'Àrea d'Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat i l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD).

També hi col·labora l'Institut Global d'Atenció Integral del Neurodesenvolupament (IGAIN), un centre de referència nacional per al diagnòstic i el tractament de trastorns del neurodesenvolupament. Aquest òrgan forma professionals en TEA i acredita instruments de diagnòstic de TEA a Amèrica i Europa, a més d'oferir tractament basat en l'evidència per a persones amb TEA al llarg del cicle de vida.

Un altre col·laborador del projecte és el Laboratori d'Emergències Urbanes (LEMUR), una associació interdisciplinària internacional que genera espais comunitaris de benestar i promou transicions ecosocials a través d'iniciatives educacionals i de recerca, amb la integració de l'arquitectura i l'enginyeria mediambiental. Alguns exemples dels seus projectes són Arrels, El cos de la casa, De l'escola al mercat o La pell de la ciutat a Glòries.

Finalment, el darrer col·laborador del projecte és l'Institut d'Infància i Adolescència (IIAB), un instrument públic que es dedica a fer de pont entre el coneixement i la política pública per orientar les polítiques locals que afecten la infància i acompanyar l'administració en la transformació de la ciutat per fer-la més adequada als nens i nenes. És la institució que coordina el desplegament del Pla del joc de Barcelona, una política pionera de foment del joc a l'espai públic.

El projecte es va presentar en el marc de la crida que va fer la Comissió Europea amb el títol Co-creation of public space through citizen engagement of the EIT New European Bauhaus Community, una campanya que s'emmarca dins dels objectius del Pacte Verd Europeu, aprovat el 2020.

Aquesta recerca de la UOC fomenta els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 10, sobre la reducció de les desigualtats, i 11, comunitats i ciutats sostenibles.

 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital

Els més de 500 investigadors i investigadores i els 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.

Experts UOC

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits

Veure més sobre Educació