Substantius i adjectius

Tant pel que fa al gènere com al nombre, el recull de casos no és exhaustiu. S'esmenten els que poden generar dubtes.

Substantius que generen dubte de si són masculins o femenins:

  • Són masculins els mots següents: afores, anell, avantatge (i desavantatge), bacteri, batent (d'una porta, per exemple), compte, corrent, costum, deute, dot, dubte, escafandre, espinacs, estratagema, front, full (diferent de fulla), llegum, narius, orde (religiós, per exemple), pendent, senyal, tèrmit (insecte), titella.
     
  • Són femenins els mots següents: allau, amalgama, anàlisi (i els mots amb aquesta terminació: crisi, psicosi, tesi, etc.), aroma, calor (i tot d'altres mots amb aquest sufix: blancor, esplendor, resplendor, olor, suor, verdor), cercavila, dent, grip, icona, gla, marató, postres, remor, resta, síncope, síndrome (i, doncs, sida) i alguns rius (la Garona, la Gavarresa, la Muga, la Noguera, la Sénia, la Tet, la Tordera, la Valira; però si el terme riu s'anteposa al nom de la via fluvial, no s'ha de posar article, ni masculí ni femení: El riu Noguera [i no pas el riu la Noguera]).

Poden ser masculins o femenins, amb el mateix significat, els mots següents: amor, color, crin, crisma, èmfasi, fel, mar, rubor, sarment, vessant (excepte quan vol dir 'pendent d'una muntanya', que és masculí).

Poden ser masculins o femenins, amb significat diferent, els mots següents:

  masculí femení
canal via d'aigua conducte
còlera malaltia ràbia
editorial article periodístic empresa editora
fi objectiu acabament
llum aparell per fer llum claror, electricitat
ordre contrari de desordre manament
pols batec, templa massa de partícules
salut salutació bon estat de l'organisme
son dormida, manera de dormir ganes de dormir
terra sòl els altres sentits
vall fossa depressió entre muntanyes
web lloc a internet pàgina d'un lloc a internet


Exemples:

El fi no justifica els mitjans. / Sembla que hàgim arribat a la fi del món.

L'editorial d'avui de La Vanguardia és dels més bons que he llegit en aquest diari. / Editorial Moll va ser una editorial mallorquina fundada el 1934.

Tot seguit consignem els col·laboradors per ordre alfabètic. / A causa del temporal el servei de telefèric queda suspès fins a nova ordre.

Hem de parlar amb els informàtics per renovar el web de la universitat. / Trobareu l'enllaç al discurs del rector a la banda esquerra de la web Espai del rector.

Substantius i adjectius invariables (que tenen la mateixa forma en masculí i en femení):

jerarca, parricida, dentista [i tots els acabats en -arca, -cida, -ista], agrícola, alegre, belga, berber, equànime, fàcil, igual, inerme, jove, persa, rude, sahrauí, saudita, sefardita, unànime

Substantius i adjectius variables (que tenen forma diferent en masculí i en femení):

algerí/algerina (d'Alger), algerià/algeriana (d'Algèria), anàleg/anàloga, autodidacte/autodidacta, comú/comuna, correcte/correcta, corrupte/corrupta, cortès/cortesa, croat/croata, digne/digna, estrateg/estratega, exacte/exacta, gris/grisa, homòleg/homòloga, iranià/iraniana, iraquià/iraquiana, israelià/israeliana, magribí/magribina, marroquí/marroquina, namibi/namíbia, nigerí/nigerina (del Níger), nigerià/nigeriana (de Nigèria), orfe/òrfena, pediatre/pediatra, pobre/pobra, psiquiatre/psiquiatra, sinistre/sinistra, tripartit/tripartida, vague/vaga

Vegeu els càrrecs i perfils professionals més freqüents en masculí i en femení.

+ Torna al començament

Fan el masculí plural amb -os:

  • Les paraules agudes acabades en -s al singular. N'hi ha que no dupliquen la s (impresos) i n'hi ha que sí (interessos).

        accés/accessos, cartipàs/cartipassos, cas/casos, escàs/escassos, gris/grisos, matís/matisos

  • Les paraules agudes acabades en -ç, -x, -ix, -tx.

        braç/braços, eficaç/eficaços

    annex/annexos, complex/complexos, fix/fixos, flux/fluxos, heterodox/heterodoxos, ortodox/ortodoxos, perplex/perplexos, prefix/prefixos, prolix/prolixos, reflex/reflexos [i no pas annexe/annexes, complexe/complexes, fixe/fixes...]

    calaix/calaixos

    cartutx/cartutxos

    Atenció a les paraules planes acabades en -x (fan el plural amb -s i es pronuncien igual en singular i en plural).

        apèndix/apèndixs, artífex/artífexs, índex/índexs

  • Les paraules masculines acabades en -ig, -sc, -st i -xt tenen dos plurals possibles: -s / -os. A la UOC optem pel plural en -os.

        assaig/assajos, lleig/lletjos

    casc/cascos, disc/discos

    gest/gestos, gust/gustos, test/testos

    context/contextos, mixt/mixtos, text/textos [i no pas contexte/contextes, mixte/mixtes, texte/textes]

    Atenció als casos següents (no fan el plural amb -os, sinó amb -s):

        cru/crus [i no pas crusos], dur/durs [i no pas dusos], llapis/llapis [i no pas llapissos], nu/nus [i no pas nusos], senar/senars [i no pas senassos], xiprer/xiprers [i no pas xipressos]

Amb mots acabats en -asi, -esi, -isi i -osi cal anar amb compte de fer servir adequadament el singular (que no porta -s final) i el plural (que sí que porta -s final).

èmfasi, èxtasi, metàstasi, oasi, perífrasi, catequesi, dièresi, diòcesi, gènesi, hipòtesi, metàtesi, parèntesi, pròtesi, síntesi i fotosíntesi, tesi i antítesi, anàlisi (i derivats), crisi, diàlisi, elisi, paràlisi, acidosi, adiposi, simbiosi

La hipòtesi de treball d'aquest estudi no resisteix una anàlisi aprofundida [i no pas la hipòtesis ni una anàlisis].

Donem entre parèntesis les dades relatives a cada període [i no pas entre parèntesi].

Plural de certs compostos:

  • Nom + nom.

    Hi ha casos en què un substantiu fa d'adjectiu i és invariable, és a dir, no canvia la forma en plural.

        conveni marc (convenis marc), data límit (dates límit), hora punta (hores punta), punt clau (punts clau), factor sorpresa (factors sorpresa), pla pilot (plans pilot), decret llei (decrets llei)

  • Verb + nom.

    Molts substantius compostos es formen amb un verb i un substantiu en singular; el plural es fa de manera regular.

        un gratacel (molts gratacels), un/a guardabarrera (molts/es guardabarreres), un/a guardabosc (molts/es guardaboscos), un guarda-roba (molts guarda-robes), una llevaneu (moltes llevaneus), un parabrisa (molts parabrises), un paraigua (molts paraigües), un portaequipatge (molts portaequipatges), un rentavaixella (molts rentavaixelles), un tallafoc (molts tallafocs), un tallagespa (molts tallagespes)

    D'altres, en canvi, es formen amb un verb i un substantiu en plural. Llavors el compost en plural té la mateixa forma que en singular.

        un portaavions (uns quants portaavions), un portafolis (alguns portafolis)

Plural dels manlleus (o estrangerismes):

  • Norma general.

    En la formació del plural de mots manllevats, en principi se segueixen les normes gramaticals catalanes i, doncs, s'afegeix al singular la terminació -s (o -ns) o les variants -es en el femení i -os en el masculí, segons els casos.

        màrqueting/màrquetings, comitè/comitès, camerino/camerinos, currículum/currículums, quòrum/quòrums, ikastola/ikastoles, estrès/estressos, mujahidí -ina/mujahidins -ines, gihadista (invariable)/gihadistes, rohingya (invariable)/rohingyes

Observacions.

  • Els manlleus acabats en -s, algun acabat en -z i els llatinismes acabats en -us queden invariables.

        inlandsis/inlandsis, lapiaz/lapiaz, campus/campus, estatus/estatus, tesaurus/tesaurus

  • Els manlleus acabats en -x segueixen la regla general, és a dir: en el cas dels masculins aguts s'afegeix -os al singular; en el cas dels femenins i masculins plans o esdrúixols s'hi afegeix -s.

        addax/addaxos, esquetx/esquetxos, fax/faxos, sandvitx/sandvitxos, hèliox/hèlioxs, símplex/símplexs

  • Els monosíl·labs masculins dux, linx, lux i matx, i alguns nous manlleus monosil·làbics acabats en -x, afegeixen una -s al singular.

        dux/duxs, linx/linxs, lux/luxs, matx/matxs, box/boxs, tex/texs

  • Els manlleus no adaptats en forma de sintagmes travats procedents de l'anglès fan el plural afegint -s només al nucli del sintagma, que és el segon element.

        best-seller/best-sellers, flashback/flashbacks, jet-lag/jet-lags, walkie-talkie/walkie-talkies

  • Els manlleus d'introducció molt recent, o molt especialitzats, encara no s'han adaptat al català i, per tant, no s'hi apliquen les regles regulars de formació del plural (en algunes paraules hi ha vacil·lació entre el plural originari i el catalanitzat i en d'altres es fa servir el plural originari).

        lied/lieder o bé lieds

+ Torna al començament