Antoní Castañer és alumni UOC del grau de Psicopedagogia, professor d'educació secundària i de formació de persones adultes a Alacant. Treballava a l'administració pública fins que va estudiar Pedagogia, Psicopedagogia i Magisteri, i des de fa vint anys es dedica a la docència.
Com et definiries?
Soc inquiet i innovador. M'agrada estar en formació contínua, estic cursant el segon doctorat per gust, no el necessito per a la feina. A més de la docència, m'agrada la recerca. No ho faig per promocionar-me laboralment, és per contribuir d'alguna manera a millorar el nostre sistema educatiu.
En què consisteix la teva recerca?
En un problema d'edatisme. Una de les carències del sistema educatiu espanyol en la formació per a persones adultes és que no es contempla l'educació artística, musical o esportiva. Són unes disciplines que també haurien de formar part de l'aprenentatge i de la vida de les persones adultes. Estic analitzant en quins centres de formació de persones adultes es fa un aprenentatge de la música de forma extracurricular, per acabar proposant una mena de llibre blanc i que s'incorporin al currículum.
Quin record tens com a estudiant de l'educació obligatòria?
Era un sistema educatiu completament diferent, basat en la repetició i l'aprenentatge memorístic, i que ara amb internet i la IA no té cap sentit. Soc del 71, per tant soc de la generació de l'EGB, BUP i COU, que eren prou exigents amb l'alumnat. El que necessitem actualment és un sistema que acompanyi i formi l'alumnat perquè pugui buscar, seleccionar i discernir quina és la millor informació, i això implica una educació completament diferent.
Quan vas començar a ser docent, pensaves en algun referent?
Recordo un professor d'història que era meravellós. Ens feia sentir la seva passió i sobretot ens convidava a ser crítics. També vaig tenir un professor de llengua i literatura que ell mateix preparava els materials, i encara els conservo enquadernats.
Què els diferenciava?
La vocació. Hi ha docents que són grans professionals del seu sector, però no els agrada la docència. Caldria avaluar la nostra feina, així es podrien fer valer els bons docents.
“"El secret és la vocació, m'agrada el que faig. Quan no t'agrada, pateixes"”
Què t'agrada de ser professor?
Més enllà de ser una feina, per a mi és una passió. Gaudeixo sent professor. M'agrada molt la meva feina, és vocacional, m'agrada transmetre, ensenyar i emocionar amb les meves classes.
Com aconsegueixes emocionar?
Personalitzant l'ensenyament. Cada grup i cada persona té unes característiques i unes necessitats. Si el professor és capaç d'arribar als alumnes amb allò que demanen, els emociona el que fas. Això afavoreix que hi hagi un bon aprenentatge i que el sistema funcioni. Hi ha professorat que es vanagloria de suspendre. Penso el contrari: quan hi ha molts suspensos és un fracàs del professor, que no ha sabut arribar a l'alumnat, no ha fet bé la seva feina.
Per què vas triar la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)?
Va ser de rebot. Estudiava Psicopedagogia a la UNED i em faltava una assignatura per graduar-me, però tancava el pla d'estudis, i la UNED no em va permetre acabar. Jo ja treballava i buscava poder estudiar a distància. A la UOC em van ajudar moltíssim. En tinc molt bon record, de les facilitats i del sistema educatiu.
Quin diries que és el tret característic de l'alumnat major de 18 anys?
És un alumnat realment especial. Gairebé ningú hi va obligat, cosa que suposa que no has de cridar l'atenció, són allà perquè realment volen aprendre. Una part important són persones d'altres nacionalitats que necessiten la formació. A vegades han viscut situacions complicades, i això suposa l'oportunitat d'aprendre un idioma i integrar-se a la nostra societat.
Els darrers anys ha canviat gaire la docència?
La societat canvia i hem d'adaptar-nos als canvis que implica el sistema. Aquest curs ha estat el primer en què he estat docent de persones adultes i ha estat una experiència molt enriquidora. Abans, estant a la universitat, a l'ESO i al batxillerat, tampoc m'ha suposat un esforç. El secret és la vocació, m'agrada el que faig.
Com desconnectes?
Soc músic, desconnecto agafant un instrument o anant a cantar, estic en una coral. També m'agrada molt la lectura i escriure. Tot i així, no necessito gaire desconnexió, no arribo saturat a casa.
Algun descobriment que hagis fet últimament?
Algunes de les persones adultes que han estat alumnes. Hi ha gent extraordinària, com una persona de 85 anys que no sabia llegir ni escriure però feia poesia. Un dia a classe vaig agafar la guitarra i vaig fer una mica de musicoteràpia basant-me en un poema de Miguel Hernández. Resulta que hi havia una descendent directa de l'escriptor i ens vàrem emocionar.