Assignatura Online de Justícia i drets individuals
Presentació
L'assignatura Justícia i Drets Individuals realitza una presentació general de la discussió contemporània sobre les anomenades "Teories de la Justícia", un àmbit de la teoria i filosofia política que tracta de la reflexió sobre els principis fonamentals que, en l'àmbit polític, jurídic i econòmic, ha de satisfer tota societat per tal de poder ésser considerada com a una "societat justa", així com de les relacions que aquests principis de justícia guarden amb el reconeixement i protecció d'una sèrie de drets humans universals per a tots els individus. S'exposen i s'examinen de manera crítica les principals teories actuals, com ara el liberalisme igualitari, el libertarianisme o el comunitarisme, entre d'altres.
No et perdis les nostres assignatures lliures!
Coneix la metodologia UOC amb assignatures de graus i màsters universitaris.
Sovint s'afirma que l'ésser humà és un animal social, que precisa de la convivència i la cooperació pròpies de la vida en societat per tal de poder assolir un seguit de finalitats bàsiques que serien impossibles o molt difícils d'aconseguir actuant de manera aïllada (model Robinson Crusoe). Aspectes tan bàsics com l'obtenció de recursos per a la supervivència o l'assoliment de cert nivell de seguretat i protecció enfront de certs perills de l'entorn es veuen enormement afavorits per la vida en societat, mentre que d'altres, com ara la transmissió del coneixement o el desenvolupament científic i tecnològic, són gairebé inconcebibles al marge d'una complexa cooperació social.
Però malauradament, l'obtenció dels beneficis de la cooperació social no és possible sense assumir també una sèrie de càrregues i costos. I així, en la mesura en que la vida social comporta beneficis i càrregues, sorgeix immediatament la qüestió de quina és la manera adequada, o almenys acceptable, de distribuir-los, per tal que aquesta distribució pugui ésser qualificada com a "justa".
Sovint s'afirma que l'ésser humà és un animal social, que precisa de la convivència i la cooperació pròpies de la vida en societat per tal de poder assolir un seguit de finalitats bàsiques que serien impossibles o molt difícils d'aconseguir actuant de manera aïllada (model Robinson Crusoe). Aspectes tan bàsics com l'obtenció de recursos per a la supervivència o l'assoliment de cert nivell de seguretat i protecció enfront de certs perills de l'entorn es veuen enormement afavorits per la vida en societat, mentre que d'altres, com ara la transmissió del coneixement o el desenvolupament científic i tecnològic, són gairebé inconcebibles al marge d'una complexa cooperació social.
Però malauradament, l'obtenció dels beneficis de la cooperació social no és possible sense assumir també una sèrie de càrregues i costos. I així, en la mesura en que la vida social comporta beneficis i càrregues, sorgeix immediatament la qüestió de quina és la manera adequada, o almenys acceptable, de distribuir-los, per tal que aquesta distribució pugui ésser qualificada com a "justa". I els principis o criteris bàsics que determinen aquesta justícia afecten de manera fonamental els aspectes centrals de la mateixa societat, com ara el seu disseny polític i institucional, el seu model econòmic i, per descomptat, la seva legislació.
Tot i que aquests aspectes relacionats amb la justícia ja havien estat tradicionalment tractats per molts filòsofs, almenys des de l'època de Plató i Aristòtil, ha estat en les darreres dècades, sobretot des de la publicació de l'obra A Theory of Justice, de John Rawls (1971), quan aquest àmbit acadèmic conegut com el de les teories de la justícia ha obtingut una major atenció i un desenvolupament més notable. Els diferents autors que hi intervenen en aquest debat, malgrat les seves diferències individuals, poden agrupar-se en diferents línies o corrents que han rebut noms com ara "liberalisme", "republicanisme", o "utilitarisme", entre d'altres, i que es poden descriure i reconèixer al voltant de certs trets bàsics.
L'objectiu d'aquest curs és oferir una introducció a aquest debat i presentar a grans trets l'estat actual de la discussió sobre les teories de la justícia, oferint així també als estudiants els fonaments per a que aquests puguin analitzar i valorar críticament els diferents aspectes i dimensions socials (polítics, institucionals, jurídics, econòmics) des de la perspectiva de la justícia.
-
Inici
16 set. 2026
-
Online
100%
-
Idiomes: Català, Castellà
-
Preu: 288 €
Metodologia 100% online
1a. universitat online del món
Acompanyament personalitzat
-
La UOC, la millor universitat online
Som la universitat online de l'Estat més ben posicionada als principals rànquings de qualitat universitària.
Pioners en e-learning i ara també en l'ús de la IA a les aules, apostant pel rigor acadèmic i el seu ús responsable, crític i ètic.