Estudiar en família: quan la parella o els fills es converteixen en companys de la universitat

Estudiar a la UOC és cosa de família… a vegades. Hores d'estudi, lliurament de PAC o proves d'avaluació es converteixen en un element més que cal tenir en compte per a la logística d'algunes llars en què més d'un membre estudia a la universitat. En Francisco, a punt de finalitzar Dret, i la Nazaret, que estudia Psicologia, en són un bon exemple. Professionals i pares de quatre fills, aposten pel diàleg i la planificació familiar per tirar endavant les carreres de tots dos. Hi ha dies en què la casa de la Carmen, estudiant de Criminologia, i en Juan, estudiant d'Educació Social, sembla una biblioteca. Juntament amb els seus dos fills, cadascun concentrat en les seves coses, és fàcil crear un ambient d'estudi. I quan els donen les notes, que normalment són bones, comparteixen l'alegria en família. La Sara, estudiant del grau de Disseny i Creació Digitals, i l'Andrés, del grau de Ciència de Dades Aplicada, també ho celebren, però a Londres. Reconeixen que, malgrat que els seus estudis són diferents, comparteixen tècniques d'estudi i posen en comú idees i nous aprenentatges.

"Sempre vaig voler estudiar Criminologia. Quan vaig acabar el cicle superior d'FP vaig trobar feina i no vaig continuar estudiant. Més tard vaig obrir un negoci amb la meva parella, vam tenir dos nens i, entre una cosa i l'altra, no trobava mai el moment de tornar a estudiar. Una amiga que estudiava a la UOC m'hi va animar i, el setembre de 2018, m'hi vaig matricular", explica la Carmen, orgullosa que el seu marit s'animés a estudiar en veure-la tan motivada. "En Juan, que treballa en un centre mèdic com a tècnic de raigs X, acaba de començar Educació Social i, al principi, em demanava consell.

Quan sortim sols a sopar algun dissabte a la nit, ens expliquem les assignatures, ens donem ànims i ens ajudem, però no competim perquè sabem que cadascun té les seves pròpies capacitats", afegeix aquesta mare de dos fills de divuit i onze anys, que treballa en una escola de tècnica especialista d'educació infantil (TEEI). Reconeix que, com que tots dos treballen i estudien, el problema principal són els nens: "Sovint hem de sacrificar sortides familiars, però ho entenen i ens donen suport. Ens hem organitzat i repartit les tasques i, encara que hem passat moments difícils, el conjunt ha estat molt gratificant." I és que, a més d'algunes dificultats, estudiar té els seus avantatges: "Els meus fills ens veuen estudiar, i això els motiva. Poden comprovar que, si et proposes una cosa, ho pots aconseguir. Quan ens donen les notes, que normalment són bones, compartim la nostra alegria, i això fa que ells també s'esforcin en els seus estudis."

El mateix any, el 2018, en Francisco va començar el grau de Dret. Durant aquests cinc anys, aquest llicenciat en Humanitats ha compaginat els seus estudis amb la seva feina de professor d'ESO i batxillerat, mogut per la inquietud d'un canvi d'especialitat a la feina. La seva dona, la Nazaret, va obtenir el títol de tècnica superior en administració i finances i, des del 2020, estudia el grau de Psicologia. "La nostra manera d'estudiar és diferent, com ho són les nostres disciplines. Així, cadascun disposa del seu espai, dels seus recursos tecnològics i d'un horari en què pot encaixar l'estudi. Mentre jo estudio d'hora al matí —abans d'anar a treballar—, ella ho fa a la tarda i els caps de setmana. La logística es concentra a proporcionar a l'altre temps de qualitat perquè pugui llegir, estudiar i treballar sense interrupcions. L'organització compartida és comuna i en el nostre cas, amb quatre fills, és fonamental", comparteix.

Té clar que estudiar junts els ajuda a focalitzar-se "en el nostre present i futur" i, com en el cas de la Carmen, "s'estén l'exemple al nostre voltant: no tan sols entre els nostres fills, també entre els meus alumnes, que saben que tenen un professor que, a més, es continua formant. La Nazaret exemplifica en si mateixa el model de dona empoderada: valenta, formada, ambiciosa i partícip del seu propi futur —un de millor— i el dels nostres fills". El fet d'estudiar a la UOC els permet adonar-se "de com ens preocupem per la nostra família. Cada vegada que vaig al parc sol amb els meus fills, entenc molt millor que estudiar no és sinó un sacrifici personal que es projecta en el futur, perquè el que busquem és més benestar per a tots plegats". A en Francisco li encantaria cursar un màster el semestre vinent i a la Nazaret dedicar-se a l'ensenyament, tot i que "encara li queden diversos anys de formació; anys en què veurem créixer els nostres fills i augmentar el nostre bagatge de coneixements".

La Sara estudia el grau de Disseny i Creació Digitals des de fa tres anys. L'Andrés va provar sort amb el grau de Tècniques d'Aplicacions de Software, i aquest setembre començarà el grau de Ciència de Dades Aplicada. Aquesta parella viu a Londres i expliquen que "va ser l'ambició per nous coneixements, unida al creixement personal i la millora econòmica que es pot obtenir com a resultat d'un canvi de rumb", la que els va portar a estudiar de nou. La Sara, que es defineix com una estudiant metòdica, organitzada i participativa, assegura que "un avantatge d'estudiar els dos de manera simultània és que tots dos ens mantenim ocupats i les hores que no estem dedicant a coses com ara l'oci no es fan tan pesades. A vegades compartim tècniques d'estudi, la qual cosa ajuda l'altre a seguir el ritme i no sentir-se 'sol' en una metodologia d'estudi en línia. I, encara que siguin carreres diferents, alguns coneixements poden ser compartits i podem posar en comú idees i nous aprenentatges".

A més, reconeix que "el fet de veure l'altre estudiar ens manté motivats i ens genera més interès per seguir". L'Andrés es considera un estudiant flexible, innovador i curiós, i afirma que "el que se'ns ha fet més difícil és renunciar a hores d'oci: acabar de treballar i tenir una altra obligació requereix molta disciplina, estar molt enfocats en un objectiu a llarg termini durant un temps indeterminat, a més de la creació de nous hàbits per vèncer la procrastinació i no perdre el focus en un nou repte com és treure's un grau universitari a l'edat adulta". Tanmateix, asseguren que "quan arriben les vacances i podem compaginar les de la universitat amb les de la feina és molt reconfortant, i aquí és quan t'adones que l'esforç de tot l'any val la pena".