Darrere de cada títol, una història: la UOC celebra a Madrid la graduació de més de 400 estudiants

«Acabar la carrera mentre treballava a jornada completa ha estat dur, però gratificant», explica Carla González, graduada en Comunicació. «Tornar a estudiar no ha estat fàcil, hi ha hagut moments difícils, però avui estic molt feliç d’haver-ho aconseguit», explica Camila Kowalczy, del màster d’Innovació i Transformació d’Empresa. «Em sento orgullosa de mi mateixa», resumeix Laura Contreras en recordar l’esforç de compaginar els estudis amb la vida personal.

Aquests són alguns dels comentaris dels més de 400 estudiants que ahir es van graduar en els dos actes celebrats per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) al Gran Teatro Príncipe Pío de Madrid. Les celebracions van reunir prop de 1.300 persones, entre graduats, familiars i acompanyants, tant presencialment com en línia.

Una història diferent darrere de cada birret

Professionals que volien impulsar la seva carrera, persones que van decidir reinventar-se després de dècades d’experiència laboral, estudiants que van compaginar els estudis amb la feina i la criança dels fills, o graduats que van trobar en la formació en línia una oportunitat per continuar aprenent.

Una d’aquestes històries és la de la Marta Acosta, que coneix bé l’esforç que hi ha darrere d’un títol. Ha completat el grau d’Administració i Direcció d’Empreses mentre treballava i era mare. «Conciliar la feina, la família i els estudis no ha estat fàcil. Ha comportat molts sacrificis, llevar-se d’hora i anar a dormir tard», recorda. La Marta fins i tot va defensar el treball final de grau estant embarassada, i reconeix que el suport del seu marit va ser fonamental per acabar els estudis.

Juan Carlos Gallego, graduat del màster de Salut Digital, va viure l’experiència d’una manera poc habitual: estudiant el mateix programa que la seva filla. Farmacèutic de formació, va trobar en aquest àmbit una manera d’actualitzar els coneixements; ella, infermera, volia continuar avançant en la seva trajectòria acadèmica. El que va començar amb una recomanació es va acabar convertint en una competició familiar amistosa per les notes: «Hem competit, però també ens hem ajudat mútuament», explica.

I, per a la Carla González, el grau de Comunicació no és només una fita assolida després de compaginar anys d’estudi amb una feina a jornada completa. També és l’impuls d’una iniciativa pròpia: El Sustómetro, un projecte en línia sobre cinema de terror que desenvolupa a les xarxes socials. «Ha estat molt gratificant perquè hi ha hagut molts treballs pràctics, sobretot aquest últim any amb el TFG», explica. Ara intenta aplicar els coneixements adquirits a aquesta iniciativa.

Allò que una intel·ligència artificial no pot explicar

Les històries personals també van ser el fil conductor del discurs de la rectora de la UOC, Àngels Fitó, que es va preguntar com expressar l’orgull d’una graduació d’una manera que una intel·ligència artificial no pogués reproduir. Un algoritme, va assenyalar, podria enumerar les dades: 13.420 graduats i graduades entre el setembre del 2025 i el setembre del 2026, de graus, màsters i altres titulacions. Però no coneix què hi ha darrere de cada títol.

«La IA processa dades, però desconeix els vostres esforços, les vostres il·lusions, les vostres alegries», va afirmar Fitó. Tampoc no coneix, va afegir, les hores robades al son, les renúncies ni «l’alleujament profund i compartit en lliurar l’última PAC». La rectora va evocar la perseverança de Neus Vidales, que va passar de treballar com a escombriaire a accedir a la universitat mentre treballava i criava tres fills, i que ara es gradua en Comunicació, a més d’acabar un màster. També va recordar José María Diez Cervantes, doctor en Ciències Biològiques, que va decidir estudiar Humanitats als 52 anys per incorporar una mirada humanística a la seva trajectòria professional.

La comunitat UOC: estudiantat, famílies i professorat

En les celebracions de Madrid, els protagonistes no van ser només els qui rebien un títol, sinó també les persones que els havien acompanyat. Les intervencions espontànies van deixar moments molt emotius: una parella va explicar que havia tingut un fill mentre tots dos estudiaven i que aquell dia es graduaven tots dos; una nena va expressar l’orgull que sentia pel seu pare, que rebia el títol, i va dir que de gran volia ser com ell; i uns pares van prendre la paraula per expressar l’orgull que sentien pel seu fill i donar-li les gràcies.

També hi va haver paraules d’orgull entre germanes. Jackelin va recordar que a Erlinda Fernandez, quan tenia 15 anys, li van dir que no servia per estudiar. Avui, segons va explicar, té tres carreres. «N’estic molt orgullosa», va expressar Jackelin.

Daniel Cotillas, graduat del màster de Filosofia per als Reptes Contemporanis, va parlar de la seva voluntat de continuar aprenent i d’acostar la filosofia a la vida quotidiana. Des del seu vincle amb el barri madrileny d’Aluche, va evocar projectes per reflexionar sobre com construir una vida millor al barri. «El màster m’ha servit per continuar pensant», va assenyalar.

També hi va haver espai per a les persones que van seguir les celebracions des de lluny. En una connexió en directe amb la seu de la UOC a Colòmbia, conduïda per la periodista Angélica Pérez, Juan Martín Rocha, graduat del màster universitari de Ciutat i Urbanisme, va compartir l’emoció d’haver assolit la fita. Va descriure el seu pas per la UOC com un camí exigent, ple de motivació i perseverança, i va agrair poder-se sentir part de la comunitat universitària malgrat la distància.

Són escenes que expliquen per què les graduacions van ser molt més que un lliurament de diplomes i un llançament de birrets. Entre els aplaudiments i els agraïments es va recordar el paper de les famílies, les amistats, el professorat i els companys. La mateixa rectora ho va resumir així: «Els grans viatges d’aprenentatge són sempre personals, mai individuals».

Les celebracions també van deixar una invitació a mirar cap al futur, sempre amb el lema d’enguany de fons, «Oberta al futur». «Avui tanqueu una etapa acadèmica. I graduar-se és obrir una porta nova», va recordar Fitó, que va animar els nous graduats a mantenir el vincle amb la universitat com a alumni i a contribuir, amb els seus coneixements i experiències, a construir el futur.