"Les lleis a la ciutat no són mai neutres"

On és el dret des de la perspectiva espacial? Aquesta és una de les preguntes de fons del projecte Dret a l'habitatge: on i per què el territori és important?, dirigit per Gabriela Fauth, professora lectora dels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i investigadora del grup LabCiutats, vinculat al centre de recerca UOC-TRÀNSIC. Jurista, doctora en Dret per la Universitat Rovira i Virgili, amb formació en urbanisme i trajectòria investigadora al Brasil i Espanya, Fauth centra el seu treball en el dret a la ciutat, les vulnerabilitats urbanes, l'eficàcia social de la norma i les pràctiques socials instituents. 

Finançat per una ajuda UOC Research Accelerator, el projecte analitza com el dret a l'habitatge es viu de manera desigual segons el territori, les condicions socials dels qui hi habiten i qui exerceix el poder a la ciutat. La recerca recull històries de vida de persones afectades o no per la precarietat residencial, i traduirà els seus resultats en una exposició cartogràfica multimèdia oberta a la ciutadania.

Fauth moderarà una taula en la presentació del llibre SOS habitatge durant la jornada de l'1 de juny, organitzada per LabCiutats en col·laboració amb la FAVB (Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona).

Què provoca la inseguretat residencial?

La sensació d'inseguretat prové de la inestabilitat en la garantia dels drets fonamentals, reflex d'una vulnerabilitat estructural en el context de polítiques neoliberals que fomenten la financerització del territori i deriven en processos com la gentrificació. Per a la vida quotidiana, aquesta dinàmica suposa un greu impacte que genera una preocupació constant, sentiment d'impotència i aprensió davant l'encariment del cost de la vida i l'amenaça de desplaçaments forçosos.

Què es perd en deixar un barri?

Es perden connexions, xarxes de suport veïnals o familiars, referències espacials i relacions socials vitals que doten de sentit la vida urbana. Més enllà d'equipaments físics, les persones expulsades dels seus barris perden la facultat d'exercir plenament el dret a la ciutat, vinculat a la garantia d'habitar i desplaçar-se amb dignitat i justícia en el seu propi entorn. També es pot agreujar la precarietat laboral, amb desplaçaments diaris intensos i fins i tot insostenibles.

Per què el barri és tan important?

Tant a Barcelona com en altres metròpolis, cada barri s'ha configurat a través de processos diferenciats de producció de l'espai urbà. La qualitat de vida i l'exercici de la ciutadania estan vinculats a la garantia efectiva dels drets socials fonamentals i a la implementació de polítiques públiques integrals. La realitat territorial no es manifesta de manera homogènia: la precarietat urbana es defineix per la seva distribució desigual en el territori, la qual cosa provoca que crisis econòmiques o externalitats ambientals afectin de manera dispar la població, amb més intensitat en zones sotmeses a pressió immobiliària, exclusió o desigualtat social.

Què no veiem en la crisi de l'habitatge?

L'urbanisme cobra una rellevància central, perquè la crisi de l'habitatge té una important dimensió territorial i urbana, vinculada a la crisi dels models de ciutat i a l'estructura de propietat. Quan es debat sobre el preu també s'apel·la a nocions de propietat, ubicació i mercantilització del sòl. Resulta fonamental qüestionar per què determinats immobles tenen un valor més elevat que d'altres, per què hi ha més interès del mercat en determinades zones de la ciutat o per què les propietats estan en mans d'una minoria i de grans corporacions. Aquests factors constitueixen les capes menys visibles de la crisi habitacional, però conformen la base del problema. Per què és determinant el territori quan s'analitza el dret a l'habitatge? D'aquesta pregunta neix aquesta recerca.

Què aporten les històries de vida?

Concedir veu a les persones directament afectades garanteix una escolta activa del territori i dota d'autonomia els qui experimenten la problemàtica en primera persona. L'ús d'entrevistes és una metodologia consolidada en les ciències socials i, en aquest projecte, permet recollir dades qualitatives que no apareixen en les estadístiques. Són dades que permeten construir narratives amb profunditat analítica, elements clau per humanitzar la informació recopilada i comprendre la vivència espacial. La idea sorgeix de projectes previs i del bagatge d'investigadors de LabCiutats.

Què revelen Ciutat Vella, Nou Barris o Sant Martí?

Per presentar dades definitives, caldria avançar més en les fases de la recerca, ja que ens trobem en una etapa incipient que requereix una anàlisi més exhaustiva. No obstant això, és evident que alguns d'aquests districtes han estat històricament objectiu de l'especulació immobiliària: per exemple, Sant Martí, amb el projecte 22@, o els barris de Ciutat Vella, per la turistificació. Nou Barris, en canvi, sempre ha estat una de les zones més barates per viure, amb característiques de barri obrer, popular i de migrants, però comença a sentir les transformacions de la pressió immobiliària, en convertir-se en destinació de famílies i persones que ja no poden viure en barris més cèntrics de Barcelona.

Per què mirar el dret des del territori?

Analitzar el dret i els drets des del territori és fonamental perquè el marc jurídic no és un ens abstracte, sinó que produeix activament configuracions espacials i acords legals que determinen la materialitat de la vida quotidiana. El projecte sosté que l'espai i el dret mantenen una relació dialèctica en la qual l'accés a l'habitatge demarca qui exerceix realment el dret a la ciutat. Atès que la precarietat urbana es distribueix de manera desigual en el territori, qualsevol definició jurídica rígida resulta insuficient si no atén la transformació permanent de l'espai i dels cossos que l'habiten.

Què significa "espacialitzar" el dret?

Analitzar el dret des d'una perspectiva espacial implica examinar com la normativa transcendeix el fet discursiu per materialitzar-se —o estar absent— en la realitat física de l'espai i de les persones. No és suficient el reconeixement formal del dret a l'habitatge; cal qüestionar on s'exerceix efectivament i quins obstacles n'impedeixen la concreció en algunes zones de la ciutat. El marc jurídic no és un element neutre ni invisible: la seva aplicació, o la seva absència, condiciona qui es queda en el seu entorn i qui és desplaçat. En definitiva, el dret no és un concepte abstracte, sinó un dispositiu que "dibuixa" la ciutat i determina qui té la prerrogativa d'habitar-la i en quines condicions.

Per què és important que la universitat escolti els qui viuen el problema?

Aquesta tasca d'escolta i articulació col·laborativa entre la universitat i els agents del territori resulta fonamental per potenciar la capacitat transformadora de les comunitats. Mitjançant l'intercanvi de coneixements, l'elaboració d'estudis empírics i l'aplicació de mirades transdisciplinàries, es fomenta una construcció col·lectiva i plural del coneixement acadèmic i social. Aquesta iniciativa és imprescindible per conèixer i respondre de manera col·lectiva a les necessitats de la societat, de manera que s'aconsegueix ampliar la democràcia real en l'àmbit local.

Quin missatge deixa la jornada sobre SOS habitatge?

L'obra presentada constitueix un estudi rigorós sobre l'emergència habitacional a Barcelona des de la perspectiva del moviment veïnal. Aquesta òptica resulta fonamental, ja que són les entitats socials les que generen el diagnòstic d'una problemàtica que experimenten de manera material i directa, aportant un coneixement situat que pot servir de guia per a les administracions públiques. Comprendre per què importa el territori obre un espai de consciència crítica sobre el paper dels moviments veïnals en la defensa del dret a l'habitatge, les limitacions de les polítiques urbanes i la necessitat de nous marcs normatius que garanteixin ciutats més justes, democràtiques i sostenibles.