"Cal potenciar l'esperit crític per escapar de les sitges de coneixement i la polarització creixent"

Ignasi Beltran és director i professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i especialista reconegut en dret del treball, àmbit en què és una de les veus més referents de l'Estat. Amb una trajectòria marcada per la recerca (en el grup TAXBUSINESS, adscrit al centre UOC-DIGIT), la divulgació i l'anàlisi crítica, combina la direcció dels Estudis amb una mirada constant a l'evolució del mercat laboral, la tecnologia i les necessitats dels futurs professionals del dret i la política. Repassem els principals reptes del sector i les prioritats estratègiques de la formació jurídica, criminològica i de la ciència política en un context global cada vegada més complex.

Els Estudis de Dret i Ciència Política operen en un context marcat per conflictes, canvis socials i reptes tecnològics. Quin tipus de professionals necessitem formar per afrontar aquest escenari?

Si n'hagués de destacar les principals habilitats, diria que han de ser curiosos, amb capacitat crítica i, molt especialment, respectuosos amb la diversitat. Interioritzar el valor de l'humanisme i el respecte per totes les persones és absolutament clau. També ho és assumir el caràcter finit del nostre saber i la humilitat intel·lectual. Aquest és el principal motor que impulsa la curiositat; quan aquesta s'activa, comencem a fer-nos preguntes i, per tant, estem en disposició de qüestionar l'statu quo.

És en aquest estat quan pot emergir la capacitat crítica, precipitant i alimentant una espiral "virtuosa" de coneixement, creixement personal i aprenentatge continu. Amb aquests tres companys de viatge, la caixa d'eines per afrontar el futur hauria de millorar substancialment.

Com es traslladen aquests grans canvis globals —geopolítics, climàtics, demogràfics— a les prioritats actuals dels Estudis?

Una particularitat de totes les generacions que ens han precedit és que han hagut d'afrontar el futur amb molta incertesa i, molt probablement, cadascuna ha tingut la sensació que mai abans els temps havien estat tan convulsos. Òbviament la nostra no és una excepció. A més a més, com diu el professor Daniel Innerarity: "No tots els problemes que tenim tenen el caràcter de problemes que puguin o hagin de resoldre's; alguns, tal vegada els més decisius, només poden ser ajornats, reformulats o suportats".

Aquest context, en què la complexitat i l'abast dels reptes són enormes, i en què el futur deixa de ser una incògnita per esdevenir present, ens obliga a adoptar un posicionament amatent, dinàmic i transformador respecte de les necessitats canviants dels nostres estudiants.

La tecnologia és un eix transversal dels Estudis. Quins àmbits emergents requereixen una resposta regulatòria més immediata: la IA, la neurotecnologia, les criptomonedes, el cibercrim…?

En el fons, tots aquests fenòmens descriuen possibles amenaces per a les persones. Per tant, si no vaig errat en el diagnòstic, caldria fer esforços per posar les persones al capdavant i prioritzar absolutament la seva protecció.

Com s'incorpora aquesta dimensió tecnològica en la formació perquè els estudiants entenguin els nous riscos i les oportunitats del món digital?

Això depèn molt de cada disciplina (que, en el cas dels nostres Estudis, són molt heterogènies). En termes generals, diria que, en la mesura que la tecnologia està plenament integrada en la nostra quotidianitat, aquesta aproximació només pot ser transversal.

Alhora, atès que els canvis són constants i el present és fugisser, cal elevar la mirada i ancorar el coneixement en aspectes una mica més conceptuals i abstractes, i, per tant, probablement, una mica més resistents al pas del temps.

El panorama polític mostra una polarització creixent. Com prepareu als Estudis els futurs analistes i professionals de les polítiques públiques per interpretar i actuar en aquest context?

 La resposta a la pregunta està, probablement, molt relacionada amb la primera: cal potenciar l'esperit crític i assumir que no ho sabem tot. Només d'aquesta forma serem capaços d'escapar de les sitges de coneixement, les caixes de ressonància i les infeccions ideològiques. No és una tasca fàcil, ja que les persones tendim a gravitar al voltant d'allò que ens resulta més familiar i amb què ens sentim més identificats. Per tant, és relativament fàcil que siguem refractaris a tot allò que queda fora d'aquesta òrbita de coneixement. Animar els estudiants a traspassar aquesta frontera és clau per despertar el seu esperit cívic i transformador.

Fa poc has estat nomenat membre del Consell per a la Productivitat i el Lideratge Econòmic de Catalunya. Què significa per a tu aquesta incorporació i quina contribució creus que hi pots aportar des del dret del treball?

Em sento molt afortunat per haver estat seleccionat, i és un reconeixement personal molt benvingut que també comparteixo amb la rectora Àngels Fitó. L'assumeixo amb il·lusió i, òbviament, amb un gran sentit de la responsabilitat. El grup d'experts que conforma el Consell és molt divers i, sense cap mena de dubte, les aproximacions, molt enriquidores i absolutament necessàries.

El paper del dret en general en aquest context és molt important (i diria que clau), perquè les normes jurídiques, en el fons, són una forma molt sofisticada de fer política, és a dir, són una eina —imperfecta— per aconseguir que les persones assoleixin un determinat propòsit.

Per tant, en un context de govern creixent dels algorismes, de transformació radical, d'hipercompetitivitat extrema, de redefinició del paradigma de la relació comercial entre els estats, de tensió geoestratègica ascendent i d'un neoimperialisme brutal, els juristes, a través del mandat de les normes, podem contribuir a trobar la fórmula perquè les coses passin. La perspectiva del dret del treball, òbviament, contribueix a millorar el diagnòstic i, clarament, enriquir l'aproximació i les solucions a l'abast.

Quines són les prioritats estratègiques dels Estudis de Dret i Ciència Política per als pròxims anys?

Diria que, bàsicament, són dues: amb els nostres estudiants, contribuir al seu creixement personal i dotar-los dels coneixements i les habilitats necessàries per aspirar a millorar el seu esperit cívic i la vida personal i en societat; i, en l'àmbit intern, fer el possible per aconseguir que totes les persones que integren els Estudis assoleixin la màxima progressió professional i, alhora, contribueixin activament a assolir els reptes que la UOC té com a institució.

Quin paper té la recerca —especialment en temes tecnològics, laborals o polítics— en la missió dels Estudis, i com pot contribuir al debat públic i a la presa de decisions?

És absolutament clau. El coneixement és medul·lar en la conformació de l'esperit cívic de les persones i la seva vida en societat. Les universitats tenim la responsabilitat de ser puntes de llança en aquest sentit. Això implica romandre permanentment en la frontera del que és desconegut, assumir riscos i adoptar una constant postura temptativa. Personalment, em sento molt privilegiat de poder dirigir un equip tan compromès, generós en l'esforç i que mira constantment per sobre del mur de la ignorància.