Estudiar també suma medalles: quins beneficis aporta als esportistes?

Entrenar, competir, viatjar, gestionar lesions, conviure amb la pressió i, a més, estudiar. La vida d'un esportista d'alt rendiment exigeix una organització extrema, però també planteja una pregunta menys visible: la formació acadèmica pot millorar la carrera esportiva mentre continua activa? Una revisió internacional recent vincula la continuïtat de la carrera dual amb la flexibilitat acadèmica, la tutoria i el suport institucional. A més, assenyala que prepara per al futur laboral i aporta eines útils durant l'etapa competitiva.

La carrera dual, entesa com la combinació d'esport d'alt rendiment i estudis, pot influir en el rendiment i el benestar psicològic. "El fet d'estudiar aporta molt més que una titulació per al futur", explica Mercè Boixadós, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC i investigadora del grup BDLab, adscrit a l'eHealth Centre.

Segons l’experta, la formació universitària actua com "una eina de desenvolupament personal" perquè ajuda els esportistes a construir una identitat més àmplia que la vinculada exclusivament a l'esport. Aquest punt resulta especialment important en carreres marcades per l'exigència física, la incertesa i els canvis d'etapa. La recerca sobre la carrera dual mostra que els estudis poden proporcionar recursos valuosos per fer front a les transicions pròpies d'una trajectòria esportiva d'alt nivell, des del pas a l'esport professional fins a la retirada o la reubicació laboral posterior.

La gimnasta Maia Llácer Sirera, esportista d'alt nivell, integrant de l'Equip Nacional de Gimnàstica Artística Femenina i estudiant del grau de Psicologia de la UOC, ho resumeix des de l'experiència directa. Entrena unes vuit hores al dia i sempre ha considerat que el seu esport té un component mental decisiu. "Sempre he dit que aquest esport és 80 % mental i 20 % físic", afirma. En el seu cas, estudiar li ha servit per entendre millor processos com els nervis, l'estrès, la frustració, l'exigència o la pressió competitiva. "Més que a afrontar les coses, m'ha ajudat a preparar-me per fer-hi front", assenyala.

Per la seva banda, Martín de la Puente, esportista professional de tennis amb cadira de rodes i alumni del grau d'Administració i Direcció d'Empreses de la UOC, destaca que haver estudiat mentre desenvolupava la seva carrera esportiva professional li ha permès ampliar la seva identitat personal i "descarregar la pressió mental per la pràctica esportiva intensa". Així mateix, explica que la formació l'ha obligat a organitzar-se "d'una manera diferent", establir "noves xarxes de contacte" i concentrar-se en qüestions allunyades de l'esport. A més, els estudis li han brindat "una visió més àmplia" de diverses disciplines vinculades a la seva activitat, com ara "l'organització de tornejos, la comunicació i el màrqueting".

Una identitat més àmplia que l'esportiva

En l'alt rendiment, bona part de la vida de l'esportista gira entorn d'entrenaments, resultats, competicions i objectius a curt termini. Aquest entorn pot reforçar una identitat molt potent, però també limitada: l'esportista es defineix gairebé exclusivament pel seu rendiment. Boixadós adverteix que els estudis ajuden a ampliar els interessos, a construir una identitat més diversa i a adquirir eines personals útils durant la carrera esportiva i en les etapes de canvi que l'acompanyen.

La literatura científica sobre el tema ha subratllat aquesta dimensió. Un estudi sobre esportistes d'elit va mostrar que el fet de tenir projectes acadèmics i personals paral·lels pot ajudar a millorar l'adaptació als canvis i a les transicions esportives.

Per a Llácer, aquesta idea té una dimensió pràctica. La gimnàstica artística és un esport minoritari, molt exigent i amb una vida esportiva relativament curta. "No pots viure de la gimnàstica", explica. A més, és una disciplina lesiva, en què una lesió o el pas del temps poden modificar radicalment el calendari esportiu. Per això, considera essencial que els estudis acompanyin la carrera esportiva des del principi. "En un futur, se t'acabarà l'esport i no tindràs res. No és el mateix haver compaginat els estudis des de petita que haver de començar de zero", assenyala.

En aquest sentit, la flexibilitat de la UOC es presenta com un element clau. Llácer subratlla que, amb les hores d'entrenament d'un esportista d'alt nivell, molta gent acaba deixant la formació en segon pla. El model a distància li ha permès continuar estudiant i adaptar-se a les exigències de la competició. "La UOC m'ha ajudat moltíssim perquè, pel fet de ser a distància, m'ha permès compaginar-ho i poder continuar la formació", explica.

Competències que també s'entrenen

El fet d'estudiar mentre es competeix exigeix planificació, disciplina i capacitat d'adaptació. Per a Boixadós, moltes de les competències adquirides al llarg de la trajectòria acadèmica tenen una aplicació directa en el rendiment esportiu. El fet de compatibilitzar entrenaments, viatges, competicions i lliuraments universitaris obliga a organitzar-se, anticipar dificultats, gestionar imprevistos i perseverar.

Una recerca sobre competències per planificar la carrera dual va identificar habilitats com la presa de decisions, la planificació del futur acadèmic i esportiu, l'establiment d'objectius i la consciència de les pròpies fortaleses i limitacions. Totes són útils per gestionar situacions habituals en la vida d'un esportista: una lesió, una mala competició, un canvi d'entrenador, una etapa de més pressió o el trànsit cap a la vida adulta.

De la Puente assenyala que l'esport professional no es limita a l'entrenament i la competició, sinó que també exigeix "gestionar equips, coordinar agendes i negociar amb patrocinadors". En aquest context, els coneixements adquirits en el grau d'Administració i Direcció d'Empreses han tingut una aplicació directa. "Quan negociem un contracte amb un patrocinador, cal analitzar amb rigor els compromisos que assumim i les conseqüències en termes de gestió, comptabilitat o fiscalitat", explica. A vegades, afegeix, ha recorregut a continguts desenvolupats en les proves d'avaluació contínua de la UOC per afrontar aquestes situacions. "Moltes vegades he tirat d'aquests recursos", admet.

Llácer ho reconeix en la seva pròpia rutina. El fet d'estudiar "ajuda a tenir una rutina i una disciplina, i a estar organitzada", afirma. La gimnasta explica que els esportistes estan acostumats a tenir el temps molt pautat. Quan una lesió redueix les hores d'entrenament, pot sorgir una paradoxa: en disposar de més temps lliure, és més difícil organitzar-se per estudiar, preparar exàmens o lliurar treballs. La formació, en aquest context, contribueix a mantenir hàbits i una estructura diària.

També hi ha un aprenentatge menys visible. Llácer explica que estudiar Psicologia li permet interpretar millor el que li passa durant la competició i els entrenaments. Identificar els nervis, la pressió o la frustració com a processos normals ajuda a gestionar-los amb més lucidesa. "Estudiar t'ajuda a entendre't i a poder focalitzar", resumeix.

Boixadós coincideix en la idea que la combinació d'estudis i esport ofereix oportunitats per desenvolupar recursos personals útils en tots dos àmbits. Per aquest motiu, cada vegada està més estesa la concepció que la carrera dual forma part del desenvolupament integral dels esportistes i pot reforçar el benestar psicològic, la capacitat de planificació i la manera d'afrontar la competició.

L'avantatge invisible d'estudiar

L'encaix entre estudis i esport és més evident quan la formació es relaciona amb l'activitat física, la psicologia o la gestió esportiva. Amb tot, Boixadós subratlla que els beneficis no depenen només del fet que la disciplina acadèmica estigui directament connectada amb l'esport. Àmbits com l'empresa, la tecnologia, la comunicació o les humanitats també poden aportar competències valuoses per al rendiment i el benestar. En el cas de De la Puente, aquest avantatge es tradueix en més capacitat per comprendre i gestionar aspectes empresarials que formen part de la carrera d'un esportista professional, des de la relació amb els patrocinadors fins a l'organització d'esdeveniments, la comunicació o les obligacions fiscals.

Aquestes disciplines fomenten habilitats com el pensament crític, la capacitat d'anàlisi, la resolució de problemes, la creativitat i la comunicació efectiva. També afavoreixen l'autoconeixement i ajuden l'esportista a desenvolupar interessos i objectius complementaris a la competició. Per a Boixadós, aquí hi ha una part de l'"avantatge invisible" d'estudiar: competències que el públic no veu, però que poden influir en la manera d'afrontar la pressió, prendre decisions, adaptar-se als reptes i mantenir l'equilibri personal. Una revisió del 2023 sobre la carrera dual en l'esport femení també subratlla la importància d'aquests processos en la trajectòria de les esportistes.

En el cas de Llácer, aquest avantatge apareix en el pas de la gimnàstica adolescent a la gimnàstica adulta. L'esportista explica que, després de competir en un mundial, va canviar la seva manera d'entendre l'esport. "Tinc una gimnàstica pre Mundial i post Mundial", afirma. Aquesta experiència li va llevar pressions, li va modificar la visió de les coses i la va portar a entrenar d'una altra manera. L'etapa adulta, explica, exigeix adaptar la feina a les pròpies condicions i capacitats, tenir més en compte les càrregues i donar més importància a la vida personal.

Aquest canvi implica passar de la quantitat a la qualitat. "A mesura que fas el canvi adult, el cap se t'obre i comences a entrenar amb més eficàcia", explica Llácer. En un esport tan lesiu com la gimnàstica artística, la feina intel·ligent esdevé crucial. L'esportista considera important allargar la vida esportiva de les gimnastes i adaptar els mètodes d'entrenament a les persones que ja no són adolescents, fet que a Espanya es comença a aplicar a un petit grup de gimnastes de més de divuit o dinou anys.

La formació universitària ajuda a comprendre més bé aquests processos. El fet d'estudiar permet mirar l'esport amb més distància, incorporar eines psicològiques i preparar el futur mentre se segueix la carrera competitiva. Així mateix, també és beneficiós a l'hora de continuar els entrenaments, de competir millor i de recordar que l'esportista també és una persona.