Qui governarà la IA del futur? Una recerca de la UOC analitza qui posa les regles

En plena acceleració de la intel·ligència artificial i del debat sobre com regular-la, una recerca de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) posa el focus en una qüestió clau: qui fixa les regles i amb quines infraestructures.

L'article, publicat en accés obert a la revista internacional AI & Society (grup Nature), està signat per l'investigador doctoral de la UOC Andreu Belsunces Gonçalves, del grup de recerca CNSC, i Laura Forlano, de la Northeastern University, de Boston, als Estats Units. El treball analitza com alguns projectes tecnològics no només ofereixen serveis, sinó que també impulsen models de governança basats en sistemes privats d'identitat digital i dades biomètriques.

Com a cas d'estudi, la recerca examina World (abans Worldcoin), el projecte cofundat pel director executiu d'OpenAI, Sam Altman, que proposa verificar que una persona és humana mitjançant l'escaneig de l'iris, a canvi d'un certificat d'identitat digital. L'estudi analitza com aquest tipus d'iniciatives connecten relats sobre riscos futurs (bots, frau, suplantacions) amb promeses de seguretat i inclusió, i com això pot facilitar que escenaris especulatius acabin convertint-se en infraestructura real.

Tal com ho expressa Andreu Belsunces Gonçalves, "el debat sobre la IA no és només tecnològic, és un debat sobre quins futurs produeixen aquestes tecnologies i qui els governarà. Projectes com World no només ofereixen una eina, sinó que proposen un model de governança que erosiona la legitimitat de les institucions democràtiques mentre presenta una alternativa privada".

L'article proposa el concepte de "ficcions sociotècniques" per descriure aquests relats de futur que, presentats com a inevitables, poden influir en decisions de disseny i desplegament tecnològic amb conseqüències polítiques.

L'investigador del CNSC, adscrit al centre de recerca UOC-TRÀNSIC, explica que "quan es presenten escenaris futurs com a ineludibles, es poden legitimar decisions tècniques que tenen efectes sobre les polítiques". Belsunces subratlla: "El que analitzem és com aquests relats contribueixen a un projecte que comença als anys vuitanta, que rebutja la democràcia, és fonamentalista de l'individualisme i considera que l'enginyeria i el lliure mercat poden substituir la política en la resolució dels problemes socials. Irònicament, aquests mateixos actors han desenvolupat les seves tecnologies amb milions de diners públics".

Segons la recerca, aquests relats poden guanyar força quan:

• Presenten escenaris futurs com a inevitables i urgents.
• Fan la tecnologia atractiva a través del disseny.
• Activen emocions com la por i l'esperança per generar adhesió social, tot creant la il·lusió que les seves tecnologies són indefugibles.
• Normalitzen que la identitat i les funcions de governança depenguin de sistemes privats.

L'estudi no avalua l'impacte empíric del projecte en els usuaris, sinó que ofereix eines per entendre com determinats imaginaris de futur poden acabar modelant la infraestructura digital i el debat públic sobre identitat, biometria i governança de la IA.

Aquest estudi s'emmarca dins les missions de recerca en Transició digital i sostenibilitat i Tecnologia ètica i humana de la UOC, i afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l'ONU, especialment el número 16, de pau, justícia i institucions sòlides.

Article de referència

Belsunces Gonçalves, A., Forlano, L. World(coin) in the AI future: how sociotechnical fictions are instrumental to the cyberlibertarian transition. AI & Soc (2026). DOI: 10.1007/s00146-026-02913-1.

Notícia relacionada: https://www.uoc.edu/ca/news/2025/quan-el-hype-tecnologic-es-una-arma-politica-i-economica

Recerca amb impacte i vocació transformadora

A la UOC entenem la recerca com una eina estratègica per avançar cap a una societat de futur més crítica, responsable i inconformista. Des d'aquesta visió, desenvolupem una recerca aplicada, interdisciplinària i connectada amb els grans reptes socials, tecnològics i educatius. 

Els més de 500 investigadors i investigadores i els més de 50 grups de recerca de la UOC treballen al voltant de cinc unitats de recerca centrades en cinc missions: educació al llarg de la vida, tecnologia ètica i humana, transició digital i sostenibilitat, cultura per a una societat crítica, i salut digital i benestar planetari.

A més, la Universitat impulsa la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Més informació: www.uoc.edu/ca/recerca