IA i universitats: d’eina emergent a infraestructura indispensable per a la governança de les institucions

Les universitats estan abocades a repensar el seu model i fer el trànsit cap a un nou món en què la IA estableix noves regles del joc. La IA ha deixat de ser una eina i es defineix ja com una infraestructura que ho penetra tot. Diversos experts han compartit la seva visió sobre l’estat de la qüestió en el seminari “Abraçant la cultura digital a les universitats”, celebrat el 21 de juliol a la UOC en el marc de la segona reunió anual de la Red de Transformación Digital (RTD) del Centro Interuniversitario de Desarrollo (CINDA), que presideix la rectora de la UOC, Àngels Fitó.

El director executiu de CINDA, Álvaro Rojas, explica que aquesta xarxa universitària iberoamericana està “molt expectant” sobre què “resultarà” de la introducció de la IA a les universitats: “El que és segur és que està per tot arreu i ha penetrat tots els intersticis de l’educació superior”. És un debat que la RTD afronta, assegura Rojas, tenint en compte que promou les bones pràctiques en la transformació digital de les universitats. Va admetre, però, que no totes les universitats de la xarxa disposen del mateix desenvolupament institucional: “Unes han d’avançar molt en tecnologia digital i d’aquí fer el salt a la IA".

Rojas adverteix que les institucions universitàries han fet un camí d’evolució fins a arribar a la complexitat actual que va lligada a la IA: “A mesura que es fan més complexes, les universitats requereixen una transformació i capacitat digital més profundes”. La IA, diu, ha deixat de ser una tecnologia emergent per convertir-se en una infraestructura transversal que redefineix la docència i que està dins de la institució, vinculada a l’analítica predictiva o la governança de dades. En definitiva, la IA “reconfigura la universitat tradicional” i la condueix cap a debats sobre ètica, criteris acadèmics i la promoció, per exemple, un ús responsable de la IA generativa. La integració de la IA a les universitats és un repte per a “tots els implicats en la governança i avançar en complexitat sense fer-ho en l’àmbit digital amplia la bretxa estratègica”. El director executiu de CINDA insisteix que “la transformació digital amb IA és l’eina requerida per governar aquesta complexitat”.

El futur de les universitat, pendent de les noves eines d’IA “mil vegades més potents”

El professor d’ESADE i soci del fons de capital risc InvivoAI, Josep Maria Martorell, ha estat un dels ponents del seminari. Martorell augura que l’impacte de la IA a les universitats serà gran, però considera que és difícil de concretar encara com serà l’impacte pel ritme amb què evoluciona la tecnologia: “Tindrem eines mil vegades més potents i és difícil saber on ens pot portar aquesta tecnologia que multiplica la seva potència”. Ara bé, considera que la tecnologia té límits com poden ser els biaixos i les al·lucinacions, que es podran corregir, però que mai seran zero.

La viabilitat econòmica de la IA també planteja interrogants. Martorell recorda que cap de les companyies desenvolupant-la guanya diners i que ara mateix “el preu que paguem per la tecnologia que fem servir està molt per sota del que costa”. Ara bé, la “gran limitació” que té la IA ara per ara és l’energia que necessita per alimentar els data centers. Per tot plegat, l’expert creu que s’està “veient el principi de la fi de l’accés universal a aquesta tecnologia i el futur depèn molt de si els models seran d’ús universal”.

Posant el focus en la realitat de la IA a les universitats, Martorell observa un canvi: “Ens hem adonat que no és una simple eina, és una cosa més global, una plataforma que canviarà la institució de dalt a baix, i sense pensar en estratègia no té cap sentit”. Més enllà dels canvis que la IA suposarà per a la institució i la docència, Martorell subratlla que la principal disrupció es veurà en el món de la investigació: “Es produirà una ruptura pel que fa al finançament de la investigació, que anirà a mans d’unes poques organitzacions amb gran capacitat tecnològica”. Martorell es mostra convençut que la IA no passarà per damunt les universitats, però la seva recomanació és pensar i tenir un pla per qualsevol escenari.

La clau del futur potser la té la Xina

Genís Roca, president d’Accent Obert, un dels fundadors de la UOC i també ponent del seminari, identifica tres etapes en la digitalització que van des de la introducció de la informàtica personal als anys 1990 —moment en què Gabriel Ferraté va tenir la visió de crear la UOC—, l’accés a internet per part de la ciutadania al voltant del 2005 i l’accés popular a la IA el 2025. Fins ara “cada vint anys hi ha hagut un canvi estructural”, observa l’expert. Cadascuna de les etapes han marcat punts d’inflexió, canvis de model i ha exigit un model de gestió diferent. Uns canvis que afecten també el món universitari, a qui encara falten referents sòlids on emmirallar-se. És per això que Roca llança un interrogant: “Hi ha algú explorant com és una universitat nascuda en temps d’IA?”

Genís Roca fa referència a iniciatives d’Estònia, Suïssa, Corea del Sud i la Xina, on segons explica, “hi ha una confluència d’oportunitat tecnològica, diners per invertir i ambició de país” per assumir aquesta iniciativa. A Corea del Sud, una d’elles passa perquè el material docent dialogui directament amb l’alumne i la IA avisi l’equip docent sobre l’evolució del seu aprenentatge; als EUA, el Wharton Generative AI Labs experimenta amb IA pedagògiques, mentre que a la Xina existeix l’OpenMAIC, una plataforma desenvolupada per la Universitat de Tsinghua que després d’una hora de conversa amb l’usuari li proposi un itinerari d’aprenentatge creant materials, exercicis, classes magistrals i els companys de classe.

Genís Roca constata que en països com la Xina hi ha una actitud més oberta al canvi, a l’exploració i la recerca d’oportunitats, mentre que a Europa es viu el canvi de paradigma “des de l’amenaça”. És per això que l’expert creu que potser són els xinesos els que estan “inventant-se la universitat en aquesta tercera onada” de la digitalització. Una de les dificultats que Roca observa en el trànsit de les universitats al nou model basat en la IA és la manca de dades que que es disposen dels estudiants. “La IA va de dades, algoritmes, històrics d’informació o fluxos en temps real”, avisa Roca. “Si hi ha pobresa de dades —continua—, el sector aparentarà obsolescència i això pot suposar un problema reputacional”.

Davant un panorama encara incert, l’expert afirma que “som la generació que gestiona una transició de model cap a un estat que nosaltres no veurem” i adverteix que s’aproximen anys de “sobrecostos i despesa important” perquè aquesta transició “exigirà molts diners”. Roca creu que els plans en el sector universitari han de plantejar-se horitzons d’entre 10 i 15 anys tenint en compte que els pròxims tres continuaran sent d’exploració: “O en fundem una de nova o ens donem deu anys per a fer un full de ruta”.

IA, més enllà de la tecnologia

El seminari clou amb una conferència de la catedràtica dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, Mireia Fernández-Ardèvol, sobre bretxes digitals sociodigitals i universitat. Per a Fernández Ardèvol, “el veritable desafiament és polític i institucional” perquè la qüestió central “no és més tecnologia” sinó resoldre una qüestió que va més enllà: “Es tracta de saber s si aquests sistemes expandiran la capacitat real de les nostres comunitats per aprendre, investigar i exercir la seva agència o, si, per contra, convertiran les fractures socials preexistents en prediccions automatitzades, oportunitats desiguals i decisions impossibles d’apel·lar”. La investigadora considera que les universitats s’han de plantejar si en aquest nou paradigma la institució vol “cedir l’autonomia” o bé mantenir “capacitat de decisió”. “La majoria viuen en entorns Google o Microsoft: podem permetre’ns generar el nostre propi sistema o surt més barat comprar-lo?”. La professora creu que les institucions universitàries “tenim el luxe de pensar més possibilitats” perquè “sembla que hi hagi molta urgència, però no és tan urgent”. La clau, remarca, és “incorporar l’equitat i no només l’eficiència a les decisions” que es prenguin.

Nou llibre de bones pràctiques en el marc de CINDA

El seminari, moderat per la comissionada per a l’acció internacional de la UOC, Pastora Martínez Samper, ha estat el preàmbul de la segona reunió anual de la Red de Transformación Digital de CINDA, centre que presideix la rectora de la UOC, Àngels Fitó. Fitó participarà el proper 28 de juliol en el llançament online del llibre Transformación del proceso de aprendizaje, enseñanza y evaluación: buenas prácticas para una educació del futuro, editat per CINDA.