Només un 10 % de l'alumnat verifica sempre la informació provinent de la IAG

Un estudi de l'Escola Pia de Catalunya (EPC) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) sobre l'ús de la intel·ligència artificial generativa (IAG) a les escoles conclou que la verificació de la informació que contenen les respostes és el gran punt feble de l'aplicació acadèmica d'aquesta tecnologia, ja que només un 10 % de l'alumnat contrasta "sempre" les respostes obtingudes. Un 23,8 % dels joves afirmen que les verifiquen "sovint", més de la meitat assenyalen que ho fan "de vegades" (32,9 %) o "rarament" (21,7 %), i un 11,5 % reconeixen que no les verifiquen "mai".

L'informe, el primer d'aquestes característiques que es fa a escala europea, recull indicadors de tendències i patrons de comportament sobre la IAG a partir d'una mostra àmplia de 3.700 alumnes d'ESO i batxillerat de 17 centres concertats catalans. L'estudi exposa que el coneixement de la IAG entre l'alumnat és desigual: un 34,8 % declara un coneixement baix o molt baix d'aquesta tecnologia, mentre que un 46,6 % se situa en nivells alts.

A més, revela que la via principal per aprendre a fer servir la IAG és l'autoaprenentatge. Segons Marta López Costa, membre de l'equip de coordinació de l'estudi i una de les responsables del grup de recerca en Educació (GREDU) de la UOC i professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació, "l'escola hi té un paper rellevant, però encara irregular". Les conclusions de l'anàlisi mostren que actualment l'ús més estès de la IAG entre l'alumnat és el textual. És a dir, la fan servir per generar principalment contingut escrit. Els usos més avançats —entre els quals s'inclou la generació d'imatge, vídeo, codi, simulació o enginyeria de prompts— són molt menys freqüents.

Els autors —entre els quals també figuren el catedràtic Antoni Badia i la professora Lorena Becerril, investigadors del Seminari de Recerca sobre IAG i formació, ensenyament i aprenentatge (SINTE-GenAI) i docents dels mateixos Estudis que López— també han constatat que la tecnologia ja forma part de la vida acadèmica quotidiana, tenint en compte que el 54,9 % declara que fa servir dispositius electrònics per estudiar entre una i tres hores diàries, i un 27,1 % assenyala que els utilitza més de tres hores.

El paper de l'escola: de la tolerància a l'ús competencial

A la llum dels resultats de la iniciativa, López creu que la prioritat per aconseguir una adopció satisfactòria d'aquesta tecnologia a les escoles és "construir una cultura pedagògica d'ús de la IA". En aquest sentit, considera que "el primer pas és que l'escola assumeixi un paper actiu", perquè l'informe mostra que l'alumnat ja utilitza la IAG, però a partir de l'autoaprenentatge. "El centre ha de passar de la tolerància o la reacció puntual a una estratègia explícita, progressiva i compartida", proposa la investigadora. "Cal transitar d'un ús intuïtiu a una competència digital acadèmica crítica i sistematitzada", afegeix.

Ramon Puig, impulsor de la iniciativa i membre de la comissió sobre IA de l'Escola Pia de Catalunya, introdueix en l'equació el factor de l'edat. "L'anàlisi de les dades mostra que l'escola no pot donar la mateixa resposta a totes les etapes: a l'ESO cal alfabetitzar en IA, mentre que a batxillerat cal exigir autoria i capacitat de defensar el procés que s'ha seguit", assenyala.

Ensenyar a verificar la informació obtinguda de la IAG és per a Marta López el segon repte per als centres escolars. "Aquesta hauria de ser una competència central: contrastar respostes, buscar fonts fiables, detectar errors, entendre biaixos i no confondre fluïdesa textual amb veracitat", apunta la investigadora, adscrita amb els seus companys de l’estudi al centre de recerca UOC-FuturEd. De fet, com a part de l'estudi s'ha elaborat un conjunt de recomanacions per als centres educatius que insisteix que la verificació s'ha de convertir en una exigència habitual de les tasques escolars amb IAG. "A més, l'alumnat necessita saber quan la IAG és un suport legítim, quan cal limitar-ne l'ús i quina part del procés ha de ser pròpia", explica López. "Això afecta directament l'avaluació: no n'hi ha prou amb demanar un producte final; cal demanar evidències del procés, justificació de decisions i traçabilitat de l'ús de la IA", subratlla.

Per a Puig, la qüestió clau ja no és si l'alumnat fa servir la IA, sinó com ho fa. "A mesura que avança l'etapa educativa, aquesta tecnologia entra més en les tasques acadèmiques, i també augmenta el risc que substitueixi parts essencials de l'aprenentatge", detalla el docent.

La importància de formar el professorat

La formació del professorat és també un factor important, que la investigadora de la UOC posa en relleu. "Sense criteris compartits entre docents, l'alumnat rebrà missatges contradictoris: en una assignatura es permetrà una cosa, mentre que en una altra es prohibirà i en una tercera no se'n parlarà", assenyala. En conseqüència, "la clau és el lideratge docent i institucional". López creu que ara la IAG s'associa sobretot a la producció de textos, però opina que pot servir per a molt més: comparar explicacions, generar preguntes, simular rols, revisar arguments, adaptar materials, crear exemples, ajudar a planificar o donar suport a la comprensió. "La qüestió és evitar que es redueixi a fer redaccions més ràpidament", afirma. En la mateixa línia, Puig considera que "el gran repte pedagògic és situar el professorat com a referent de criteri en l'entorn digital: no com a 'policia' de la IA, sinó com a guia per verificar, interpretar i preservar l'autoria de l'alumnat".

En aquest nou context, sorgeix la pregunta de si l'ús de la IAG s'ha de convertir en una competència bàsica que les persones han d'aprendre a l'escola, igual que s'aprèn a llegir, escriure, sumar, restar o multiplicar. Marta López creu que sí, però fa una precisió important: "No hauria de ser una competència bàsica entesa com el fet de saber utilitzar una eina concreta, sinó com la capacitat de conviure, aprendre, treballar i pensar críticament en un entorn en què la IA formarà part de moltes pràctiques socials i professionals". "L'alumnat ha d'aprendre a formular bones preguntes, interpretar respostes, detectar errors, entendre limitacions, protegir dades, reconèixer biaixos, atribuir correctament l'ús de la tecnologia i decidir quan no convé utilitzar-la", afirma López. La investigadora explica que hi ha marcs internacionals de competència digital que ja l'han incorporat —per exemple, DigComp 3.0—, i conclou que la IAG "no substitueix les competències bàsiques tradicionals, sinó que les fa encara més necessàries". "Per fer servir bé la IA, cal llegir bé, escriure bé, raonar bé, tenir coneixements previs i saber contrastar", assenyala.

Deu recomanacions dels experts sobre l'ús de la IAG en centres educatius

L'equip que ha participat en l'estudi ha elaborat un seguit de recomanacions pedagògiques amb l'objectiu d'oferir un marc d'actuació que permeti passar d'un ús intuïtiu de la tecnologia cap a una competència digital acadèmica crítica i sistematitzada, fonamentada en el rigor pedagògic i l'acompanyament docent. Aquestes recomanacions es poden resumir en forma de decàleg:

1. Elaborar un protocol o una normativa de centre que garanteixi uns criteris comuns sobre què és la IAG, com funciona i quins límits té.
2. Fer de l'escola l'espai principal d'aprenentatge crític sobre la IAG.
3. Ensenyar explícitament a verificar la informació generada per IA. El fet de contrastar fonts ha de ser part de la tasca, no una recomanació opcional.
4. Treballar el prompting com una competència acadèmica. Formular, concretar, reformular i ajustar instruccions s'ha de convertir en objecte d'aprenentatge.
5. Definir criteris clars sobre usos permesos, usos limitats i usos no acceptables. L'alumnat necessita saber què es considera ajuda, què és delegació i què pot ser plagi.
6. Integrar la dimensió ètica: privacitat, biaixos, autoria i responsabilitat. La IA no és només una eina tècnica, sinó que implica decisions morals i socials.
7. Utilitzar la IAG com a recurs complementari, no substitutiu. La intel·ligència artificial ha d'enriquir els processos d'aprenentatge, no reemplaçar materials, interacció docent o esforç cognitiu.
8. Diversificar eines i usos més enllà de ChatGPT i de la generació de text. Cal comparar plataformes, explorar funcions diferents i evitar una visió reduïda de la IAG.
9. Adaptar l'ús de la IAG a cada matèria i situació d'aprenentatge. No té el mateix sentit en llengües, ciències socials, matemàtiques, art o educació física.
10. Acompanyar especialment l'alumnat amb menys autoeficàcia o menys familiaritat digital. La IAG pot reduir desigualtats si s'acompanya bé, però també les pot ampliar si es deixa només en mans de la iniciativa individual.
     

Sobre l'Escola Pia de Catalunya (EPC)

L'EPC és una institució educativa amb compromís social amb vint escoles repartides per tot el territori català i un centre d'estudis en línia (Escola Pia Online). Actualment, aplega uns 20.000 alumnes amb presència en totes les etapes educatives: des d'educació infantil fins a batxillerat i formació professional. La institució disposa d'una comissió interdisciplinària sobre IA, que ha impulsat decisions sobre l'ús de la IAG als centres educatius i la protecció de les dades, entre altres iniciatives. 

Informe relacionat

Badia, A., Becerril, L., López-Costa, M. (2026). L’ús de la intel·ligència artificial generativa (IAG) en els centres educatius de les Escoles. https://hdl.handle.net/10609/155389

Aquesta recerca s'emmarca en la missió de la UOC sobre educació del futur i s'alinea amb l'objectiu de desenvolupament sostenible de l'ONU 4, educació de qualitat.

Recerca amb impacte i vocació transformadora

A la UOC entenem la recerca com una eina estratègica per avançar cap a una societat de futur més crítica, responsable i inconformista. Des d'aquesta visió, desenvolupem una recerca aplicada, interdisciplinària i connectada amb els grans reptes socials, tecnològics i educatius. 

Els més de 500 investigadors i investigadores i els més de 50 grups de recerca de la UOC treballen al voltant de cinc centres de recerca centrats en cinc missions: educació al llarg de la vida, tecnologia ètica i humana, transició digital i sostenibilitat, cultura per a una societat crítica, i salut digital i benestar planetari.

A més, la Universitat impulsa la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Més informació: www.uoc.edu/ca/recerca