Oradors motivacionals a l'empresa: l'evidència no avala un efecte en el temps

Les empreses cerquen fórmules per incrementar la motivació laboral en un context de desafecció i estrès. A Espanya, només un 10 % dels treballadors està compromès amb la seva feina, enfront del 12 % en l'àmbit europeu i el 20 % a escala mundial, segons l'State of the Global Workplace 2026. Aquest escenari ajuda a explicar la cerca de respostes immediates, com les xerrades motivacionals.

Eva Rimbau, professora dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i experta en organització d'empreses, teletreball i recursos humans, aborda aquesta qüestió a l'article titulat "Abans de contractar un orador motivacional". El seu punt de partida és la gestió basada en evidències: cal definir el problema, buscar la millor evidència disponible, triar una intervenció adequada i mesurar els resultats.

La dimensió del negoci de les xerrades és difícil de precisar. Una estimació privada va calcular que el mercat estatunidenc de conferenciants motivacionals va facturar 1.900 milions de dòlars el 2019 i va projectar 2.300 milions de dòlars per al 2025. A Espanya, una estimació empresarial va situar el conjunt del mercat de conferències —no sols les motivacionals— en uns 50 milions d'euros anuals, amb honoraris d'entre 3.000 i 6.000 euros per xerrada per a una persona oradora experta sense notorietat pública.

També ha crescut la inversió en benestar. En l'enquesta global d'Aon i Ipsos, realitzada a 46 països, el 83 % de les empreses participants disposava d'una estratègia de benestar, 28 punts més que el 2020, i el 43 % havia augmentat la inversió. No obstant això, gastar més no garanteix resultats. 

El malestar laboral afegeix pressió. Segons l'OSH Pulse 2025 d'EU-OSHA, l'agència de la Unió Europea per a la seguretat i la salut en el treball, el 45 % dels treballadors espanyols va patir fatiga general causada o agreujada per la feina durant els dotze mesos anteriors, i el 40 % va esmentar estrès, depressió o ansietat, 8 i 11 punts per sobre de la mitjana europea, respectivament.

Una xerrada pot elevar l'ànim, però no demostra millores duradores

L'estudi més directe localitzat per Rimbau és un quasiexperiment publicat el 2024 amb només 25 estudiants. Després de veure un vídeo motivacional, va augmentar la satisfacció declarada d'algunes necessitats psicològiques, però es van mesurar estats subjectius immediats, no productivitat, conducta laboral ni persistència de l'efecte. "Va captar un moment explosiu, no una millora sostinguda del treball", resumeix Rimbau.

La conclusió no és que les xerrades siguin inútils, sinó que no sabem si donen els resultats que se'ls atribueixen. "L'absència d'evidència no és evidència d'absència. Però, quan una indústria ven a gran escala un producte els resultats del qual gairebé no s'han mesurat, la càrrega de la prova correspon a qui afirma que funciona", assenyala. Una sessió pot servir com a entreteniment, celebració o punt de partida; presentar-la com una solució al baix rendiment requereix una demostració addicional.

Rimbau adverteix, a més, del risc de la "positivitat mística": atribuir l'èxit o el fracàs únicament a l'actitud individual. "Una xerrada motivacional funciona com uns focs artificials: genera una eufòria momentània, però poques vegades produeix un canvi sostingut". Quan manquen autonomia, recursos o bons líders, demanar al treballador o treballadora que "sigui positiu" trasllada a la persona la càrrega dels problemes estructurals i li pot causar frustració i desafecció.

Enfront d'això, la comunicació quotidiana dels comandaments té més garanties: donar indicacions clares, mostrar empatia i explicar el sentit de les tasques s'associa amb més implicació, satisfacció i permanència, malgrat que l'evidència és sobretot correlacional. "L'evidència apunta a una pràctica quotidiana de direcció, no a un esdeveniment", afirma.

Què cal avaluar abans de contractar un orador i com mesurar els resultats

La primera pregunta per a Recursos Humans no és qui ha de pujar a l'escenari, sinó quin problema concret s'intenta resoldre. Rimbau adverteix sobre el solutioneering: adoptar una solució abans de comprovar que el problema existeix. Convé examinar la rotació, l'absentisme, la càrrega de treball, el clima laboral i l'acompliment. Si manquen recursos, autonomia o reconeixement, una història de superació difícilment corregirà aquestes mancances.

Després cal fixar el propòsit. Si es busca una experiència compartida o tancar una convenció, una conferència pot aconseguir aquest objectiu. Si es pretén canviar hàbits, millorar la cooperació o reduir la síndrome d'esgotament professional (burnout), l'empresa ha d'exigir un mecanisme plausible entre la intervenció i el resultat esperat, la transferència al lloc laboral i el seguiment. Les experiències de persones esportistes o aventureres poden inspirar, però no demostren que la seva font de motivació funcioni en una organització.

Un estudi històric sobre la NASA il·lustra la diferència. La meta de dur un home a la Lluna no va motivar automàticament tota la plantilla. "La visió va funcionar quan els directius van construir un pont explícit des de l'eslògan fins a les tasques del dia a dia, de manera que qui muntava circuits entengués que, en efecte, estava posant un home a la Lluna", explica Rimbau.

Finalment, cal acordar prèviament com s'avaluarà la intervenció. La satisfacció en acabar mesura si la xerrada ha agradat, no si la feina ha canviat. Setmanes després, s'han de repetir els indicadors vinculats a l'objectiu —conductes observables, compliment de compromisos, clima, rotació o rendiment— i, quan sigui possible, comparar-los amb els d'un altre equip o amb els del període anterior.

L'alternativa proposada per Rimbau consisteix a formar els comandaments intermedis, revisar càrregues i recursos, redissenyar llocs de treball, escoltar la plantilla i oferir desenvolupament professional continu. "La pròxima vegada que sobri pressupost per motivar la plantilla, potser el millor lloc en què gastar-lo no sigui damunt d'un escenari, sinó millorant com es dirigeix la feina la resta de l'any: amb claredat, sentit i tracte directe. Menys espectacular que un bon orador i, probablement, més eficaç".