L'accés a aigua segura falla davant la calor extrema, fins i tot en ciutats riques

En un context d'emergència climàtica, en el qual les altes temperatures, les onades de calor i les sequeres són cada vegada més recurrents, la climatització i l'accés a l'aigua es converteixen en un dels desafiaments més grans de la societat i en una de les principals adaptacions que han de dur a terme les persones a les seves llars. No obstant això, aquest accés no està garantit ni és universal, ni tan sols a les ciutats de països desenvolupats.

Ara un equip d'experts, liderat per un investigador de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), ha posat sobre la taula el vincle entre seguretat hídrica i l'adaptabilitat de les llars als nuclis urbans del nord global, format pels estats d'Amèrica del Nord i Europa, entre d'altres, davant la calor i les altes temperatures en un context d'emergència climàtica.

"L'aigua és una eina vital, però poc reconeguda, per a l'adaptació de les llars a la calor extrema, especialment per als qui no poden costejar l'aire condicionat", explica Hug March, investigador principal d'aquest treball i corresponsable del grup TURBA Lab, adscrit al centre de recerca UOC-TRÀNSIC i catedràtic dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, juntament amb Katie Meehan, del King’s College de Londres; Elena Domene i Mar Satorras, de l'Institut Metròpoli, i David Saurí, de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Aquest treball, publicat en accés obert en la revista npj Urban Sustainability, del grup Nature, ofereix una anàlisi crítica sobre l'accés a l'aigua segura i adequada per a una vida plena, un factor clau per a l'adaptació a la calor extrema i crònica, especialment a les ciutats. I que no es compleix a totes les ciutats, ni tan sols a les més riques.

L'aigua, una eina essencial d'adaptació tèrmica

Als països del nord global, l'accés a l'aigua s'assumeix com un element garantit; no obstant això, la realitat ho desmenteix. Principalment, perquè l'aigua és un recurs essencial per adaptar-se a les temperatures altes, especialment per a les persones que no tenen altres opcions, a causa de la pobresa energètica o la precarietat d'habitatge. "L'accés a l'aigua és l''aire condicionat' dels col·lectius més vulnerables socioeconòmicament, ja que té un paper fonamental no només en la hidratació, sinó també com a mecanisme de refrigeració del cos", adverteix March.

De fet, les llars d'ingressos baixos, formades per comunitats marginades, persones amb malalties cròniques o gent gran que viu en condicions precàries, pateixen de "pobresa de refrigeració sistèmica". "La seguretat hídrica a la llar no és universal al nord global, la qual cosa genera capacitats desiguals per afrontar la calor extrema", detalla March.

Increment de la inseguretat hídrica domèstica

Segons els autors, la calor extrema és un fenomen que actualment ja ha arribat "per quedar-s'hi". I l'aigua és, encara més si és possible, essencial per garantir l'adaptació a la calor a les ciutats, tant als espais públics com a les llars.

Per exemple, els autors constaten que, en llocs del sud d'Europa, com la ciutat de Barcelona, i més enllà de la ingesta d'aigua, pràctiques com dutxar-se, anar a les piscines públiques o recórrer a fonts públiques es troben entre les estratègies més habituals d'adaptació a la calor extrema en zones socialment vulnerables.

"La pressió financera obliga les llars vulnerables a autolimitar el consum d'aigua, com dutxes més curtes, prioritzant l'estalvi sobre l'alleujament tèrmic. Per tant, ignorar la seguretat hídrica pot comprometre l'adaptació a la calor extrema per part dels col·lectius socioeconòmicament més vulnerables i aprofundir encara més les desigualtats socials i espacials a les ciutats", adverteix March. Per exemple, a la ciutat de Portland, als EUA, s'estima que el cost de les tarifes d'aigua i clavegueram pot arribar als 2.400 dòlars l'any 2030.

Propostes i estratègies d'adaptació a la calor

Amb l'objectiu de contribuir a millorar la seguretat hídrica dels entorns urbans, els experts plantegen diverses propostes i estratègies, com el desenvolupament d'una agenda de justícia tèrmica veritablement transformadora. Un programa que ha d'abastar qüestions de seguretat hídrica, en què s'incloguin dades i mecanismes per facilitar l'accés als recursos hídrics, especialment a les llars, on la seguretat hídrica domèstica es creu garantida i universal, però es torna crítica en temps d'emergència climàtica.

En aquest aspecte, els autors han constatat que, davant sequeres més recurrents i dificultats hídriques a moltes ciutats, s'opta per implantar recursos alternatius, com el dessalatge, cosa que incrementa les tarifes i els costos d'accés a l'aigua. Un augment de costos que, si no es fa amb criteris de justícia socioambiental, pot agreujar la inseguretat hídrica dels més pobres.

"Una agenda de justícia tèrmica transformadora ha d'integrar la seguretat hídrica com a pilar fonamental, ja que, sense aigua segura, assequible i de confiança, la capacitat d'adaptar-se a la calor crònica i extrema es veu compromesa fonamentalment i aprofundeix les desigualtats socials i espacials existents, particularment entre les poblacions urbanes vulnerables", conclou March sobre aquest article, finançat amb els fons de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) i UKRI Horizon Europe Guarantee.

Aquest treball s'emmarca en les missions de recerca de la UOC Salut i benestar planetari i Transició digital i sostenibilitat, i afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l'ONU 6, aigua neta i sanejament, i 11, ciutats i comunitats sostenibles, en el context de l'adaptació comunitària a la calor.

Referència:

March, H., Meehan, K., Domene, E., Satorras, M., & Saurí, D. (2026). "Why water security matters to cities under extreme heat in the Global North". npj Urban Sustainability, 6, Article 15. https://doi.org/10.1038/s42949-025-00317-6

Recerca amb impacte i vocació transformadora

A la UOC entenem la recerca com una eina estratègica per avançar cap a una societat de futur més crítica, responsable i inconformista. Des d'aquesta visió, desenvolupem una recerca aplicada, interdisciplinària i connectada amb els grans reptes socials, tecnològics i educatius. 

Els més de 500 investigadors i investigadores i els més de 50 grups de recerca de la UOC treballen al voltant de cinc unitats de recerca centrades en cinc missions: educació al llarg de la vida, tecnologia ètica i humana, transició digital i sostenibilitat, cultura per a una societat crítica, i salut digital i benestar planetari.

A més, la Universitat impulsa la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Més informació: www.uoc.edu/ca/recerca