"El passat colonial no és un episodi tancat: continua organitzant jerarquies i formes de relació"

Tania Safura Adam és periodista, investigadora i impulsora de projectes com Radio África i altres espais de pensament crític i de reivindicació de les cultures negres. El seu treball se centra a documentar la memòria colonial i les formes de resistència de la negritud, combinant la recerca acadèmica i l'expressió artística. Professora a la Universitat Pompeu Fabra i docent al Programa d'Estudis Independents (PEI) del MACBA, obre el Seminari d'estudis culturals IV: imaginaris, sabers i identitats de frontera, organitzat pel grup GAME (UOC-TRÀNSIC), que se celebra a la Universitat Oberta de Catalunya aquesta setmana.

D'on prové la teva motivació per investigar sobre l'art i la cultura negres?

Crec que ve del desconeixement; visc en un territori on hi ha un gran desconeixement de la cultura negra, entre d'altres. La meva motivació prové de la necessitat de saber, de crear coneixement, i també és una forma d'autoconeixement.

Què entenem per formes de resistència de la negritud? Me'n podries donar alguns exemples?

Les poblacions negres estan relegades als marges i, davant d'això, pots claudicar o resistir. La resistència és no acceptar les condicions en què t'encasellen, intentar, per diferents vies, no sucumbir a l'opressió. Hi ha múltiples formes de resistència, des de la lluita pels drets civils, la resistència contra la discriminació burocràtica o la llei d'estrangeria…

També hi ha formes de resistència culturals, com escriure un llibre com el que acabem de publicar, El color de la piel de toro (Ediciones del Oriente y del Mediterráneo), on vuit escriptors narren què significa ser una persona negra a Espanya. Una altra acció de resistència ha estat fundar Radio África. La resistència negra adopta múltiples formes i s'expressa des de diferents espais de lluita i de creació.

Parla'ns de Radio África. Què és i per què hauríem d'escoltar-la?

Radio África sorgeix d'un intent per donar a conèixer les músiques que s'escoltaven en les urbs africanes. Va sorgir el 2012, quan aquestes expressions eren bastant desconegudes i a Espanya perdurava l'imaginari de l'Àfrica salvatge i primitiva. Aquesta ignorància em va animar a crear Radio África Sonidos Urbanos, i després de proposar la iniciativa a Bruno Sokolowicz, un dels fundadors de Scanner FM, vam començar el pòdcast en aquesta plataforma.

Encara que la primera gran motivació de Radio África va ser la música, després va evolucionar per explorar el continent africà a través de diferents formes d'expressió cultural com la fotografia o la literatura. A poc a poc es va anar convertint en un espai de pensament crític.

Actualment, és un laboratori que articula l'escriptura, la recerca i els projectes curatorials.

El teu treball explora la memòria colonial i les seves empremtes en la societat actual, principalment amb el projecte España Negra. De quina manera encara influeix el passat colonial en la cultura de l'Espanya contemporània?

La relació colonial d'Espanya amb Àfrica té una història pròpia. L'expansió va prendre formes diferents: l'ocupació militar al Marroc i la colonització política, cultural i religiosa a Guinea Equatorial. Són històries que formen part de la memòria espanyola.

El passat colonial no és un episodi tancat: continua organitzant imaginaris, jerarquies i formes de relació. Les representacions construïdes durant l'expansió imperial s'actualitzen en el llenguatge, les institucions i la vida quotidiana. M'interessa observar com aquest passat es transforma i encara opera en el present. Aquesta empremta apareix en monuments i noms de carrers, però també en celebracions, empreses i relats col·lectius. L'espai públic conserva unes memòries i en deixa fora unes altres.

Perduren aquestes posicions de desigualtat i discriminació?

Sí. Les desigualtats persisteixen en l'accés al treball, l'habitatge, la representació i la vida cultural. Les experiències i produccions de les persones negres encara ocupen una posició secundària. És una estructura que es reprodueix en diferents àmbits.

El racisme no sempre és explícit. Opera mitjançant gestos, estereotips i pràctiques institucionals que semblen normals, però produeixen exclusió. La meva experiència m'ha permès observar les continuïtats i les respostes comunitàries avui.

En tot el teu trajecte com a investigadora de la resistència negra, quins missatges t'han impactat més?

M'ha impactat la persistència de determinades representacions històriques de les persones negres: l'associació amb la perillositat, d'una banda, i la seva identificació amb el treball físic, domèstic i de servei, d'una altra. Són imaginaris amb una llarga genealogia que, encara que es transformin, continuen condicionant les formes de representació i les relacions socials. En el cas de les dones negres, aquesta associació amb les feines domèstiques i de cures encara té una presència molt visible. M'interessa reconstruir aquestes genealogies per comprendre com s'han produït i perpetuat.

Des del 2022 lideres el projecte de recerca España Negra, que mostra l'àmbit acadèmic al costat de l'artístic i que va avançant, fins i tot amb una manca important de recursos i de suport oficial.

España Negra és una recerca que busca construir un camp de coneixement sobre les presències, experiències i aportacions de les poblacions negres a Espanya des del segle XVI fins a l'actualitat. Amb aquest objectiu posem en diàleg la recerca històrica, l'oralitat, els arxius comunitaris i les pràctiques artístiques. Un dels reptes és que moltes d'aquestes històries no les han preservat o reconegut les institucions. Per això no sols ens interessa recuperar documents i testimonis, sinó generar eines i metodologies que permetin produir noves narratives i establir genealogies entre diferents generacions i experiències.

També m'interessa treballar amb les expressions culturals i les dinàmiques de les comunitats negres contemporànies. Barris com Rocafonda, a Mataró, són espais de producció cultural i pensament. Escoltar-los i documentar-los permet construir un coneixement situat, atent al present.

La recerca avança mitjançant col·laboracions, converses, publicacions i projectes públics. Els recursos són limitats, però això no defineix el valor del treball. L'important és consolidar un camp de recerca, posar en circulació els materials i compartir-los.

En quines iniciatives estàs treballant ara?

Estic treballant en una instal·lació per a la Biennal de Dakar que explora les connexions històriques i contemporànies entre Àfrica i Europa a través del treball, els desplaçaments i la memòria. M'interessa observar com circulen les persones, però també els sons, les imatges, els diners i els coneixements. A través d'un conjunt d'arxius i testimonis, el projecte reconstrueix genealogies i experiències que permeten concebre les migracions més enllà dels relats habituals.

Per acabar, quin és el missatge principal de la teva ponència "Archivos Negros: ciudad, memoria y futuros en disputa", en el marc del Seminari d'estudis culturals IV: imaginaris, sabers i identitats de frontera?

Les recerques de llarg recorregut permeten reconèixer continuïtats i descobrir allò que no s'ha explicat. A España Negra he constatat que les memòries sobre les presències negres estan disperses en arxius comunitaris, documents, fotografies, publicacions i relats orals. Aquesta dispersió dificulta construir genealogies compartides i fa que cada generació hagi de començar de nou. La meva ponència planteja connectar aquests fragments i pensar l'arxiu no només com a lloc de conservació, sinó com a eina per produir coneixement i obrir futurs. M'interessa posar en diàleg les lluites i formes d'organització des dels anys setanta fins al present, reconèixer aquestes trajectòries i evitar que es perdin, encara que les tecnologies digitals permeten documentar i fer circular aquests materials.