Passió pels dinosaures: no és una obsessió, és una oportunitat d'aprenentatge

Gairebé un terç dels nens petits mostra un interès molt intens per alguna categoria d’objectes o per alguna activitat concreta, segons l’estudi Avions, trens, automòbils i jocs de te: interessos extremament intensos en nens molt petits, elaborat per investigadors de les universitats de Yale i Virgínia (EUA) i de Queensland (Austràlia). Poden ser els dinosaures, els unicorns, el color taronja, els trens, els raspalls... i tret que arribin a ser obsessions que els produeixin malestar i interfereixin negativament en la seva vida quotidiana, explica María José Acebes, neuropsicòloga i professora col·laboradora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, ni és dolent ni vol dir que el petit hagi de tenir cap problema en la seva salut mental en el present o en el futur.

Fins i tot pot ser un símptoma d’intel·ligència. Un altre estudi, en aquest cas fet a les universitats d’Indiana i Wisconsin (EUA), afirmava que els nens obsessionats amb els dinosaures poden ser més intel·ligents. En aquest sentit, Acebes adverteix que no tots els petits amb interessos intensos tenen altes capacitats, encara que persones amb autisme o síndromes com el d’Asperger, que erròniament són associats amb una intel·ligència per sobre de la mitjana, solen tenir el que s’anomena interessos restringits (els interessa exclusivament una categoria d’objectes o una activitat). No obstant això, la veritat és que «no tots els nens amb un interès exagerat per una activitat o per una categoria d’objectes tenen altes capacitats, però molts dels que tenen altes capacitats sí que presenten aquesta característica més obstinada», explica Acebes.

Es diuen interessos intensos els gustos especialment vehements que fins i tot poden arribar a semblar «obsessions» i que solen aparèixer en els nens d’entre dos i cinc o sis anys (de vegades fins i tot abans), tal com reflecteix l’estudi Avions, trens, automòbils... i jocs de te. A partir d’aquesta edat, aquests gustos comencen a disminuir en intensitat, explica Noemí Guillamón, directora del màster universitari de Psicologia Infantil i Juvenil de la UOC. I en la majoria dels casos van desapareixent amb els anys. De vegades, segons l’estudi de les universitats d’Indiana i Wisconsin, aquests gustos romanen al llarg de la vida. No tots els nens en tenen, matisa Guillamón, ni tampoc amb la mateixa intensitat. Pel que fa al gènere, es troba alguna diferència entre les nenes i els nens. Segons reflecteixen les recerques, els interessos intensos són més comuns en els nois.

Finestres d’aprenentatge

Aquesta característica infantil pot ser molt positiva si els pares i educadors l’aprofiten per a afavorir el desenvolupament dels petits. «Són finestres d’oportunitat que es poden utilitzar en l’aprenentatge», explica Eulàlia Hernández, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació i investigadora principal del grup PSINET de la UOC. Els nens aprenen jugant i presten més atenció si els interessa el que estan assimilant, explica la professora. Per què no utilitzar a casa o a les escoles els dinosaures per a ajudar-los a assimilar conceptes, a fomentar aspectes relacionals, afectius o físics del seu desenvolupament?, es pregunta.

La pedagoga italiana Maria Montessori, creadora del mètode que porta el seu nom, ja parlava de les finestres d'oportunitat d'aprenentatge. Montessori afirmava que els nens passen per períodes sensibles en els que tenen més predisposició per aprendre determinats conceptes o desenvolupar certes habilitats (de moviment, lingüístiques ...). Per Eulàlia Hernández, els interessos intensos dels nens són també finestres d'oportunitat, com les que proposa el Mètode Montessori, de les que es poden valer pares i educadors.

Respectar els seus gustos, encara que de vegades ens semblin una mica «obsessius», també influeix en la percepció que el nen té de si mateix. Acompanyar-lo i guiar-lo (però no dirigir-lo), matisa Guillamón, i no limitar o prohibir les seves preferències, afavoreix la construcció d’una autoestima sana. Un bon ús d’aquests gustos tan apassionats també pot millorar la seva capacitat lingüística, relacional, de resolució de conflictes, etc.

Quan pot resultar un problema?

Quan aquests gustos generen un nivell alt d’ansietat i malestar o quan els pensaments de l’infant només giren al voltant d’aquests i no vol res que no hi estigui relacionat. A més, Acebes recomana estar atents al pensament màgic característic d’aquesta edat: «Quan el petit creu que li passarà alguna cosa dolenta si no té l’unicorn o la roba de color rosa, per exemple, podem estar davant d’un problema», explica. Quan aquests interessos generen malestar i dificultat d’adaptació a l’entorn, poden significar un problema en la vida del nen i la seva família. També poden representar un problema quan el petit es mostra intranquil a l’escola si no hi ha portat algun dels peluixos de la seva col·lecció, si té ansietat quan obre un regal i descobreix que no és un dinosaure o si només és capaç de prestar atenció quan li parlen de trens, per exemple.

En tot cas, i encara que el nivell d’«obsessió» sigui moderat i no comporti cap problema, Eulàlia Hernández recomana no solament acompanyar, permetre i aprofitar els seus gustos sinó també animar-lo a ampliar els seus interessos. Així, a la nena a qui  entusiasmen els unicorns, per descomptat que cal regalar-li pel seu aniversari objectes relacionats amb aquest animal fabulós, però no solament això. Combinar-los amb un altre tipus de regals és sa i permet als petits gaudir de les seves aficions i sentir-se acompanyats i no censurats, però al mateix temps obrir noves oportunitats de recerca i aprenentatge.