Álex Andrés Jarrín és enginyer en Biotecnologia i màster de Bioinformàtica i Bioestadística per la UOC. Ha guanyat el Premi al Projecte amb Impacte Social dels Premis Impacte Alumni per la iniciativa Biohack UIO, un model de ciència oberta a l'abast de tothom. És cofundador i president d'aquest laboratori comunitari de biotecnologia, el primer de l'Equador i de l'Amèrica Llatina.
- Com et definiries?
Algú supercuriós. Intento resoldre tots els problemes que trobo. M'agrada ficar-me en els problemes i trobar solucions.
- Quan gaudeixes més?
En el procés, la recerca, fins a saber com resoldre'l. Des de molt petit que m'agrada experimentar amb les mans, fer el tipus de coses que ara faig al laboratori.
- En quin moment vas saber què volies estudiar?
M'agradaven la biologia i les matemàtiques. Em vaig plantejar d'estudiar medicina, però finalment vaig decidir dedicar-me a una professió que a l'Equador era molt nova, l'enginyeria en biotecnologia. En la carrera vaig fer matemàtiques, programació, algorismes…, i em va anar interessant la part de wet lab. Ara ho combino. Fer assajos i analitzar les dades a l'ordinador és de les coses que més m'agraden.
- Tens familiars que es dediquin a la ciència?
Cap ni un, però em va marcar el fet que, amb els meus pares, sempre miràvem molts documentals, tenia kits de química i microscopis de joguina, em portaven a fires de ciència… Ells van veure que tenia aquesta afinitat i la van promoure.
- L'any 2020 va néixer Biohack UIO. Què et va portar a emprendre?
A la universitat vaig conèixer la que ara és la meva dona. Tots dos sabíem de l'existència de Genspace, un laboratori comunitari de Nova York. El 2018 vam veure que a l'Equador faltava aquest tipus de laboratoris, que permeten incubar empreses biotecnològiques, i en temps de pandèmia, veient que al nostre país no es buscaven alternatives ni s'investigaven possibles vacunes, vam reprendre la idea. Vam començar llogant un laboratori que tenia els equips, i el 2022 ja teníem un espai propi i vam comprar els equips.
“"El nostre objectiu és democratitzar. Donem l'oportunitat a persones que tenen un projecte específic tot i no pertànyer a l'acadèmia ni a la indústria"”
- S'estan complint els objectius?
Sí. Un és democratitzar la ciència. Donem l'oportunitat a persones que tenen un projecte específic tot i no pertànyer a l'acadèmia ni a la indústria. Paguen una filiació econòmica, accedeixen al laboratori i els brindem assessoria. Un altre objectiu és fomentar la indústria de biotecnologia al país.
- Com és l'experiència de treballar amb la parella?
Al principi va ser més complicat, amb prou feines ens coneixíem, però ja som un equip. Ens complementem molt bé i aconseguim resoldre de manera més senzilla els conflictes. Junts ho resolem tot, i ara com ara en gaudeixo molt.
- Explica'ns algun projecte que hagi sorgit del laboratori.
Tenim una empresa que va començar fent recerca sobre bioinsumos, aïllant microorganismes propis del sòl per identificar els que són beneficiosos per a l'agricultura. Van començar a produir bioinsumos a petita escala i a provar-los al camp, on van obtenir bons resultats. Els van vendre a petits productors locals: va ser rendible, van reinvertir i ara tenen la seva pròpia planta de bioinsumos.
- Què ha estat el més complicat del procés d'emprendre?
Obrir camí tenint en compte que la biotecnologia és una gran desconeguda a l'Equador. A vegades costa que els clients confiïn en les noves tecnologies. La inversió inicial va ser costosa. I la part reguladora. En aquest país no saben què és la biotecnologia però et limiten. Intentem moure'ns pels buits legals.
- I el més gratificant de tota aquesta aventura?
Els projectes socials ens omplen molt. Tenim un programa de beques per a nens amb pocs recursos, que d'una altra manera mai haurien tingut l'oportunitat d'estar en un laboratori. Els inculquem que la ciència és un camí. I els nostres emprenedors, als quals els hauria resultat gairebé impossible tenir el seu propi laboratori, però ens satisfà que ho hagin aconseguit a través de nosaltres.
- Com ho aconsegueixen?
Han començat en el laboratori amb la filiació, han desenvolupat un producte i l'han validat al mercat. Alguns van decidir fer la seva pròpia inversió, estan creixent i ja tenen el seu propi laboratori.
- Com i quan neix el teu interès per democratitzar la ciència i acostar-la a la societat?
Vaig estudiar en el col·legi jesuïta, on inculcaven que un sempre ha de ser més per servir millor. Des del meu privilegi intentava trobar iniciatives, i vaig veure que la ciència i l'educació són una oportunitat per a les poblacions vulnerables. A través del laboratori hem aconseguit educar joves sense gaires recursos i donar-los una oportunitat.
- Quins projectes gestioneu als laboratoris comunitaris de Biohack UIO?
Estem orientats a la part agrícola i de biologia molecular, amb projectes concordes a les nostres línies de recerca.
- Inspireu i doneu suport a projectes innovadors que utilitzen la biotecnologia per abordar els desafiaments locals i globals de manera creativa i sostenible. Quins desafiaments locals teniu a l'Equador?
Per començar, la manca de coneixement sobre biotecnologia. Aquí tenim una realitat molt diferent de la d'Europa. Per començar, no hi ha feina, i si hi ha indústria, està molt endarrerida. El nostre somni és ser llavor de la indústria biotecnològica al país, que ajudi a crear ciència, ocupació i una societat amb més oportunitats. Treballem perquè el talent nacional no hagi d'emigrar per necessitat a Europa i als Estats Units.
- Quins reptes us plantegeu per als anys vinents?
El pròxim repte és establir, l'any 2026, un laboratori a Guayaquil, la segona ciutat principal del país, i el 2028 tenir el primer laboratori internacional a Bogotà.
- Esteu en contacte amb altres laboratoris comunitaris?
Sí, tenim aliança amb Genspace, el laboratori que ens va inspirar, amb el qual volem organitzar hackatons conjuntes. També ens hem apropat a diverses empreses internacionals de biotecnologia que fomenten el biohacking, fer ciència a baix cost. La idea és connectar per poder créixer i difondre aquesta idea a la regió.
- Com vas descobrir la UOC?
Buscava màsters en bioinformàtica, que fossin d'una universitat espanyola, per la facilitat de l'idioma, i que el títol es reconegués a la Unió Europea. Hi ha més universitats en línia, però la UOC té un bon posicionament als rànquings universitaris. Em va agradar que no mostressin interès per voler vendre, sinó pel que jo podia aprendre. I la flexibilitat també va ser un punt a favor.
- Com ha estat l'experiència?
Molt satisfactòria, amb professors de primer nivell i amb reconeixement científic, que sempre van estar al meu abast quan vaig tenir algun dubte.
- Com desconnectes?
La vida es resumeix molt en el nostre negoci. Hi ha dies en què diem que no parlarem de feina, i llavors anem a dinar, a la piscina, al cinema o a fer un tomb per la ciutat. També faig molt exercici. I soc molt familiar, m'agrada passejar o menjar amb els meus pares, i llavors intento no parlar gaire de feina.
- Algun descobriment que hagis fet últimament?
Vam estar a Anglaterra i vam conèixer York, que ens va enamorar. Vam anar a un bar que té tretze fantasmes reportats i registrats! És el poblet amb més activitat paranormal del món. Ens encanta el necroturisme.