Guanyadora de la primera edició dels Premis Impacte Alumni en la categoria de millor iniciativa tecnològica, Jennifer Samaniego Franco és analista d'Innovació Educativa a la Universitat Tècnica Particular de Loja UTPL, responsable del Laboratori de Realitat Estesa "XR LAB" i del Club de Realitat Virtual, i subdirectora de la Xarxa d'Aprenentatge Immersiu RAIN Equador. La seva tasca se centra en l'experimentació i la integració de tecnologies immersives de realitat virtual, augmentada i mixta en contextos educatius, culturals i socials. Des d'aquests espais, impulsa experiències que transformen la manera d'aprendre i d'explorar el món, i que acosten la innovació tecnològica a més persones i comunitats.
- Com et definiries?
Perseverant. Per a mi, el més important és buscar oportunitats, superar la por i intentar-ho tantes vegades com calgui. És aixecar-se, aprendre i continuar caminant, confiant que cada petit pas també compta.
- Cap a on va la innovació educativa?
Avança cap a espais d'interacció que abans només eren possibles de manera presencial i que ara es poden viure de manera virtual, amb pràctiques en entorns simulats que repliquen la realitat. La idea és que els estudiants puguin experimentar, equivocar-se i aprendre sense risc, per arribar a la pràctica real amb més seguretat, confiança i domini. En el nostre cas, treballem amb realitat virtual no immersiva, perquè al país encara hi ha barreres d'accés i d'adopció. L'educació està migrant cap a experiències més vives, més flexibles i més centrades en l'aprenentatge significatiu.
- A qui oferiu serveis?
Principalment, treballem en l'àmbit intern, dins de la universitat. Dissenyem propostes transversals per a totes les carreres i detectem, juntament amb els docents, les necessitats formatives que tenen. A partir d'això, creem escenaris virtuals on els estudiants poden fer les seves pràctiques en entorns segurs i immersius. A més, col·laborem amb institucions públiques i privades mitjançant reptes i projectes puntuals en els quals apliquem les nostres solucions tecnològiques per resoldre necessitats reals.
- Què aporta l'educació immersiva?
Permet crear espais on els estudiants poden capacitar-se de manera segura, simular processos reals i desenvolupar tant habilitats tècniques com habilitats toves. Quan combinem metodologies actives amb tecnologies immersives, aconseguim un impacte més profund en el desenvolupament de competències, i es potencien el pensament crític, la presa de decisions i la creativitat.
- Quin és l'objectiu de la teva investigació?
Innovar mitjançant tecnologies emergents i avaluar-ne l'impacte en el procés d'ensenyament-aprenentatge. Busco integrar narratives, gamificació i entorns immersius per tal de generar experiències que realment transformin la manera com aprenem.
- Com ho aconsegueixes?
Al laboratori busquem generar una innovació transversal en diferents àrees del coneixement i que aquests espais es puguin compartir amb altres institucions en pro de l'educació de la innovació. En l'àmbit institucional també fem aliances estratègiques per resoldre necessitats i generar nous espais de negocis.
- En quin punt està la tecnologia de la realitat immersiva a l'Equador?
A l'Equador i en gran part de Llatinoamèrica, la tecnologia de realitat immersiva encara està en una fase primerenca. Si bé països com el Brasil i Mèxic se situen al capdavant, a la nostra regió encara falta maduresa en infraestructura, accés i adopció. Així i tot, estem avançant. Formem part d'una comunitat llatinoamericana de tecnologies immersives des de la qual treballem per democratitzar-ne l'ús, compartir coneixements i sumar esforços.
- Quina sensibilitat té el govern de l'Equador pel que fa a la ciència i als avenços tecnològics?
Des de les universitats fem aportacions necessàries, però no ni tan sols hi ha una llei de realitats immersives. Falta moltíssim per estar com a Europa o a altres països. Però s'estan fent inversions i esforços com la creació d'una zona franca tecnològica per desenvolupar noves tecnologies i incubar empreses. S'han creat programes nacionals sobre transformació digital, i hi ha propostes per unir-se a aliats internacionals estratègics com Google o Amazon.
- Has tingut la temptació de marxar del teu país per avançar més ràpid?
M'interessa sortir per aprendre d'altres experiències, generar aliances i portar aquest coneixement de tornada a l'Equador. Crec que tenim l'oportunitat i la responsabilitat de generar impacte al país i connectar-lo internacionalment.
- Més enllà de la cultura de l'entreteniment, quins usos tenen actualment les tecnologies immersives?
Sobretot, en les àrees d'educació, cultura i patrimoni. Estan ressorgint en temes de salut i de teràpia, on els veiem molt potencial.
- Què creus que farà possible la tecnologia immersiva en els anys vinents a l'Equador?
La idea és posicionar-nos dins de l'empresa privada, anar més enllà de l'acadèmia, i que l'empresa privada solucioni certes problemàtiques i necessitats amb l'ús de la tecnologia.
“"La tecnologia, amb propòsit, pot transformar vides i obrir camins que abans semblaven impossibles"”
- Pot la tecnologia ajudar a reduir la bretxa de gènere?
Sí, absolutament. La tecnologia pot ser una eina poderosa per obrir oportunitats i trencar barreres. Des de la nostra iniciativa STEM4Women busquem precisament això: apoderar nenes i adolescents perquè descobreixin el seu potencial en el món tecnològic. Fem tallers pràctics on posen a prova la seva creativitat i confiança, i organitzem xerrades amb dones científiques del país perquè coneguin referents reals, propers i assolibles. A més, treballem amb noies i nois, perquè l'equitat es construeix entre tots. Volem que aprenguin el valor de col·laborar, de respectar-se i de reconèixer les fortaleses que cada persona aporta. La tecnologia, amb propòsit, pot transformar vides i obrir camins que abans semblaven impossibles.
- Quan vas rebre el Premi a la Iniciativa Tecnològica dels Premis Impacte Alumni, vas recordar que "els somnis no esperen que la por se'n vagi; floreixen quan t'atreveixes a avançar, encara que l'ànima tremoli". Quines són les teves pors i com aconsegueixes superar-les?
Abans temia proposar un projecte o assumir un repte gran. Sentia que no estava prou preparada, que podia fallar o que no estaria a l'altura. Aquest temor de no ser "suficient" em va acompanyar molts anys. Però la vida i l'experiència m'han ensenyat que equivocar-se també és avançar, i que en aquests errors s'amaguen els aprenentatges més valuosos. Avui continuo tenint pors, però ja no m'aturen. Camino amb elles, no contra elles. Confio en el procés, en el temps i, sobretot, en Déu. La meva fe és el meu suport: hi trobo la força i la serenitat per seguir, fins i tot quan l'ànima tremola una mica.
- Ets alumni UOC del màster universitari de Ciència de Dades (Data Science). Quan i com vas descobrir la UOC?
Vaig descobrir la UOC quan acabava de ser mare. Estava buscant una formació virtual que s'ajustés a la meva nova realitat, però en aquell moment els estudis de la UOC encara no estaven reconeguts a l'Equador, així que vaig guardar aquest desig. Anys després, el 2019, la UOC, conjuntament amb l'Organització d'Estats Americans, va oferir opcions de beques. Vaig decidir intentar-ho i vaig guanyar una beca.
- Com recordes l'experiència?
Estudiar-hi va ser una experiència enriquidora. La flexibilitat em va permetre ser mare, treballar i formar-me sense sentir que havia de renunciar a alguna cosa. Però el que més em va marcar, va ser el meu director de TFM, que amb el seu acompanyament, tan humà i proper, em va fer sentir que no només estava estudiant un màster: estava construint una nova versió de mi mateixa.
- Has rebut diferents reconeixements com a líder tecnològica. A tu, qui et va inspirar?
La meva inspiració principal sempre ha estat la meva mare. Als 48 anys es va convertir en auxiliar d'infermeria. Veure-la complir aquest somni, no exactament el que va imaginar —ella volia ser metgessa— però sí el que el seu cor necessitava, em va ensenyar que mai és tard per avançar, que la vocació es pot obrir pas fins i tot enmig de les dificultats i que el servei també és una manera d'estimar. Aquesta lliçó em va marcar la vida. També tinc molt present Inesita Jara, enginyera de sistemes i una de les meves professores. Una líder silenciosa, d'aquestes que no necessiten aixecar la veu per deixar empremta. Sempre estava atenta als seus estudiants, i ens empenyia a créixer sense que ens n'adonéssim. I, per descomptat, moltes altres dones que, amb el seu treball, la seva generositat i la seva manera d'obrir camí, m'han impulsat a fer el mateix: tendir la mà, crear oportunitats i demostrar que també nosaltres podem liderar amb propòsit.
- Com desconnectes?
El running és el meu espai de desconnexió. M'aporta benestar, salut emocional i nous reptes esportius. Abans no corria gens, però el 2023 em van atropellar i, a partir d'aquí, vaig començar. Necessitava un espai de desconnexió per poder tornar a connectar. També m'ajuda formar-me llegint, per trobar l'equilibri entre la vida personal i la professional.
- Algun descobriment que hagis fet últimament?
Sí. En aquesta etapa de la meva vida he començat a mirar més cap a dintre que cap a fora, i en aquest camí em vaig trobar amb els llibres de Marian Rojas Estapé. Les seves paraules m'han ajudat a entendre les meves emocions, a sanar parts que potser no sabia que necessitaven atenció i a reconciliar-me amb el meu propi ritme. Em convida a parar, a respirar i a recordar que també soc important enmig de tot el que faig. És un aprenentatge que m'està transformant: em connecta, em calma i em permet reconèixer que créixer no és només avançar professionalment, sinó també aprendre a escoltar-se, a cuidar-se i a abraçar la vulnerabilitat amb afecte.