«Parlar amb altres dones emprenedores em va ajudar molt a superar les meves creences limitants»

Laia Arcones és especialista en lideratge femení, visibilitat professional i diversitat, fundadora de l'Instituto Más Mujeres i UOC alumni de la llicenciatura de Publicitat i Relacions Públiques. És autora del llibre MamaBoss (Amazon Bestseller setembre 2019), creadora del Mètode de Visibilitat WOW i professora a ESADE des del 2017. També ha estat reconeguda com a LinkedIn Top Voice en Diversitat i Igualtat des del 2024. Des de l’Instituto Más Mujeres impulsa formacions, experiències gamificades, programes de mentoring i iniciatives de visibilització del talent femení per a empreses i institucions

- Com et definiries? 

Soc una dona inquieta sobretot en el meu rol de mentora per ajudar a altres dones a brillar. M’agrada valorar l’èxit en funció de la brillantor dels ulls, per tant m’agradaria ser una abrillantadora d’ulls. 

- Veus molts ulls opacs? 

Sí, per les organitzacions hi ha un problema d’eficiència i motivació d’eficiència, sol haver molta pressió als entorns professionals i no s’estila viure il·lusionat. 

- Abans de començar la teva carrera professional què anhelaves? 

El meu objectiu era ocupar un lloc de responsabilitat a una gran empresa, estar ben considerada i ben remunerada, però després d'estar uns anys treballant amb grans empreses vaig veure que aquest no era el meu èxit.  

- Com vas adonar que volies una altra cosa?

El punt d’inflexió va ser la maternitat. Quan portava tres mesos fent doble torn –la feina remunerada i de mare–, vaig adonar-me que un company de feina ni sabia que havia tornat. Vaig pensar que malgrat deixar-m’hi la pell era invisible i era un patró que es repetia amb moltes dones que treballaven molt i molt bé però no ho comunicaven i ningú s’assabentava. Havia de trobar la manera per posar en valor el que estava fent. Vaig començar a investigar sobre biaixos de gènere i com impactem les dones, i vaig decidir que volia fer camí per ajudar a altres dones. 

- Quan vas fer el pas? 

Amb el naixement del segon fill vaig deixar la feina per emprendre un camí molt alineat amb al meu propòsit, ajudar a altres dones a posar-se en valor i ser més visibles. 

- Com neix el projecte Más Mujeres? 

Després de començar a emprendre amb la meva marca personal vaig veure que això era molt més gran i vaig decidir crear l’empresa per fer accions col·laboratives que poguessin tenir més impacte.

- Per què és tan important crear referents femenins i xarxes de suport que obrin camí a noves generacions?

Segons els darrers estudis falten 132 anys per tancar l’escletxa de gènere, cap país del món l’ha tancat. Estem parlant de gènere però també estan vinculats altres aspectes com el concepte de família, el model econòmic i de societat. Ja s’ha fet un canvi de xip, hi ha més referents femenines, la diversitat està més present i les generacions més joves tenen una mirada més oberta en temes d’identitat de gènere o d’orientació sexual però alhora hi ha grups radicalitzats i una polarització important que potencia rols molt tradicionals. A les empreses hi ha tota mena de persones, són un reflex de la societat, per això importen els referents interns que hi ha, perquè no pots ser el que no pots veure. És necessari que a les cúpules directives hi hagi dones, que s’animi a les dones a sol·licitar llocs de feina estratègics i a liderar projectes estratègics, que hi hagi espais on s’escoltin les seves veus o comptin amb polítiques que combatin els biaixos. 

- Fa gairebé 6 anys que vas decidir emprendre. Et va costar decidir-te? 

Molt, tenia pors i inseguretats, era un canvi important i un camí que mai havia previst, no estava als meus plans de carrera professional. A més no tenia cap garantia que el projecte pogués funcionar. Parlar amb altres dones emprenedores em va ajudar molt a superar les meves creences limitants.  

- Què ha estat el més complicat? 

Ser fidel a mi i als meus valors, emprendre de forma rendible i alineada al meu propòsit. A vegades es tendeix a deixar de banda el propòsit a favor de la rendibilitat o al revés. 

- I el més enriquidor? 

Aportar valor des del que se’m dona bé, ajudar i sumar. La clau perquè hagi estat un èxit és posar el que sé fer al servei del meu propòsit. Treballo amb empreses sensibilitzant sobre biaixos, eines d’empoderament i visibilització o autoconeixença per impulsar el lideratge. Van apareixent normatives a favor de la igualtat i la diversitat a les empreses però el que ha perjudicat molt negativament és l’efecte Trump. A Estats Units s’està treballant per minimitzar les accions que advoquen per la inclusió, la diversitat i la igualtat, i fins i tot treballen per anar-hi en contra. Malauradament, aquestes iniciatives s’han estès a Europa i Espanya on moltes empreses multinacionals han reduït els pressupostos que hi destinaven. 

- En quin punt diries que estem a Catalunya pel que fa a entorns igualitaris i inclusius a la feina? 

La situació és similar a Catalunya i Espanya, només el 25% de les dones ocupen càrrecs directius, per exemple. Hi ha molta feina a fer, el teixit de PIMES van a mínims i s’enfoquen en altres objectes. Les grans organitzacions tot i tenir plans d’igualtat i programes de talent femení, són autocomplaents i els falten indicadors per valorar el que fan. A més hi ha un seguit de biaixos que es repeteixen i les dones els repliquen, tendint  a infravalorar-se, autodescartant-se per llocs de feina i sense apostar per noves oportunitats. Alhora, els homes que es redueixen la jornada o agafen excedències també són assenyalats negativament. 

- Quins són els reptes actuals de les empreses per avançar en diversitat, lideratge inclusiu i promoció del talent femení?

Per començar cal fer visible allò que és invisible, hi ha un seguit de dinàmiques, biaixos i barreres. Per exemple, a la feina no totes les veus tenen el mateix pes i s’ha de treballar perquè les dones tinguin espais per ser escoltades i valorades. També s’han d’implicar les persones líders de l’empresa, la igualtat i la promoció del talent femení ha de ser una acció estratègica d’empresa.  Assolir la igualtat no és només responsabilitat de recursos humans, ha de ser una acció estratègica, que sigui una acció estratègica. Per últim, passar de la sensibilització a l’acció amb accions concretes, que es notin els canvis, mesurar-los i anar canviant la realitat del dia a dia de les empreses. 

- Com expliques que encara costi la visibilització del talent femení? 

La visibilitat no només depèn del talent. A les dones se’ns ha educat en l’esforç, la perfecció i la discreció, fent que a vegades ens sentim malament quan posem en valor el que fem, perquè ho associem a presumir. Cal trencar aquestes creences i ser conscients que si nosaltres no visibilitzem la nostra feina, ningú ho farà. Hem de fer bé la feina i comunicar-la bé. La visibilitat no només depèn d’una habilitat individual, l’entorn també té la seva part de responsabilitat, una responsabilitat col·lectiva ha d’animar a les persones més introvertides a visibilitzar-se i que puguin sumar. 

- La IA pot ser útil per innovar en igualtat? Com?

La IA amb una mirada crítica, perquè també té molts biaixos, pot ser una gran aliada per personalitzar patrons, escalar accions, ajudar-nos a analitzar el llenguatge que utilitzem i ajudar-nos a que sigui inclusiu. La IA pot ser una eina útil per ajudar-nos a explicar de forma clara i eficient el que volem dir.  

- Encara hi ha moltes dones amb síndrome de la impostora? 

La síndrome de la impostora pot treballar-se però és difícil anul·lar-la completament. Per una banda ens pot ajudar a estar atentes i intentar superar-nos, és un impuls per una millora constant, però també té una part negativa, moltes vegades fa que no actuem, perdem oportunitats o no aportem valor per por a no estar a l’alçada. Encara veig dones hiperpreparades i que han assolit moltes fites i segueixen pensant que no són prou bones ni estan legitimades per ocupar espais. Aquesta síndrome té una dimensió cultural i estructural que genera inseguretat en moltes dones. No hem de culpabilitzar a les dones per ser hiperexigents, perquè aquesta hiperexigència és producte de la socialització de gènere que ens ha educat així. 

- Quins consells bàsics poden ajudar a superar i combatre aquesta síndrome? 

Sempre dic que és millor tenir-ho fet que no pas perfecte. Moltes vegades, la recerca constant de la perfecció ens impedeix arribar al final dels projectes i ens fa perdre eficiència dedicant-hi més temps del necessari. També és molt important posar sobre la taula evidències objectives dels nostres assoliments. Quan revisem els reptes que hem superat i tot allò que hem aconseguit al llarg de la nostra trajectòria, ens adonem que tenim habilitats, capacitat d’aprenentatge i recursos per afrontar nous desafiaments. Hem d’entrenar el cervell perquè es fixi en el que ja hem fet i aconseguit, en lloc de deixar que la veu crítica interior es converteixi en un fre. Un altre factor clau és l’entorn. Estar envoltades de persones que ens recorden el nostre valor, ens donen suport i ens ofereixen una nova perspectiva quan ens parlem de manera negativa pot marcar una gran diferència. De fet, també és important crear entorns professionals on tothom se senti segur, valorat i amb la confiança necessària per aportar el màxim del seu talent i potencial.

- Per què vas triar la UOC? 

Havia estudiat ADE, que és una carrera bastant genèrica, i volia quelcom més concret com Publicitat i Relacions Públiques. Segurament, la necessitat de seguir aprenent estava lligada amb la meva síndrome de la impostora. El gran avantatge de la UOC és que et permet compaginar els estudis amb la feina o altres activitats, i era l’opció que millor s’adaptava a la situació d’aquell moment.  

- Com recordes l’experiència? 

Molt positiva. Fas un aprenentatge en diferit, diferent d’una experiència presencial, que et permet molta autonomia. Va ser perfecte per posar-me reptes i dur-los a terme amb èxit. A més et permet treballar i potenciar un seguit d’habilitats imprescindibles quan s’estudia en aquest format no presencial com la perseverança, la capacitat de treball, d’organització i priorització de tasques.  

- Com desconnectes? 

Fent coses que m’agraden: estar amb la meva família, fer esport o quedar amb les meves amigues. També segueixo formant-me en el que m’interessa, que malgrat estar vinculat a la feina, forma part del meu creixement personal. La formació  alineada amb les meves inquietuds és una forma de desconnectar. 

- Algun descobriment que hagis fet últimament? 

Islàndia. Vaig anar-hi fa unes setmanes i em va agradar tot, els paisatges i la cultura. És un país referent en temes d’igualtat i en qualitat de vida, tenen una jornada laboral de 36 hores en 4 dies en molts casos. Descobrir noves cultures està alineat amb les meves inquietuds, va  ser una experiència molt enriquidora.