EcoCircular AI: una plataforma d'IA perquè l'aula treballi l'economia circular

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha presentat EcoCircular AI, una plataforma gratuïta que facilita l'ensenyament i l'aprenentatge de l'economia circular amb l'ajuda d'intel·ligència artificial (IA). La solució s'ha dissenyat pensant especialment en formació professional (FP) i formació contínua, però es pot utilitzar a qualsevol centre educatiu o de manera individual. El projecte ja ha finalitzat i la plataforma es mantindrà en obert; el soci tecnològic n'ha garantit el funcionament durant cinc anys. El projecte es va concebre per dotar docents i estudiants d'un recurs pràctic i adaptable.

"La plataforma és en obert i es pot fer servir des de centres educatius o de manera lliure. Durant cinc anys l'empresa desenvolupadora n'assegurarà el funcionament", expliquen Elisabet Ruiz Dotras i Josep Lladós Masllorens, investigadors del grup Digital Business (DigiBiz) i professors dels Estudis d'Economia i Empresa, qui són els responsables del projecte.

EcoCircular AI parteix d'un objectiu simple i pràctic: aportar materials interactius, un joc d'escapada (escape room) i un assistent d'IA que acompanyin l'alumnat i facilitin la tasca docent i d'aprenentatge. El contingut s'organitza en quatre reptes autònoms que es poden combinar segons el temps i el nivell de cada aula: una introducció a l'economia circular, un repte sobre electrònica (com allargar la vida d'un telèfon mòbil i reduir residus), un de tèxtil i moda texana (per calcular i entendre l'impacte ambiental dels texans) i un de restauració i alimentació (per prevenir el malbaratament). La flexibilitat ha estat un criteri central: cada cas d'estudi es pot adaptar al context del centre, al temps disponible i a la profunditat que es vulgui assolir.

Com s'ha provat i què s'ha après?

Durant el desenvolupament s'han fet dues proves principals. Primer, un dry run —una prova interna i controlada amb professionals de l'educació i de la tecnologia per detectar millores de contingut, funcionament i facilitat d'ús abans d'exposar l'eina a l'aula. Després, un pilotatge —una prova en context real de centre d'FP amb professorat i estudiantat per comprovar l'encaix curricular i l'ús efectiu en el dia a dia.

En totes dues fases l'equip va analitzar l'acceptació del recurs i la intenció real d'ús. El resultat va ser elevat: al voltant del 68 % al dry run i del 70 % al pilotatge. Segons Ruiz Dotras, l'equip va posar el focus a "validar l'acceptació i entendre què fa útil el recurs perquè els centres el vulguin incorporar".

El projecte s'ha desenvolupat durant un any i mig i ha comptat amb la participació d'estudiants i professionals d'Espanya i de Xipre, ja que és una iniciativa cofinançada pel programa Erasmus+ orientada a FP i formació contínua en l'àmbit europeu. A més de la plataforma, s'han creat materials d'aprenentatge (joc amb reptes), un xatbot d'IA i un sistema de ludificació per estimular la participació.

De l'anàlisi se'n desprèn una conclusió central: la utilitat percebuda és el factor decisiu en l'adopció d'una tecnologia educativa. La facilitat d'ús és necessària, però no suficient; perquè el professorat i l'alumnat decideixin incorporar el recurs, han de percebre que resol problemes reals del dia a dia (planificació de classe, seguiment de l'alumnat, pràctica guiada, etc.). "No n'hi ha prou que sigui fàcil. Si els usuaris no en veuen la utilitat, no la faran servir", resumeix Elisabet Ruiz Dotras. En el col·lectiu professional (docents i perfils tecnològics), la percepció d'utilitat tendeix a ser més alta; entre l'alumnat, en canvi, guanya pes que el recurs sigui atractiu, interactiu i que incorpori dinàmiques de joc que incrementin la participació. Aquest patró s'ha observat tant en l'estudi d'acceptació com en la comparació entre els grups d'usuaris (professionals vs. estudiants).

A partir del retorn de les proves, l'equip ha introduït millores concretes. La més visible és un joc d'escapada digital per treballar les competències de manera més pràctica i motivadora, que se suma a ajustos de llenguatge i a la millora de les respostes de l'assistent d'IA. L'objectiu és que cada centre pugui integrar els reptes sense dependències entre ells, triant només el que necessiti (per exemple, el de moda si és el que s'alinea amb un mòdul específic) i amb nivells de profunditat diferents.

Què aporta la IA i quins són els pròxims passos?

Pel que fa al rol de la IA, EcoCircular AI la fa servir per personalitzar l'acompanyament a l'estudiant (respostes i orientació durant l'activitat), per generar simulacions i per agilitzar el treball docent. Són funcionalitats de suport pensades per millorar l'experiència sense substituir el criteri pedagògic. "En aquest projecte, la IA ens ajuda a personalitzar, simular i acompanyar el procés d'aprenentatge", explica Ruiz Dotras, adscrita juntament amb Lladós al Centre de Recerca en Transformació Digital i Governança (UOC-DIGIT).

La protecció de dades s'ha resolt amb el soci tecnològic del projecte, que n'assegura la gestió i el compliment dels requisits legals. Entre els riscos detectats, l'equip assenyala el baix ús (si no se'n fa prou difusió o si no s'integra al currículum) i la bretxa digital (quan l'alumnat no disposa d'accés o d'habilitats digitals bàsiques). En les anàlisis realitzades no s'han observat diferències de gènere en l'ús. L'objectiu immediat és ampliar la difusió perquè més centres coneguin el recurs i l'incorporin als seus itineraris formatius, especialment a FP, on l'orientació pràctica dels reptes encaixa de manera natural.

"Ens hem proposat oferir una eina versàtil, adaptable i flexible que es pugui integrar de veritat a la pràctica docent. Per això els reptes es poden treballar per separat i a diferents nivells de profunditat", explica Ruiz Dotras.

La plataforma ha elaborat una matriu de competències i un currículum orientat a l'economia sostenible, que faciliten la integració del recurs en mòduls i assignatures. La continuïtat dependrà de l'adopció que en facin els centres i de la difusió entre el professorat.

Aquesta recerca s'inscriu en les línies prioritàries de la UOC sobre educació i sostenibilitat, i explora com la combinació de continguts contextualitzats (electrònica, moda, alimentació) i ajuda intel·ligent pot accelerar que s'adoptin pràctiques d'economia circular a l'aula. El pas següent és ampliar-ne l'ús a FP i formació contínua, amb la col·laboració de centres i docents interessats.

EcoCircular AI s'alinea amb dos objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de les Nacions Unides: l'ODS 4, garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d'aprenentatge durant tota la vida per a tothom, i l'ODS 12, garantir modalitats de consum i producció sostenibles. A més, el projecte s'emmarca en les missions de recerca de la UOC: l'educació del futur i la transició digital i sostenibilitat.

Aquest projecte és cofinançat per la Unió Europea (Erasmus+) amb referència 2023-2-ES01-KA210-VET-000180154. La plataforma és accessible en obert a elearning.ecocircular-ai.eu, on es pot consultar el joc per reptes, l'assistent d'IA, el paquet per a formadors i la guia d'usuari.

Recerca amb impacte i vocació transformadora

A la UOC entenem la recerca com una eina estratègica per avançar cap a una societat de futur més crítica, responsable i inconformista. Des d'aquesta visió, desenvolupem una recerca aplicada, interdisciplinària i connectada amb els grans reptes socials, tecnològics i educatius. 

Els més de 500 investigadors i investigadores i els més de 50 grups de recerca de la UOC treballen al voltant de cinc unitats de recerca centrades en cinc missions: educació al llarg de la vida, tecnologia ètica i humana, transició digital i sostenibilitat, cultura per a una societat crítica, i salut digital i benestar planetari.

A més, la Universitat impulsa la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Més informació: www.uoc.edu/ca/recerca