Aplicacions per a la salut reproductiva: els riscos de proporcionar les teves dades més íntimes a la indústria femtech

L'adopció d'aplicacions mòbils per controlar aspectes de la salut femenina, com ara la fertilitat, l'embaràs, la menstruació i la menopausa, va en augment. Aquestes aplicacions s'inclouen en l'anomenada indústria femtech, que l'any passat va ser valorada en 45.600 milions de dòlars i es preveu que continuï creixent fins a superar la barrera dels 100.000 milions de dòlars el 2033.

Aquesta tecnologia té un impacte positiu en la vida de moltes dones, pel fet de ser un mètode econòmic i de fàcil accés per fer un seguiment del cicle menstrual, l'anticoncepció i la planificació familiar. No obstant això, el fet que aquestes plataformes gestionin dades massives tan delicades sobre la salut femenina planteja qüestions crítiques de privacitat i d'un possible ús no ètic per part d'aquestes empreses, especialment si tenim en compte que no hi ha un marc legal específic que les reguli.

Si bé el Reglament general de protecció de dades (RGPD) i la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals (LOPDGDD), haurien de protegir la intimitat de les usuàries de les aplicacions de femtech, diversos estudis mostren que un bon nombre d'aquestes aplicacions no compleixen els requisits legals. I no només això: el reglament "no preveu la perspectiva de gènere i no inclou qüestions sobre drets reproductius i de privacitat de les usuàries, que queden sense cobertura legal a l'hora de fer-les servir", explica Luana Mathias Souto, investigadora del grup GenTIC de la Universitat Oberta de Catalunya i autora principal de l'estudi "Data Protection, Privacy and Reproductive Rights in Femtech: Evidence from Play Store User Reviews", publicat a Sexuality Research and Social Policy, per al qual ha tingut una beca postdoctoral Marie Skłodowska-Curie (MSCA), en el marc del finançament de la Unió Europea.

L'estudi s'emmarca en el context d'un projecte més ampli anomenat THELMA (Reproductive Health under Algorithm Surveillance), impulsat per la UOC, que investiga les repercussions de la vigilància algorítmica sobre la salut reproductiva per part de la indústria femtech.

Més de 90.000 ressenyes sobre aplicacions de femtech

Mathias Souto, amb la col·laboració de Jörg Müller, també investigador del grup GenTIC —adscrit al Centre de Recerca Interdisciplinari en Transformacions Socials i Culturals (UOC-TRÀNSIC)—, va analitzar més de 90.000 ressenyes d'usuàries de 20 aplicacions de femtech recollides per Google Play el 2025.

Les aplicacions van ser seleccionades per l'elevat nombre de baixades i per la seva rellevància i visibilitat: Clue, Flo, Pregnancy+, Glow, Period Calendar, Oura, OvuView, Stardust, Ovia, WomanLog, Maya, Premom, Natural Cycles, Kindara, FEMM, My Calendar, ReadYourBody, Drip, Garmin i Zepp.

L'anàlisi es va centrar en àmbits com ara qüestions mèdiques, seguretat de les dades, aspectes comercials, diversitat i inclusió, relacions interpersonals i qüestions tecnològiques, i es va fer servir un mètode de modelatge estructural de temes (STM), una tècnica estadística de processament del llenguatge natural que identifica temes latents en grans volums de text i permet relacionar-los amb variables com la valoració de l'aplicació. També es va fer una anàlisi qualitativa dels aspectes crítics relatius a la privacitat de les dades i als drets reproductius.

Embarassos no planificats i recomanacions mèdiques insegures

La recerca va revelar experiències negatives d'usuàries que havien tingut embarassos no desitjats i no planificats tot i haver seguit les recomanacions de l'aplicació. Altres dones van rebre recomanacions mèdiques que van considerar insegures, inexactes o intrusives. "En alguns casos, les recomanacions generades per les aplicacions contradiuen directament el consens mèdic establert, fins i tot en temes delicats, com ara l'atenció després d'un avortament espontani. A més, hem observat que actualment les usuàries mostren més desconfiança respecte a aquestes apps, especialment en un moment de canvis jurídics entorn de l'avortament als Estats Units i en altres països, ja que les dades contingudes dins l'app es podrien emprar com a prova en un possible judici", explica Luana Mathias. 

La realitat és que moltes d'aquestes eines es classifiquen a les botigues com a aplicacions de salut i benestar, fet que permet als desenvolupadors evitar costosos processos de validació clínica i una supervisió més estricta que si es meclassifiquessin com a aplicacions mèdiques. En conseqüència, moltes no tenen validació clínica i no compleixen la normativa vigent en aquest àmbit. "Moltes aplicacions utilitzades per les consumidores com a mètode anticonceptiu no han estat validades com a dispositius mèdics. Per exemple, la majoria d'apps fan servir el patrón de cicle menstrual de 24-48 dies, però això no és aplicable a totes les dones, de manera que hem trobat moltes ressenyes d'usuàries que expliquen l'impacte d'aquestes prediccions errònies, com ara embarassos no desitjats, etc.", sosté la investigadora. 

L'estudi demostra que, si bé la privacitat de les dades en relació amb els drets reproductius és una inquietud "minoritària" per a les usuàries, sí que es mostren crítiques davant la falta d'accés a les seves dades, situació que algunes han experimentat. S'han reportat experiències en què les usuàries perden l'accés a les seves dades de salut acumulades durant anys a causa de problemes tècnics derivats d'actualitzacions de programari o d'un canvi de dispositiu, sense que les plataformes els ofereixin una solució adequada. Així mateix, hi ha usuàries que no poden baixar la seva pròpia informació o eliminar el compte personal amb les dades acumulades a l'aplicació al llarg del temps.

Un altre repte de la indústria femtech, explica la investigadora, és "la venda de dades íntimes que té lloc en algunes aplicacions". "Tenim informació contrastada sobre aquest fet, i les usuàries no eren conscients que les seves dades eren explotades amb una finalitat comercial", assenyala.

Una guia per protegir dades personals en el context de la indústria femtech

Arran d'aquesta recerca, i com a peça essencial del projecte THELMA, els investigadors de la UOC, juntament amb experts internacionals de l'acadèmia, la indústria i les associacions sense ànim de lucre, han llançat Qui ens observa? Una guia per protegir les teves dades íntimes en l'àmbit de la Femtech, una guia educativa que inclou conceptes clau i recomanacions sobre l'ús d'aplicacions de femtech amb l'objectiu de mitigar els riscos relatius a la privacitat de les dades i la protecció dels drets reproductius. Aquest material està disponible en català, castellà i anglès, i aviat es podrà consultar en altres idiomes.

A més de l'empoderament de les usuàries respecte a la vigilància i la protecció de les seves dades íntimes, per a Mathias Souto és imprescindible la presència de dones en el desenvolupament de la indústria femtech, com a programadores, en la recerca clínica, en el disseny de les aplicacions i en el finançament dels projectes emprenedors. "La indústria femtech necessita trencar les desigualtats estructurals de gènere per garantir un producte que protegeixi millor els drets de les usuàries. Aquesta presència pot ajudar també a combatre biaixos de gènere i altres estereotips que habitualment són presents en aquestes apps", conclou Mathias Souto. 

Aquesta recerca contribueix als objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 3, salut i benestar, i 5, igualtat de gènere, i està alineada amb les missions de recerca de la UOC "Salut i benestar planetari" i "Tecnologia ètica i humana". 

Article de referència:

Souto, L. [Luana] & Müller, J. [Jörg]. (2026). Data protection, privacy and reproductive rights in Femtech: Evidence from Play Store user reviews. Sexuality Research and Social Policy. https://doi.org/10.1007/s13178-026-01404-8

L’estudi s’ha dut a terme en el marc de la beca postdoctoral Marie Skłodowska-Curie (MSCA), amb finançament de la Unió Europea en virtut de l’acord núm. 101149321.

Recerca amb impacte i vocació transformadora

A la UOC entenem la recerca com una eina estratègica per avançar cap a una societat de futur més crítica, responsable i inconformista. Des d'aquesta visió, desenvolupem una recerca aplicada, interdisciplinària i connectada amb els grans reptes socials, tecnològics i educatius. 

Els més de 500 investigadors i investigadores i els més de 50 grups de recerca de la UOC treballen al voltant de cinc unitats de recerca centrades en cinc missions: educació al llarg de la vida, tecnologia ètica i humana, transició digital i sostenibilitat, cultura per a una societat crítica, i salut digital i benestar planetari.

A més, la Universitat impulsa la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Més informació: www.uoc.edu/ca/recerca