Més enllà de la pandèmia: com sobreviuen els espais de coworking a les zones rurals

Els espais col·laboratius o de coworking han sorgit com una alternativa als llocs de treball tradicionals. Impulsats per la pandèmia de COVID-19 i en paral·lel a l'auge del teletreball, cada vegada tenen més presència a les ciutats i, també, a les zones rurals, on són prometedors per a la participació comunitària i el desenvolupament local, però també s'enfronten a desafiaments com el finançament i la viabilitat a llarg termini.

"En un entorn urbà, els espais col·laboratius registren normalment molta rotació; cada dia hi ha usuaris nous amb diferents perfils. Això pot generar oportunitats, però fa que l'espai sigui més impersonal i que costi establir-hi relacions duradores", explica Jorge Arturo Villarreal-Valtierra, autor principal de la recerca i estudiant de doctorat de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), amb el programa interuniversitari d'Administració i Direcció d'Empreses

Als espais rurals, la dinàmica és més propera, ja que els usuaris solen ser els mateixos, es coneixen entre ells i això facilita que s'organitzin activitats, que col·laborin i que l'espai s'ajusti a les necessitats locals, segons Villarreal-Valtierra.

Per analitzar com s'adapta el coworking rural als models de finançament, quines són les seves estratègies de sostenibilitat i de quina manera s'integra en la comunitat, l'investigador ha triat dos contextos regionals molt diferents: Catalunya i Renània-Palatinat, un estat federat alemany.

"Després d'analitzar els dos territoris, vaig trobar un contrast molt interessant: a Catalunya, hi predominen els espais privats amb estratègies híbrides, mentre que a Renània-Palatinat molts espais són públics i depenen de subvencions. Dos models molt diferents, tot i que les dues regions tenen accés a subvencions comunitàries per mitjà del programa LEADER", assenyala l'autor, la tesi del qual dirigeixen Julie Wilson, una de les coordinadores del grup de recerca de Noves Perspectives de Turisme i Oci (NOUTUR), i Carles Méndez, del grup de recerca interdisciplinària sobre les TIC - Laboratori d'Intel·ligència Artificial (i2TIC-IA Lab). Tots dos són professors dels Estudis d'Economia i Empresa i coautors de l'estudi.

Finançament mixt i dinamitzador rural

Per a l'anàlisi, l'equip investigador va utilitzar qüestionaris dirigits a gerents d'aquests espais, i també va fer entrevistes amb representants d'associacions de coworking a Espanya i a Alemanya. En total, s'hi van incloure deu casos: cinc a Catalunya i cinc a Renània-Palatinat.

"Tot i que podria semblar que disposar d'una gran subvenció inicial seria la solució ideal, la recerca mostra que no hi ha un únic model guanyador", destaca Villarreal-Valtierra. "El que millor funciona és un model diversificat, que combini una mica de finançament públic, inversió privada i aportacions dels usuaris o activitats pròpies", insisteix. L'investigador en posa un exemple: un espai alemany que es va obrir amb una petita subvenció i que avui subsisteix gràcies al suport de patrocinadors locals i d'associacions.

Quant a la integració amb la comunitat, a Catalunya el coworking és un actiu compartit i cultivat mitjançant esdeveniments i associacions culturals del poble. En canvi, a Alemanya la integració és més parcial i indirecta, amb menys col·laboració amb el veïnat. "El que més em va sorprendre va ser l'enorme diferència cultural. A Catalunya, molts d'aquests espais privats funcionen com a petites comunitats: es comparteixen recursos i sorgeixen amistats i, fins i tot, projectes empresarials", resumeix Villarreal-Valtierra.

Espais més socials i col·laboratius a Catalunya

Respecte a les estratègies de sostenibilitat a llarg termini, la investigació —adscrita al centre UOC-DIGIT— demostra que, en totes dues regions, estan molt lligades a les fonts de finançament. Mentre que a Alemanya la viabilitat depèn més del suport municipal, a Catalunya es mostren més resilients i recorren a fórmules com les cooperatives per accedir a nous tipus de finançament.

"A Renània-Palatinat hi ha una certa desconfiança sobre el seu futur. Algunes associacions pensen que molts espais no seran sostenibles i que, d'aquí a pocs anys, la solució passarà per espais automatitzats sense personal. Aquesta visió contrasta notablement amb la situació a Catalunya, on l'espai col·laboratiu és més relacional i social", compara Villarreal-Valtierra.

De fet, a Catalunya, passada la pandèmia, la majoria dels espais segueixen actius gràcies a la seva connexió territorial i a la diversificació d'activitats, com ara esdeveniments, coliving o aliances amb associacions, enumera l'autor. No obstant això, a Renània-Palatinat molts espais van néixer aleshores amb ajuda pública i ara s'han de sostenir tots sols. "La clau seria connectar més amb la comunitat i disposar de gestors capaços d'adaptar-se a les necessitats de la mateixa comunitat", planteja.

El pas següent serà analitzar quants d'aquests espais col·laboratius continuen actius i quines estratègies han funcionat realment a llarg termini. "També volem incorporar la visió dels responsables polítics, que fins ara no s'ha analitzat directament", afegeix l'autor.

Per exemple, a Renània-Palatinat es van trobar amb casos en què els nous governs municipals es van posicionar en contra de mantenir els espais col·laboratius perquè no generaven beneficis econòmics directes, i els percebien com una despesa innecessària. "Entendre aquestes postures és clau per poder proposar polítiques públiques més realistes i sostenibles, i potser fins i tot una línia de finançament específica per a espais col·laboratius rurals que tingui en compte el seu valor social i comunitari, més enllà del benefici econòmic immediat", conclou.

Aquest projecte s'emmarca en la missió de recerca de la UOC Transició digital i sostenibilitat i afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l'ONU 8, de treball decent i creixement econòmic; 9, d'indústria, innovació i infraestructura; 10, de reducció de les desigualtats; i 11, de ciutats i comunitats sostenibles.

Article de referència

Villarreal-Valtierra, J. A., Wilson, J., Méndez-Ortega, C. (2025). Funding sources and community embeddedness in rural collaborative spaces. Contemporary Social Science. DOI: https://doi.org/10.1080/21582041.2025.2587138

Recerca amb impacte i vocació transformadora

A la UOC entenem la recerca com una eina estratègica per avançar cap a una societat de futur més crítica, responsable i inconformista. Des d'aquesta visió, desenvolupem una recerca aplicada, interdisciplinària i connectada amb els grans reptes socials, tecnològics i educatius. 

Els més de 500 investigadors i investigadores i els més de 50 grups de recerca de la UOC treballen al voltant de cinc unitats de recerca centrades en cinc missions: educació al llarg de la vida, tecnologia ètica i humana, transició digital i sostenibilitat, cultura per a una societat crítica, i salut digital i benestar planetari.

A més, la Universitat impulsa la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Més informació: www.uoc.edu/ca/recerca