Invertir en ciència sense mantenir l'equilibri de despesa pot posar en risc l'estabilitat financera

El deute públic és avui més alt i creix a un ritme més ràpid que abans de la pandèmia en el 80 % de les economies mundials. D'acord amb l'últim informe fiscal del Fons Monetari Internacional, el deute públic global podria augmentar fins al 100 % del PIB a finals d'aquesta dècada si continua augmentant al ritme actual. L'increment del deute públic arriba, a més, en un context de gran incertesa geopolítica i econòmica, la qual cosa podria posar en risc la resiliència financera global.

La realitat del deute públic, així com l'escenari d'inflació experimentat en els últims anys, ha tornat a posar al centre del debat la qüestió de l'endeutament dels països, els seus límits i, de manera més àmplia, la sostenibilitat fiscal. En camps com el de la inversió en recerca, desenvolupament i innovació, la pregunta pren un matís gairebé estructural. Invertir més en R+D per consolidar el creixement sostenible i la productivitat o retallar la despesa per reduir el deute? La resposta no és, ni molt menys, senzilla.

Una nova recerca en què ha participat Jorge Mario Uribe, coordinador del grup de recerca Finance, Macroeconomics and Management (FM2) i professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), aprofundeix en els matisos que hi ha darrere d'aquesta pregunta. Després d'analitzar les dades de 44 països entre els anys 2000 i 2022, amb variables macroeconòmiques, institucionals i financeres, l'equip conclou que retallar en R+D no comporta necessàriament més estabilitat financera només perquè impliqui una reducció de la despesa. La clau és gastar de manera intel·ligent i coordinada.

R+D i estabilitat financera, una relació ambivalent

L'article, publicat a la revista Applied Economics amb el suport del Fons Llatinoamericà de Reserves -amb la participació de Carlos Giraldo i Iader Giraldo, del Fons, així com José Gómez-González, del Lehman College de la Universitat Municipal de Nova York-, explora com la inversió en R+D afecta l'estabilitat financera i, en particular, la resiliència del sistema a xocs macroeconòmics. Aquesta relació, d'acord amb els investigadors, no ha rebut prou atenció en la literatura científica pel fet que no és una relació massa òbvia: invertir més en recerca impulsa el creixement sostenible a llarg termini, la productivitat i la resiliència, però l'augment de la despesa pot arribar a danyar l'estabilitat financera si els nivells de deute creixen massa.

"L'estabilitat financera d'un país respon a factors estructurals i reguladors, així com a fluxos de curt termini. En general, es pensa que una despesa estatal excessiva podria comportar menys resiliència financera, a causa d'un increment en la percepció del risc del país i de la disminució de la seva capacitat de pagament", assenyala Jorge Uribe, investigador adscrit al centre UOC-DIGIT. "En aquest sentit, qualsevol despesa, encara que sigui en R+D, podria contribuir a portar més inestabilitat".

Al mateix temps, el coautor de l'article insisteix que, a causa dels efectes positius associats a la inversió en ciència en termes de productivitat i creixement, l'efecte directe d'augmentar la despesa en recerca també és positiu. En resum, els efectes a priori positius d'invertir més en R+D es podrien arribar a veure soscavats per l'impacte fiscal d'augmentar la despesa. "No hi ha una clau per a una correcta inversió que es pugui desprendre del nostre estudi, es tracta de planejar la despesa de manera coordinada", afegeix Uribe.

La clau és l'equilibri

El simple augment de la inversió pública en recerca i desenvolupament no és suficient per garantir l'estabilitat financera, sinó que ha de formar part d'un marc fiscal estratègic ampli que gestioni la despesa pública amb intel·ligència. Això conclou l'article, que insisteix en la importància de mantenir la disciplina fiscal per preservar aquesta estabilitat.

"La nostra recerca també és una crida a no fer retallades indiscriminades", subratlla Jorge Uribe. "El que inicialment pot semblar un pas en la direcció correcta com a reducció de despesa, acaba no sent-ho una vegada que es consideren els impactes de la inversió en R+D en l'estabilitat financera. La idea és retallar en altres partides, mentre es manté o s'aprofundeix en recerca científica, la qual cosa és un repte de disseny coordinat de la despesa". Per a l'investigador, a més, en aquest camí de despesa coordinada i intel·ligent, la cooperació publicoprivada és fonamental.

Els resultats de l'estudi ofereixen dues interpretacions vàlides. D'una banda, els responsables polítics s'haurien de centrar en la reassignació dels recursos públics per prioritzar l'R +D, mantenint la despesa total sota control. D'altra banda, la inversió privada en ciència emergeix com un mecanisme clau per aprofitar els efectes estabilitzadors de l'R +D i la innovació, sense disparar la despesa pública. És a dir, les polítiques industrials centrades a incentivar l'augment de la despesa privada en recerca, en lloc d'incrementar directament aquesta activitat pública, són clau.

"Les nostres troballes suggereixen que l'eficàcia de la inversió en recerca per promoure l'estabilitat financera depèn del manteniment de la disciplina fiscal", conclouen els investigadors en l'article. "Per maximitzar el potencial de la ciència com a motor del creixement econòmic i millorar l'estabilitat, aquesta ha de formar part d'un marc de despesa pública acuradament gestionada. Aquest enfocament garanteix el suport a la innovació, mantenint al mateix temps la sostenibilitat de les finances públiques, la qual cosa condueix a una salut i una resiliència econòmiques més grans a llarg termini".

Article relacionat

Giraldo, C., Giraldo, I., Gomez-Gonzalez, J. E., & Uribe, J. M. (2026). R&D investment and financial stability. Applied Economics, 1-19. https://doi.org/10.1080/00036846.2026.2624042

Aquesta recerca està emmarcada en la missió de recerca de la UOC Transició digital i sostenibilitat i contribueix als objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l'ONU número 8, de treball decent i creixement econòmic, i 9, d'indústria, innovació i infraestructures.

Recerca amb impacte i vocació transformadora

A la UOC entenem la recerca com una eina estratègica per avançar cap a una societat de futur més crítica, responsable i inconformista. Des d'aquesta visió, desenvolupem una recerca aplicada, interdisciplinària i connectada amb els grans reptes socials, tecnològics i educatius. 

Els més de 500 investigadors i investigadores i els més de 50 grups de recerca de la UOC treballen al voltant de cinc centres de recerca centrats en cinc missions: educació al llarg de la vida, tecnologia ètica i humana, transició digital i sostenibilitat, cultura per a una societat crítica, i salut digital i benestar planetari.

A més, la Universitat impulsa la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Més informació: www.uoc.edu/ca/recerca