Nou mètode per avaluar aplicacions per al tractament de la depressió

La incidència de la depressió, un dels trastorns mentals més freqüents, va augmentar prop d'un 50 % entre 1990 i 2017, segons dades de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), i afecta prop d'un 5 % de la població mundial. A Catalunya, el nombre de persones amb aquest diagnòstic també ha augmentat notablement en els últims anys: entre el 2017 i el 2022, la incidència de la depressió i els trastorns de l'estat d'ànim van créixer un 86,6 %, segons dades de l'atenció primària del sistema públic de salut de Catalunya.

S'ha demostrat que l'ús de les noves tecnologies en el tractament d'aquest trastorn, principalment a través d'aplicacions mòbils, combinat amb intervencions psicològiques presencials, pot tenir una eficàcia important, alhora que alleuja els sistemes sanitaris de l'elevada càrrega assistencial que experimenten. El repte és la qualitat d'aquestes aplicacions mòbils, que en la majoria dels casos no estan basades en l'evidència científica ni garanteixen l'eficàcia a l'hora de tractar els pacients.

Un equip del grup de recerca eHealth Lab de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha elaborat un estudi per identificar els criteris més rellevants per als pacients a l'hora de fer servir aplicacions per al tractament de la depressió. L'objectiu final d'aquesta recerca és desenvolupar una solució digital, que s'anomenarà EvalDepApps, per avaluar aplicacions per al seguiment d'aquest problema de salut i ajudar així les persones afectades i els professionals de la salut en la selecció de les més adients per donar-los suport en el seu tractament. L'estudi Validation and selection of criteria for evaluating apps for managing depression: a Delphi study ha estat publicat a British Medical Journal i ha rebut finançament del Pla estatal d'R+D+I.

"Tal com s'avalua un medicament o un producte sanitari abans que arribi al mercat per assegurar-ne l'eficàcia i la seguretat, les aplicacions que utilitzem per cuidar la nostra salut i el nostre benestar també s'han d'avaluar per saber quin efecte poden tenir, cosa que actualment no es fa prou. Són aplicacions que tenen un impacte potencial en la salut de la població i que, en alguns casos, fins i tot poden arribar a ser perjudicials", explica Carme Carrion, líder del projecte i investigadora principal de l'eHealth Lab de la UOC. 

El projecte EvalDepApps té per objectiu desenvolupar una eina per a la validació i l'avaluació d'aplicacions per al tractament de la depressió basada en l'evidència científica i que respongui a les necessitats dels pacients que les empren. Aquesta eina, que serà també una aplicació mòbil, donarà indicacions clares als usuaris sobre com escollir una aplicació per al tractament de la depressió que s'ajusti a les seves necessitats i gustos.

Eficàcia, seguretat i facilitat d'ús, els criteris més rellevants

En el marc d'aquest projecte, l'equip de recerca va fer un mapatge d'aplicacions que aborden la depressió i en van analitzar una trentena, de les quals només vuit es basaven en evidència científica publicada. Per recollir els criteris més rellevants per als usuaris, es va involucrar 43 persones en un procés Delphi, un mètode prospectiu per avaluar la importància que els experts atorguen a una temàtica.

Els criteris prioritaris valorats pels usuaris a l'hora d'escollir una aplicació van ser la seguretat de les dades, l'eficàcia clínica, que estigui basada en l'evidència i, en l'aspecte tècnic, que sigui intuïtiva i fàcil d'utilitzar. També es va valorar positivament el fet que l'aplicació permeti la interacció o el contacte urgent amb professionals de la salut mental o el sistema sanitari, i que formi part d'un conjunt terapèutic, és a dir, que no es faci servir de manera aïllada i sense suport de professionals de la salut.

Per a Carrion, és fonamental establir quina és la funció prioritària de l'aplicació: "Aquest punt és clau perquè, d'altra manera, sovint es tendeix a voler posar massa coses dins una aplicació i aleshores esdevé inutilitzable. La dita de 'com menys, millor' aquí és molt adient", assegura la investigadora. Un dels reptes més sensibles que plantegen les aplicacions per al tractament de la depressió és la privacitat. Aquest ha estat un dels aspectes als quals han donat més importància les persones amb depressió i els professionals de la salut que han participat en l'estudi. "És fonamental tenir present a quin col·lectiu va adreçada cada aplicació, especialment en termes de privacitat", diu Carrion.

Un altre punt que van destacar els usuaris és que l'aplicació pugui mesurar l'evolució clínica del pacient. Noemí Robles, membre del Research Methods & Data Science Lab i investigadora del projecte EvalDepApps, explica que aquesta particularitat "pot ajudar la persona a ser més conscient del seu propi estat emocional i a fer-ne un seguiment més personalitzat, si aquesta informació es comparteix amb els professionals que l'atenen. Podria ser una informació molt valuosa, especialment si les aplicacions tinguessin la capacitat de detectar canvis en l'estat d'ànim o situacions de risc, de manera que es pogués oferir un suport extra a l'usuari".

Un altre aspecte rellevant sorgit durant l'estudi va ser el fet que l'aplicació consideri la perspectiva de gènere en el tractament de la depressió, atès que homes i dones solen presentar simptomatologia diferent. Per exemple, les dones tenen més sentiments de tristesa i culpa, mentre que en els homes la depressió s'expressa amb més irritabilitat.

Les persones, protagonistes en el disseny de les aplicacions

Un dels punts que remarca l'equip de recerca de l'eHealth Lab és el rol protagonista que han de tenir els usuaris finals en el desenvolupament de les aplicacions, des del principi fins al final del procés de creació: "Cal aprendre a tenir en compte l'opinió dels usuaris i comprendre que el procés no s'acaba fins que els usuaris validin l'aplicació. De vegades, tot i la cocreació, allò que sobre el paper sembla vàlid a la pràctica no funciona. Per tant, és important que l'equip de desenvolupadors tingui present que pot haver-hi canvis després del primer test", explica Carme Carrion, que també és professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC.

El pas següent del projecte EvalDepApps és reclutar participants per fer una prova pilot en què els usuaris podran testar aquesta eina. Una vegada validada, les persones amb depressió tindran una aplicació que les guiarà en la selecció d'un suport tecnològic que les acompanyi en el marc del pla terapèutic de la depressió. Si bé l'eina no està destinada als desenvolupadors, les investigadores expliquen que també pot ser útil per saber quins són els aspectes més rellevants que tenen en compte les persones i incorporar-los al disseny de l'aplicació.

L'eHealth Centre de la UOC, reconegut en recerca de salut digital a escala internacional, treballa actualment en altres projectes dins l'àmbit de la salut i les noves tecnologies, com ara la millora de les competències digitals per als professionals de l'oncologia; el desenvolupament d'una intervenció digital per a persones que han tingut un càncer de mama; el disseny d'una intervenció digital per a dones en l'etapa de la premenopausa, i l'avaluació d'una aplicació de l'OMS que inclou intel·ligència artificial per millorar la capacitació dels professionals d'atenció primària en el diagnòstic de les malalties cutànies, entre altres.

Aquesta recerca de la UOC, emmarcada en la missió sobre tecnologia ètica i humana, forma part del projecte EvalDepApps: eina per a l'avaluació de les aplicacions mòbils que tenen per objectiu el maneig de la depressió, finançat per l'Institut de Salut Carlos III, del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, i afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) de l'ONU número 3, garantir una vida sana i promoure el benestar de totes les persones a totes les edats.

Article relacionat

Robles N, Fuster-Casanovas A, Moretó S, et a Validation and selection of criteria for evaluating apps for managing depression: a Delphi study BMJ Open 2025;15:e101302. doi: 10.1136/bmjopen-2025-101302

Recerca amb impacte i vocació transformadora

A la UOC entenem la recerca com una eina estratègica per avançar cap a una societat de futur més crítica, responsable i inconformista. Des d'aquesta visió, desenvolupem una recerca aplicada, interdisciplinària i connectada amb els grans reptes socials, tecnològics i educatius. 

Els més de 500 investigadors i investigadores i els més de 50 grups de recerca de la UOC treballen al voltant de cinc unitats de recerca centrades en cinc missions: educació al llarg de la vida, tecnologia ètica i humana, transició digital i sostenibilitat, cultura per a una societat crítica, i salut digital i benestar planetari.

A més, la Universitat impulsa la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Més informació: www.uoc.edu/ca/recerca