La UOC premia un projecte emprenedor per protegir els cítrics dels fongs

Eloísa Toledo Iglesias, alumni del màster universitari de Bioinformàtica i Bioestadística de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i actualment investigadora del Politècnic de Leiria (Portugal), és la guanyadora del premi SpinUOC Dona 2026 pel seu projecte Phycocares. Es tracta d'una solució sostenible —derivada d'una alga vermella invasora present a la península Ibèrica— dissenyada per controlar la podridura verda, que és la causa principal de pèrdues postcollita en les taronges. Només a Espanya, aquest cultiu arriba a aproximadament un milió de tones a l'any. Toledo explica que la seva formació a la UOC ha estat crucial per desenvolupar el projecte, ja que li ha proporcionat eines per analitzar dades complexes i "tenir una visió més interdisciplinària de la recerca".

El projecte de Phycocares va néixer a partir de la tesi doctoral que Toledo està portant a terme entre la Universitat de Leiria i Oest i la Universitat de Porto, totes dues a Portugal, així com la Universitat Jaume I de Castelló. La investigadora destaca que l'SpinUOC l'ha ajudat a presentar el projecte "no només com un resultat científic, sinó també com una proposta amb potencial de mercat". A més, es tracta d'una iniciativa "pensada per cobrir les necessitats dels productors agrícoles i augmentar l'impacte de la innovació", afegeix.

Toledo assumeix que participar en l'SpinUOC li ha permès pensar més enllà de l'entorn acadèmic i aprendre a comunicar el valor de la recerca des d'una perspectiva empresarial. "Crec fermament en la necessitat de crear més ponts entre l'acadèmia i el món empresarial, i aquest tipus de programes són un gran pas en aquest sentit", destaca. Per a ella, rebre el premi és un reconeixement important, tant personal com del projecte: "És una validació del fet que la recerca que estem desenvolupant es pot convertir en una solució amb un impacte social real per al sector citrícola i la societat; una gran oportunitat per guanyar visibilitat, obrir noves vies de col·laboració i continuar creixent".

El projecte que ha desenvolupat Toledo consisteix en un producte natural elaborat a partir d'una alga invasora present a la península Ibèrica. Està dissenyat per protegir els cítrics durant l'emmagatzematge, el transport i la comercialització contra malalties causades per fongs, en concret, la podridura verda causada pel Penicillium digitatum. "Només a Espanya, aquest patogen provoca pèrdues pròximes als tres-cents milions d'euros a l'any en la producció de taronges, la qual cosa afecta el manteniment de milers de famílies agricultores i genera un gran desaprofitament alimentari", adverteix la investigadora. Fins ara, "el control d'aquesta malaltia ha depès principalment de fungicides sintètics", afegeix.

No obstant això, Toledo adverteix que "l'ús continuat d'aquests productes ha afavorit l'aparició de ceps resistents, i s'ha generat preocupació pel seu impacte ambiental i sobre la salut. Això ha fet que la Unió Europea restringís o prohibís algunes d'aquestes substàncies, de manera que s'han reduït les eines disponibles per al sector citrícola".

Al mateix temps, assenyala que les algues invasores representen un problema ambiental creixent a les zones costaneres, ja que alteren els ecosistemes marins i afecten negativament activitats com la pesca. La proposta de Phycocares connecta tots dos problemes i els converteix en una oportunitat: "Transformem una amenaça mediambiental (les algues invasores) en una solució natural per a l'agricultura i oferim una alternativa més sostenible als fungicides convencionals", detalla.

En fase de validació tecnològica

Toledo explica que, actualment, el projecte es troba en fase de validació tecnològica: "De moment, hem obtingut resultats molt prometedors, tant in vitro com en assajos en fruita fets al laboratori". En aquests assajos, s'ha aconseguit reduir la producció d'espores de Penicillium digitatum en un 78 %, la qual cosa disminueix el risc de propagació del fong entre els fruits durant l'emmagatzematge, el transport i la comercialització. "Els pròxims passos que tenim previstos consisteixen a fer assajos pilot en condicions reals per validar l'eficàcia de la solució a més gran escala", afegeix. A més, projecten ampliar la seva aplicació a altres espècies de cítrics i a diferents malalties fúngiques, contra les quals ja han obtingut inhibicions elevades in vitro.

El principal repte científic per al projecte en aquest moment és garantir que l'eficàcia observada al laboratori es mantingui quan el producte s'utilitzi a gran escala en la producció, l'emmagatzematge i la comercialització. I, pel que fa al mercat, el desafiament més gran és "elaborar un producte que no només sigui eficaç, sinó també competitiu, escalable i fàcil d'integrar en els processos que ja fan servir els productors, a més de generar confiança en el sector", afegeix.

És per això que l'equip que treballa amb Toledo ha apostat des del principi per utilitzar materials de baix cost, respectuosos amb el medi ambient i amb un alt potencial d'integració en les línies de producció ja existents. "Hem estat treballant des de les primeres fases amb empreses del sector, com ara Frusoal (Portugal) i Riotinto (Espanya), per conèixer de primera mà les necessitats dels productors i orientar el desenvolupament de Phycocares cap a una solució realment útil i aplicable", apunta.

Una de les principals motivacions del projecte és la sostenibilitat: "El nostre objectiu és reduir la dependència dels fungicides sintètics i contribuir, alhora, a disminuir la pèrdua d'aliments causada per malalties fúngiques", indica Toledo. Per a això, aprofiten una biomassa no desitjada —com són les algues invasores, la proliferació de les quals suposa un gran problema ambiental— i la transformen en un producte capaç de protegir la producció fructícola. "D'aquesta manera, combinem una agricultura més sostenible, una millor valorització dels recursos naturals i la protecció dels ecosistemes marins", subratlla.

El valor de premis com l'SpinUOC Dona

Toledo celebra haver rebut el premi SpinUOC Dona i destaca que aquest reconeixement també contribueix a visibilitzar l'emprenedoria femenina en l'àmbit científic. En aquest sentit, assenyala que en els últims anys s'han produït avenços importants, però que encara hi ha barreres que fan que la presència de les dones disminueixi quan es parla de lideratge empresarial i emprenedoria científica.

La investigadora assegura que en els laboratoris "hi ha moltes investigadores que desenvolupen i lideren projectes de gran qualitat i impacte; no obstant això, la nostra presència disminueix quan parlem de lideratge empresarial". Per això, creu que distincions com l'SpinUOC Dona són importants, ja que no només reconeixen el talent femení, sinó que també contribueixen a visibilitzar el treball, la competència i la dedicació de les dones.

Toledo confia que el reconeixement serveixi per demostrar que les joves científiques també poden transformar la seva recerca en innovació amb un impacte real en la societat i que animi altres investigadores a aprofitar aquest tipus d'oportunitats. Així mateix, espera que contribueixi a donar més visibilitat a la biotecnologia marina i a posar en valor que moltes de les solucions als grans reptes actuals poden sorgir des de la recerca pública.

Aquest projecte emprenedor s'alinea amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l'ONU següents: 2, fam zero; 13, acció pel clima, i 14, vida submarina.

Recerca amb impacte i vocació transformadora

A la UOC entenem la recerca com una eina estratègica per avançar cap a una societat de futur més crítica, responsable i inconformista. Des d'aquesta visió, desenvolupem una recerca aplicada, interdisciplinària i connectada amb els grans reptes socials, tecnològics i educatius. 

Els més de 500 investigadors i investigadores i els més de 50 grups de recerca de la UOC treballen al voltant de cinc unitats de recerca centrades en cinc missions: educació al llarg de la vida, tecnologia ètica i humana, transició digital i sostenibilitat, cultura per a una societat crítica, i salut digital i benestar planetari.

A més, la Universitat impulsa la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Més informació: www.uoc.edu/ca/recerca