L'SpinUOC celebra la seva 14a. edició premiant l'emprenedoria i el talent rural

El programa anual SpinUOC, amb què la plataforma Hubbik impulsa iniciatives emprenedores i tecnològiques de tota la comunitat de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) —estudiantat, alumnis, professorat, personal investigador i personal de gestió—, celebrarà l'acte final de la seva 14a. edició el 18 de juny, al campus de la UOC, situat a Barcelona (carrer del Perú, 52). Per assistir-hi com a públic, cal inscriure-s'hi en aquest enllaç.

La principal novetat d'enguany és el llançament de la categoria SpinUOC Rural, destinada a premiar projectes amb impacte en el món rural, pertanyin o no a la comunitat UOC. En un format de competició prèvia a la jornada, quatre projectes es disputaran el guardó de 10.000 euros, i el guanyador obtindrà, a més, una plaça directa com a finalista de l'esdeveniment principal.

D'aquesta manera, el guanyador de l'SpinUOC Rural s'unirà als altres set finalistes del programa general per competir per un total de 23.000 euros en premis. Aquesta dotació es reparteix en 10.000 euros del jurat al millor projecte, 10.000 de la Ramon Molinas Foundation a la iniciativa amb més impacte social i 3.000 atorgats pel públic. La jornada es completarà amb la resolució del Premi SpinUOC Dona, disputat entre quatre projectes liderats per emprenedores de la comunitat Hubbik.

L'esdeveniment es dividirà en dues franges: arrencarà a les 17.45 h amb la sessió de l'SpinUOC Rural —d'uns 45 minuts de durada— i, després d'un breu parèntesi, la jornada central de l'SpinUOC prendrà el relleu a les 19 h.

La rectora de la UOC, Àngels Fitó, destaca la rellevància del programa SpinUOC i la importància que tenen els projectes d'emprenedoria que s'impulsen "en el marc de la gran família que és la UOC". Fitó reivindica el treball realitzat per centenars de persones que cada any es presenten a la convocatòria i ressalta el valor d'unes iniciatives "que miren cap endavant i tenen una visió i un esperit de servei a la comunitat". Precisament, Fitó afegeix que els guardons que es lliuren durant la jornada volen "reconèixer la vocació de tirar endavant en un context que no és gens fàcil" i subratlla que "arribar a la final és un mèrit en si mateix" pel gran volum de candidatures que es reben.

Sobre l'aposta de la Universitat per l'entorn rural, Manel Jiménez Morales, vicerector d'Aliances, Comunitat i Cultura de la UOC, comenta que "estem convençuts de la importància crucial del coneixement i del talent de les persones per afavorir territoris forts i connectats tant econòmicament com des del punt de vista social i cultural".

A continuació es mostren els set projectes ja finalistes de l'SpinUOC 2026.

Descobrir si un alumne ha utilitzat la IA de manera indeguda

Nil Gallego, estudiant del grau d'Enginyeria Informàtica, és un dels promotors de Authory.tech, una plataforma que ofereix un sistema de verificació d'autoria de textos per al professorat. L'eina analitza l'escriptura per facilitar mètriques objectives al professorat sobre el patró d'escriptura de l'estudiantat. La plataforma neix per donar resposta a un context en què cada vegada més docents sospiten de l'ús de la intel·ligència artificial (IA) en tasques acadèmiques, però no disposen de proves clares per demostrar-ho. Authory.tech permet detectar, amb dades concretes, si un alumne ha utilitzat la IA de manera indeguda per fer un treball acadèmic.

Una ciutat virtual ludificada que motiva l'estudiantat

Edurantia és un projecte d'Óscar Herrero, alumni del grau de Relacions Internacionals, que consisteix en una aplicació ludificada que motiva l'estudiantat mitjançant la gestió d'una ciutat virtual. L'aplicació millora el rendiment acadèmic en aplicar els coneixements a problemes reals i desenvolupa competències transversals. Es pot fer servir en qualsevol centre educatiu en grups d'estudiants des dels 11 fins als 15 anys, i s'adapta a les necessitats de l'aula i la seva diversitat. La plataforma integra quatre competències clau —esperit emprenedor, STEM, comunicació lingüística i aprendre a aprendre— amb seguiment automatitzat sense sobrecarregar de treball el professorat.

IA i acompanyament contra el sedentarisme i les malalties cròniques

Beth Iriarte, que va ser professora col·laboradora del grau de Comunicació, és cofundadora de Fitter, una aplicació de salut digital que combina la IA supervisada per professionals de la salut amb entrenament, nutrició i fisioteràpia per oferir programes de salut altament personalitzats.

Enfocada en una primera fase per a la prevenció i la gestió de la diabetis de tipus 2 en adults, Fitter aborda un dels principals reptes de salut pública: la baixa adherència a hàbits saludables sostenibles. El seu model integra tecnologia i acompanyament humà personal per millorar els resultats, fomentar l'autonomia de l'usuari i contribuir a reduir la pressió assistencial sobre el sistema sanitari.

A través d'un enfocament híbrid i escalable, l'aplicació cerca redefinir com les persones accedeixen a solucions de salut, amb l'objectiu de promoure un envelliment actiu i combatre el sedentarisme i les patologies associades.

Una plataforma per a turisme i esdeveniments sense greenwashing

Julio Fernández de la Iglesia, alumni del màster universitari d'Innovació i Transformació Digital, és el promotor de Mintnature, plataforma digital que permet a organitzadors d'esdeveniments, empreses i entitats del sector turístic compensar emissions de CO₂ evitant el greenwashing. La plataforma facilita també a les organitzacions complir els requisits de reporting de sostenibilitat de manera simple, verificable i traçable. Mitjançant tecnologia blockchain, tokenització i IA, la plataforma transforma la compensació climàtica, tradicionalment opaca i complexa, en dades verificables i informes llestos per a reguladors, inversors i clients. Així mateix, la plataforma genera actius digitals que es comparteixen amb els assistents als esdeveniments en forma d'EcoSegells, fent visible, participativa i comprensible l'acció climàtica realitzada.

Millorar la pràctica docent amb les evidències de l'aula

Gerard Ferrer Esteban, investigador de la UOC, coordinador del Laboratori d'Educació Social (LES) —adscrit al centre de recerca UOC-FuturEd— i professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació, és un dels fundadors d'Observa, una plataforma d'avaluació i millora docent pensada per a centres d'educació primària i secundària basada en evidències recollides a l'aula. L'eina transforma l'observació de la pràctica real en aprenentatge professional: a partir de vídeos de classe, combina l'observació entre iguals i el suport de la IA per oferir un feedback formatiu. El sistema transforma valoracions qualitatives en informes personalitzats per al professorat i en informes de centre, amb un mapa de fortaleses i necessitats. La plataforma facilita la presa de decisions dels equips directius i del professorat amb menys temps i recursos que en els processos tradicionals.

Eliminar microcontaminants d'aigües residuals

Marcel Bassachs, alumni del màster universitari de Gestió Cultural, és un dels promotors de Plastikóre, un projecte innovador en el camp de la depuració d'aigües residuals que busca l'eliminació eficient de microfibres sense l'ús de reactius químics. La iniciativa contribueix a reduir l'alliberament de microcontaminants en rius i mars, per aconseguir eliminar-ne, segons els seus creadors, entre el 85 % i el 95 %. La proposta, que segueix els principis de l'economia circular, es basa en una tecnologia deep tech, escalable, modular i sostenible. Pot resultar d'interès per a estacions depuradores d'aigües residuals, indústries tèxtils o consultores d'enginyeria que han de complir regulacions mediambientals.

Una IA que millora la formació pràctica en fisioteràpia

Iker Villanueva, alumni del màster universitari de Salut Digital (E-health), presenta SynaptIA, una plataforma d'edtech per a e-learning basada en IA que millora la formació pràctica en fisioteràpia mitjançant la simulació clínica amb pacients sintètics i l'avaluació automatitzada. Les habilitats es poden entrenar permanentment i se superen els límits de cost, infraestructura i escalabilitat de la simulació tradicional.

L'estudiantat interactua amb pacients sintètics realistes a través de llenguatge natural. La plataforma ofereix una solució tecnològica atractiva per a universitats i col·legis professionals de fisioteràpia, tant per a la formació reglada com per a l'actualització professional.

A més, les iniciatives següents aspiren al premi SpinUOC Rural per convertir-se en el vuitè finalista de l'esdeveniment.

Detecció d'abocaments il·legals de residus amb IA

Elohawk és una plataforma basada en la IA i l'anàlisi geoespacial que detecta abocaments il·legals de residus en grans extensions de territori. La plataforma, creada per Eduardo López, estudiant del màster universitari de Ciència de Dades (Data Science), augmenta la capacitat d'inspecció pública amb l'ús de dades existents. L'aplicació barreja ortofotografia aèria, dades LiDAR (Light Detection and Ranging) i fonts administratives per identificar parcel·les de risc, generar evidències visuals i prioritzar inspeccions mitjançant la determinació de l'àrea que ocupen els residus i una estimació del seu volum.

IA per a inclusió social i residencial en entorns rurals

Dos alumnis d'Enginyeria Informàtica, Carles Goméz i Gerard Casaus, són cofundadors, juntament amb Laura Ayala, de Kloosiv, una plataforma d'IA que identifica de manera predictiva riscos com la inseguretat residencial, la solitud no desitjada, la fragilitat social o la falta de xarxa de suport comunitari. L'eina integra models d'IA i anàlisi avançada de dades per recopilar, creuar i analitzar informació social, residencial, sociosanitària i comunitària a escala territorial. El mapatge intel·ligent de municipis rurals mostra indicadors clau per a administracions públiques i entitats socials. Les dades permeten prioritzar intervencions, dissenyar itineraris personalitzats d'acompanyament i coordinar agents locals. D'aquesta manera s'optimitzen recursos i es faciliten models d'intervenció preventius, escalables i reproduïbles en diferents territoris.

Algues marines com a alternativa natural als fungicides en la taronja

Phycocares, projecte creat per Eloísa Toledo —alumni del màster universitari de Bioinformàtica i Bioestadística i actualment investigadora del Politècnic de Leiria (Portugal)—, és una solució sostenible derivada d'una alga vermella invasora de la península Ibèrica per controlar la floridura verda, la principal causa de pèrdues postcollita en la taronja, que suposa aproximadament un milió de tones anuals. En combinar la innovació biotecnològica amb principis de l'economia circular, aquesta iniciativa ofereix una solució accessible per a distribuïdors d'inputs agrícoles que proveeixen el sector citrícola.

La solució va dirigida a centrals hortofructícoles, cooperatives i productors rurals, i redueix pèrdues en la cadena de producció de la taronja. La seva formulació redueix la infecció fúngica durant l'emmagatzematge i el transport, millora la conservació del fruit i en prolonga la vida útil. Davant l'augment de les restriccions de la UE sobre fungicides sintètics i l'escassetat d'alternatives eficaces, el projecte respon a la necessitat urgent del sector citrícola rural de comptar amb alternatives assequibles, naturals i compatibles amb la indústria.

Lloguer de bicicletes elèctriques per a zones rurals

Mariana Boadella és una de les impulsores de Turicleta, primera xarxa autònoma de lloguer de bicicletes elèctriques dissenyada específicament per a l'entorn rural. La proposta combina estacions intel·ligents sense necessitat de personal, bicicletes elèctriques i una aplicació pròpia per oferir una solució de mobilitat sostenible i turisme actiu. L'objectiu és permetre a municipis i allotjaments activar experiències turístiques de manera senzilla, generant impacte econòmic, social i ambiental en el territori. El sistema és plug & play, per la qual cosa no requereix que hi hagi personal in situ. El projecte es basa en una xarxa de col·laboradors locals per al manteniment i el suport, i s'integra d'aquesta manera en l'economia del territori.

L'SpinUOC és un programa d'impuls de l'emprenedoria de la UOC coordinat per la plataforma Hubbik i amb el suport de la Ramon Molinas Foundation. 

L'SpinUOC es podria cofinançar pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de la Unió Europea, en el marc del Programa operatiu del FEDER de Catalunya 2021-2027.

Recerca amb impacte i vocació transformadora

A la UOC entenem la recerca com una eina estratègica per avançar cap a una societat de futur més crítica, responsable i inconformista. Des d'aquesta visió, desenvolupem una recerca aplicada, interdisciplinària i connectada amb els grans reptes socials, tecnològics i educatius. 

Els més de 500 investigadors i investigadores i els més de 50 grups de recerca de la UOC treballen al voltant de cinc unitats de recerca centrades en cinc missions: educació al llarg de la vida, tecnologia ètica i humana, transició digital i sostenibilitat, cultura per a una societat crítica, i salut digital i benestar planetari.

A més, la Universitat impulsa la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Més informació: www.uoc.edu/ca/recerca