La realitat virtual immersiva ens pot ajudar a prevenir l'assetjament sexual?

El fet d'experimentar una situació d'assetjament des de la perspectiva d'una persona molt propera pot generar canvis més profunds que observar-la des de fora o limitar-se a rebre'n informació. Aquesta és la hipòtesi principal amb què s'ha plantejat REVISE, un nou projecte de recerca de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) que busca analitzar com la realitat virtual immersiva pot contribuir a la prevenció de l'assetjament i promoure l'empatia, el canvi actitudinal i les conductes prosocials.

"Moltes persones reconeixen que l'assetjament sexual és un problema greu, però els costa comprendre l'impacte subjectiu i relacional que pot tenir sobre qui el viu, especialment en relació amb els homes. Per això volem explorar eines que permetin generar experiències més immersives i emocionalment significatives", assenyala Alejandro Saavedra-Roa, estudiant de doctorat i investigador del projecte del grup Clinical Psychology Innovation and Relational Care for Life Enhancement (CIRCLE Lab), adscrit a l'eHealth Centre: Centre de Recerca en Salut Humana i Planetària de la UOC.

REVISE no planteja l'ús de la realitat virtual immersiva com una eina de formació o de sensibilització tradicional, sinó com un instrument d'intervenció psicològica basat en la presa de perspectiva. El projecte, el protocol de recerca del qual ja ha estat publicat, treballarà amb noranta parelles heterosexuals voluntàries per estudiar com les diferents experiències influeixen en variables relacionades amb l'empatia, les actituds cap a la violència sexual i les respostes prosocials. El reclutament de voluntaris es farà mitjançant la pàgina web del projecte.

Realitat virtual per fomentar l'empatia

El projecte REVISE es basa en l'objectiu que els participants experimentin una situació des de la identitat de la seva parella. Aquest intercanvi de perspectiva gràcies a la realitat virtual immersiva permetrà als investigadors analitzar si l'experiència canvia quan la persona no només adopta el punt de vista d'una dona, sinó el d'algú amb qui manté un vincle afectiu significatiu.

"La nostra hipòtesi és que les persones processen de manera diferent una experiència quan es vincula a algú important en la seva vida", explica Saavedra-Roa. "Quan un participant experimenta una situació d'assetjament des de la identitat de la seva parella, l'experiència pot deixar de percebre's com una cosa abstracta o llunyana i es pot convertir en una cosa emocionalment rellevant i personalment significativa", afegeix l'investigador.

Aquesta hipòtesi neix d'un estudi preliminar, els resultats del qual encara no s'han publicat, en què es van analitzar les respostes de subjectes d'estudi que assumien un avatar virtual genèric i de subjectes que interactuaven per mitjà d'un avatar basat en la seva parella. Les diferències observades en relació amb l'empatia i la intensitat de la resposta emocional van establir les bases per dissenyar la recerca que ara es posa en marxa.

"Hem proposat el concepte d'efecte d'ancoratge relacional, basat en la idea que la realitat virtual pot generar canvis no només perquè permet adoptar la perspectiva d'una altra persona, sinó també perquè aquesta perspectiva pot estar ancorada a una relació significativa. En lloc de pensar en una dona desconeguda, els participants s'imaginen algú a qui estimen, cuiden i coneixen. Això pot transformar una reacció moral general en una experiència profundament relacional i emocional", subratlla l'investigador.

El protocol de recerca publicat estableix que les noranta parelles heterosexuals voluntàries seleccionades seran assignades aleatòriament a una d'aquestes tres condicions experimentals: realitat virtual immersiva (RVI) amb intercanvi d'identitat de parella en un escenari d'assetjament sexual, RVI amb intercanvi d'identitat de parella en un escenari neutral i observació d'un escenari d'assetjament sexual. La intervenció consisteix en una única sessió de RVI, amb avaluacions a l'inici de la intervenció, just després i al cap de tres mesos. 

Un camp d'estudi prometedor a llarg termini

L'estudi REVISE vol mesurar si la intervenció amb realitat virtual immersiva aconsegueix reduir creences associades a l'agressió sexual, incrementar l'empatia, modificar actituds relacionades amb els rols de gènere, afavorir conductes prosocials i millorar determinades dinàmiques relacionals dins de la parella. Per fer-ho, els participants hauran de respondre qüestionaris psicològics i entrevistes qualitatives després de les experiències immersives, i s'analitzaran variables fisiològiques mitjançant seguiment de la mirada (eye-tracking) i pupil·lometria.

Per mitjà d'aquestes proves, els investigadors esperen observar canvis relacionats amb un augment de l'empatia, la sensibilitat enfront de l'impacte de l'assetjament sexual i la disposició cap a respostes prosocials i de suport. A més, exploraran possibles canvis en les actituds relacionades amb mites o creences normalitzades sobre la violència sexual, i també en la manera com les persones interpreten aquesta mena de situacions i hi reaccionen.

"També ens interessa comprendre els mecanismes implicats en aquests processos. Per exemple, volem analitzar com les persones narren l'experiència, quins elements recorden, com reaccionen fisiològicament i quin tipus de converses emergeixen posteriorment amb les seves parelles. També esperem generar coneixement metodològic sobre l'ús de la realitat virtual immersiva en recerca psicològica i prevenció de violència de gènere", detalla Saavedra-Roa.

A més, el projecte de recerca espera contribuir al debat ètic i científic sobre un ús de les tecnologies immersives responsable i centrat en el benestar de les persones. "A llarg termini, aquest tipus d'eines podria complementar programes educatius, universitaris i comunitaris orientats a la prevenció de la violència sexual i a la promoció de relacions més empàtiques i respectuoses", conclou l'investigador. "Més a llarg termini, i sempre que les recerques donin suport a l'efectivitat de l'estudi, seria interessant explorar una possible aplicació en contextos com programes d'intervenció amb persones que han exercit violència o en entorns penitenciaris", assenyala Saavedra-Roa.

Article de referència
Saavedra-Roa A, Vallejo-Medina P, Seinfeld S, Bourdin-Kreitz P, Guillén-Riquelme A, Marsa-Sambola F, Medina J, Pineda-Marin C, Paz C, Angulo-Brunet A, Montesano A REVISE Virtual Reality Intervention to Prevent Sexual Harassment in Heterosexual Couples: Protocol for a Randomized Controlled Trial JMIR Res Protoc 2026;15:e91993 URL: https://www.researchprotocols.org/2026/1/e91993 DOI: 10.2196/91993

Aquesta recerca s'emmarca en la missió de recerca de la UOC "Salut digital i benestar planetari" i contribueix als objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l'ONU 3, salut i benestar, i 5, igualtat de gènere.