"Les noves tecnologies no reduiran l'escassetat, però tenim una cosa que podria fer-ho"

En un llibre titulat Why Can’t We All Just Get Along?, els científics del MIT Henry Lieberman i Christopher Fry analitzen per què tenim guerres, pobresa massiva i altres mals socials. Expliquen que no podem cooperar entre nosaltres per a resoldre els nostres grans problemes perquè les nostres institucions estan impregnades d’un esperit competitiu. Però Lieberman i Fry tenen bones notícies: la tecnologia pot combatre l’arrel del problema. Pensen que competim quan hi ha escassetat, i que els avenços tecnològics recents, com ara la impressió en 3D i la intel·ligència artificial, posaran fi a l’escassetat generalitzada. D’aquesta manera, sorgiria un món postescassetat basat en la cooperació. Però realment podem posar fi a l’escassetat? I si no podem, hi ha cap altra alternativa sociotècnica nova que ens podria permetre construir una economia i una societat més lliures, justes i sostenibles?

 

Vasilis Kostakis és professor de governança d’igual a igual (P2P) a TalTech i professor associat a la Harvard Law School. És el fundador del P2P Lab i membre principal de la P2P Foundation. El 2018, Vasilis va rebre una beca de quatre anys del Consell Europeu de Recerca per a estudiar la convergència dels béns comuns digitals amb les tecnologies de fabricació locals. Juntament amb un equip interdisciplinari d’acadèmics, activistes i emprenedors socials, estudia la manera de crear una economia sostenible per mitjà dels béns comuns.