Treball conjunt i acció local: claus per combatre el canvi climàtic des de les ciències socials

El 2023, les emissions mundials de diòxid de carboni procedents de combustibles fòssils van tornar a augmentar, fins a superar els 37.000 milions de tones de CO₂. No obstant això, en diverses regions del món aquestes emissions van disminuir, segons dades del Global Carbon Budget. És el cas de la Unió Europea i els Estats Units, fet que demostra que és possible revertir la tendència. A més, una recerca publicada a la revista PNAS conclou que aquest descens de les emissions no és incompatible amb el creixement econòmic, sinó al contrari: el 30 % de les regions del món aconsegueixen créixer econòmicament mentre redueixen els nivells de gasos nocius.

Reduir la dependència dels combustibles fòssils implica solucions que combinin diferents disciplines. No només cal fomentar les ciències naturals, l'enginyeria o l'arquitectura, sinó que també són necessàries les aportacions de l'educació, les ciències socials o les ciències jurídiques. Aquesta visió interdisciplinària resulta clau per afrontar la complexitat del canvi climàtic de manera efectiva i ajudar a canviar activitats o espais del nostre dia a dia.

"El reconeixement de la complexitat del canvi climàtic obliga els investigadors a recórrer a coneixements interdisciplinaris que combinen les ciències naturals amb les ciències socials i les humanitats", plantegen els autors d'un article publicat a la revista Climatic Change.

De la ciutat al món saludable

El 2024 es produïa una sentència històrica: el Tribunal Europeu de Drets Humans dictaminava que el canvi climàtic viola el dret al respecte de la vida privada i familiar. El cas va ser presentat per una associació de dones grans suïsses, preocupades per l'impacte de l'escalfament global en la seva salut. L'associació va al·legar que el govern suís no prenia prou mesures davant d'aquest fenomen, com recull Euronews.

"Solem atribuir als més grans un cert conservadorisme, però això fa temps que es discuteix", puntualitza Tomás Sánchez Criado, investigador Ramón y Cajal del grup Care and Preparedness in the Network Society (CareNet), adscrit a la unitat de recerca sobre cultura, creativitat, justícia social, pensament crític i humanitats, de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

"Actualment, les persones d'edat més avançada són també les de la generació del 1968 i les lluites per l'emancipació corporal. Molta d'aquesta gent continua lluitant per obrir la possibilitat d'un futur en un moment infaust i complex, en què podem sentir certa paràlisi", afegeix l'investigador, que participa en el projecte Ciutats que envelleixen: els futurs de l'urbanisme de l'edat avançada al litoral espanyol (CIUDEN), finançat per una beca Leonardo de la Fundació BBVA.

Quines són les claus perquè una ciutat tingui una bona salut? Sánchez Criado recorda que a Espanya l'accessibilitat urbana està àmpliament desenvolupada i en transformació, però queda molt per fer. "Pensem en els carrers de ciment, formigó o granit, en aquests paviments segellats fets perquè les persones cegues o amb cadira de rodes hi puguin caminar de manera segura. Aquests mateixos paviments són ara el fonament de molts problemes, com l'efecte illa de calor, que vulnerabilitza i exposa aquests mateixos cossos als quals es volia restituir el dret a la ciutat", sosté. El seu projecte actual comprèn tallers conjunts amb activistes grans, urbanistes, tècnics municipals i legisladors sobre com podem construir ciutats per envellir-hi bé dins dels límits del planeta.

Aquesta transformació de l'entorn no és només una qüestió urbanística, sinó que forma part d'un canvi global més profund. Per a Cristina O'Callaghan Gordo, professora dels Estudis de Ciències de la Salut, "el fet de traspassar els límits canvia l'entorn en què vivim: passem d'un planeta estable al qual ens hem adaptat a unes condicions que desconeixem".

"La crisi climàtica s'ha definit com una crisi humanitària i com una emergència en salut", insisteix la professora de la UOC, que també és investigadora líder del Barcelona Interdisciplinary Research Group on Planetary Health (BITAL), adscrit a la unitat de recerca sobre salut, salut digital i benestar. O'Callaghan Gordo, que és experta en salut planetària, assenyala que el benestar de les persones també depèn de la sostenibilitat del planeta.

Patis escolars i alimentació més sostenibles

Per intentar contenir l'augment de les temperatures, cada vegada és més comú que els espais urbans renaturalitzin determinades zones. És el cas de Barcelona, Gandia, Valladolid o Vitòria. Seguint aquesta filosofia, va néixer el projecte europeu COOLSCHOOLS, coordinat per la UOC. Aquest projecte estudia els beneficis d'implementar solucions basades en la natura als patis escolars des d'àmbits del coneixement molt diferents, com ara l'ecologia, la salut, l'educació, la governança o l'equitat.

El projecte engloba les ciutats de Barcelona, Brussel·les, París i Rotterdam. "El programa municipal de Barcelona, Transformem els patis, ha intervingut en setanta patis d'escoles públiques de la ciutat, molts dels quals estan oberts a la ciutadania els caps de setmana", explica Isabel Ruiz Mallén, líder del projecte i investigadora del Laboratori de Transformació Urbana i Canvi Global (TURBA Lab), pertanyent a la unitat de recerca sobre cultura, creativitat, justícia social, pensament crític i humanitats de la UOC.

"Els resultats analitzats fins avui indiquen que els patis renaturalitzats milloren el confort tèrmic; contenen, en alguns casos, més biodiversitat que els parcs pròxims; faciliten el contacte dels infants amb la natura, amb independència de la seva condició socioeconòmica; redueixen les desigualtats de gènere en el joc, i afavoreixen l'aprenentatge de l'alumnat quan s'utilitzen com una aula més", destaca Ruiz Mallén, que també és professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC.

Aquestes iniciatives de respecte cap a la natura i l'entorn s'han de traslladar també a l'interior de les llars. L'impacte ambiental de l'alimentació, per exemple, és una qüestió que preocupa la població espanyola, tal com recull l'Estudio sobre el impacto ecológico de los hábitos alimentarios de la población española. Amb tot, hi ha barreres que dificulten el canvi.

"Entre aquestes barreres, hi ha el preu dels aliments saludables i sostenibles, la disponibilitat de temps i l'esforç necessari per canviar els hàbits actuals. A més, la informació que els consumidors consideren contradictòria i confusa sobre l'impacte ambiental dels aliments i la falta de coneixements sobre aquest tema també hi tenen un paper important", assenyala Anna Bach Faig, coordinadora del grup de recerca Nutrició, Alimentació, Salut i Sostenibilitat (NUTRALiSS), adscrit a la unitat de recerca sobre salut, salut digital i benestar, i directora del màster universitari d'Alimentació Saludable i Sostenible dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC.

En el context mediterrani, una alimentació que intenti reduir la petjada de carboni, com recorda Bach Faig, es pot basar en el patró de la dieta mediterrània, caracteritzada per un alt consum de productes vegetals (verdura, fruita, cereals integrals, llegums i fruita seca), peix i un consum moderat o baix de carn, cosa que és beneficiosa tant per a la salut com per a la sostenibilitat ambiental.

"Hi ha raons per ser optimistes. La combinació de més consciència pública, de l'evidència científica sòlida i de les polítiques de suport pot impulsar una transició cap a sistemes alimentaris més sostenibles i saludables", manté Bach. Precisament, el grup de recerca d'aquesta investigadora de la UOC estudia la dieta dels europeus per fer-la més sostenible, amb el projecte PLAN'EAT, i ha publicat els resultats dels seus estudis en una revista científica de Nature. Prèviament, Bach també va liderar un projecte amb l'Organització Mundial de la Salut en aquest àmbit.

La transició està en marxa no només en l'alimentació, sinó també en l'energia, l'urbanisme o el transport —en què totes les disciplines científiques tenen moltes coses a aportar—, o en la millora de la salut planetària. "El repte actual és continuar millorant la salut des del punt de vista global, sense sobrepassar els límits planetaris. No ho podem fer com fins ara, perquè la salut humana depèn de la salut dels sistemes naturals", conclou O'Callaghan Gordo.

Les investigacions descrites s’emmarquen en les missions de recerca de la UOC: Educació al llarg de la vida, Tecnologia ètica i humana, Transició digital i sostenibilitat, Cultura per a una societat crítica i Salut digital i benestar planetari.

Aquestes recerques de la UOC afavoreixen els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l'ONU 2, fam zero; 3, salut i benestar; 4, educació de qualitat; 5, igualtat de gènere; 10, reducció de les desigualtats; 11, ciutats i comunitats sostenibles; 12, producció i consum responsables; 13, acció pel clima; 15, vida d'ecosistemes terrestres, i 17, aliances per aconseguir els objectius.

La recerca de la UOC

La UOC investiga, amb una marcada especialització en l'àmbit digital, per incidir en la construcció de la societat del futur i contribuir a les transformacions necessàries per fer front als desafiaments globals.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen al voltant de cinc unitats de recerca per abordar cinc missions: Cultura per a una societat crítica, Educació al llarg de la vida, Salut digital i benestar planetari, Tecnologia ètica i humana i Transició digital i sostenibilitat.

A més, la Universitat impulsa la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la transferència de coneixement de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.